L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona té una gran col·lecció de naips, de més de 400 baralles, de procedències ben diverses i de períodes, qualitats i disseny ben diferents, tot i que hi predominen les baralles catalanes i espanyoles. Ara, aquest arxiu ha volgut posar en valor la seva col·lecció, i ha publicat online el catàleg de les seves col·leccions de naips, realitzat per Esther Sarrà i Paloma Sánchez. Paral·lelament, han organitzat una exposició al vestíbul de l’arxiu Una mà de cartes. Col·lecció de naips de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1529-1988), que es podrà veure fins a finals de desembre.
Un fons inaudit
No és gaire comú que un arxiu municipal tingui una gran col·lecció de naips, però el fons del de Barcelona és espectacular, i fins i tot tenen peces que falten al gran museu de l'Estat espanyol sobre baralles: el de Fournier de Vitòria. A més a més de les baralles en sí, a l'Arxiu s'hi conserva documentació sobre els naips que ha estat de gran utilitat per a les tasques de recerca sobre el tema: documentació gremial, informes sobre els impostos als naips i, també, les ordinacions municipals que de tant en tant prohibien aquests jocs. Fins i tot es disposa d'un dietari, en 40 volums, del secretari del gremi que s'encarregava dels naipers, al segle XVIII, on es troba informació sobre els tallers i els domicilis de tots els fabricants de l'època.
Baralla catalana del 1860, amb motius mitològics impregnats de sátira, dibuixada per l'artista Ramon Puiggarí.
Set anys de feina
Paloma Sánchez explica que les comissàries van "aterrar de retruc" al camp dels naips, però que van gaudir de l'assessorament continu dels col·leccionistes de naips, d'aquí i de fora, que les van ajudar "a on elles no arribaven". Es van passar set anys treballant en aquest fons, i a la fi, van aconseguir fer algunes aportacions que han estat d'utilitat als col·leccionistes.
Paloma Sánchez: Es jugava a cartes a tot arreu, fins i tot a la missa
Cartes inspirades en el tema dels quatre continents. Obra de Magí Pujadas, cap el 1880.
La importància de les cartes
Sánchez explica que sovint la importància de les cartes s'ha menystingut (fins al punt de no guardar-les als arxius), bàsicament per qüestions morals. Molt sovint les informacions que trobem relacionades amb els jocs d'atzar està vinculada a una condemna sense pal·liatius (fins i tot amb arguments com que les cartes duien directament a la forca). Però en canvi, les cartes van ser omnipresents durant segles. El refranyer és ple de sentències relatives a les cartes. Sánchez explica que “a un poble on no hi trobaves menjar, hi trobaves cartes”. A desgrat de les prohibicions, que van ser contínues, "es jugava a cartes a tot arreu, fins i tot a la missa". Els naipers fins i tot van arribar a tenir el seu propi gremi, i l'Estat, conscient de tot el que significaven les cartes, es va apressar en gravar-les amb durs impostos (que sovint no eren respectats). Sánchez recorda que les cartes també tenen un paper clau en jocs de càlcul, que diuen que fomenten la reflexió i la intel·ligència, com el bridge o el tresillo. I considera que tenen una tremenda vigència, i que amb les noves tecnologies hi ha hagut un nou boom dels jocs de cartes, amb els solitaris online o amb els casinos virtuals...
Naips elaborats a Saragossa cap el 1815, dissenyats per José Martínez de Castro.
De ben antic
Els naips van aparèixer al sud d'Europa a principis del segle XIV, i cap el 1370 ja eren molt populars. De fet, van aparèixer abans de la impremta (se solien fer xilografiats). Ben aviat es farien cartes de luxe, per a les classes benestants, però no desapareixerien les baralles més senzilles, destinades a les classes populars. Se'n farien de diferents tipus, i es crearien unes tradicions nacionals, amb baralles diferents per a cada tipus. I hi haurien modes: durant algun temps circularien massivament les cartes geogràfiques o dels 4 continents (on els quatre pals s'associaven a Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica). Més tard, caurien en desús. Però també hi hauria cartes de temàtica política, de temàtica esportiva o, fins i tot, baralles eròtiques (adaptades al gust, i a la pornografia, de cada moment).
Cartes catalanes de la fàbrica Comas, cap el 1900.
Barcelona, la capital de la carta
La comissària de l'exposició creu que Catalunya hauria pogut ser el punt de sorgiment dels naips (de fet, va ser una de les primeres ciutats en tenir gremi de naipers, abans i tot que París). Assegura que, per a un coneixedor dels naips, és fàcil reconèixer una baralla catalana a primer cop d'ull, sobretot pel vestuari dels personatges. Tot i que la Corona va imposar a Amèrica el monopoli de les cartes procedents de Cadis, se sap que cartes catalanes de contraban arribaven massivament al continent americà, perquè eren molt apreciades pels consumidors. La fabricació de naips es va associar, segons les comissàries de la mostra, a la d'indianes. Per fer ambdues activitats es necessitaven gravadors i premses, i eren complementàries pel seu calendari. Alguns fabricants de naips s'haurien dedicat també a l'estampació tèxtil per al món colonial. Paloma Sánchez recorda que a Catalunya va haver-hi grans nissagues de fabricants de cartes, com els Rotxoxo (que van ser hegemònics a la segona meitat del XVIII), els Macià (que van prendre'ls el relleu, després de la guerra del francès), o els Comas (que van fabricar cartes fins fa pocs anys). Fins i tot el famós fabricant de paper Guarro es va dedicar a les cartes, a principis del segle XX, i va fer una gran baralla dissenyada per Alexandre de Riquer. El potencial dels naipers catalans, malgrat tot, es va esfondrar a finals del segle XIX, quan es va produir un gran canvi en la fabricació de naips: la indústria es va sofisticar, i a la fi van fer fallida moltes petites empreses i es va endur bona part del mercat el gran gegant alabès: Fournier. El boom del joc de cartes va anar associat a la caiguda de la indústria naipera catalana.
Cartes de sàtira política, editades cap al 1872, amb imatges dels generals Prim, Serrano i Topete, de Castelar, de Sagasta, de Carles de Borbó i altres.
Iniciació a tot un món
Un element tan petit com una carta ofereix molta informació sobre el món on va crear-se (sobre l'art, sobre la indústria, sobre els impostos, sobre la moral...). Esteve Barandica, de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona confessa que no esperava que amb la catalogació del fons de naips sortissin tantes coses a la llum. L'exposició vol ser, per una banda una presentació del ric fons de baralles de l'arxiu, però per l'altra una introducció general al món del naip, molt desconegut per a la majoria de la gent. L'exposició aconsegueix els seus objectius: per una banda posa de manifest el valor de un fons poc conegut de l'arxiu (i de les col·leccions de naips en general), i per l'altra recupera la història barcelonesa del naip, amb col·leccions magnífiques, tant per la seva antiguitat com pel seu valor artístic i documental. Com a complement indispensable de la visita a l'exposició: el magnífic catàleg disponible com a publicació digital, que ensenya molt més que el que ensenya la mostra de l'Arxiu Històric.