Muhammad Ali (Libros Cúpula, 2021) és l'última referència en una bibliografia de títols sobre el més gran campió dels pesos pensants de tots el temps plena de referències incunables i imperdibles. Una vida de novel·la forjada a cops de puny de la qual us destaquem els títols que no hauríeu de deixar de llegir.
Un cognom d'esclau
Els anglosaxons en diuen "larger than life", és a dir personatges que ho transcendeixen tot per erigir-se en llegenda. Una expressió que d'il·lustrar-se amb una imatge, seria la del boxador Muhammad Ali reptant amb sorna els seus rivals, pobres criatures indefenses sabedores que estaven a punt de rebre la pallissa de la seva vida. Amb els punys i amb la llengua, perquè no hi ha hagut pes pesant amb un verb tan esmolat: Alí et noquejava al ring, però començava a guanyar el combat amb els shows mediàtics que muntava a les prèvies.
"Sé que sóc el més gran, però tots els caps han d'inclinar-se i totes les llengües han de professar que Ali és el més gran de tots els temps", afirma amb humilitat Mike Tyson (un altra d'aquestes figures més grans que la mateixa vida). Definitivament, Ali va ser i seguirà sent el més gran de tots els temps. Un noquejador que va traspassar els rings per convertir-se en referències i ídol. Un esportista amb consciència que mai va claudicar ni silenciar davant res ni ningú, amb tot el que això comporta,
Muhammad Ali a Las Vegas l'any 1971.
L'estiu de 1960 Casius Clay, era un joveníssim boxador amateur amb un gran futur al davant, que va viatjar a Roma amb l'objectiu de penjar-se una medalla d'or als Jocs Olímpics. Ho va aconseguir. Mesos més tard va tirar el metall a l'Ohio, el riu que creua la seva ciutat natal, Louisville en Estats Units. Va ser un rampell de ràbia provocat perquè se li va negar el servei en una cafeteria que no acceptava clients negres. També va ser el dia que va prendre consciència. Amic de l'activista pels drets civils de la població afroamericana Malcom X, el 1961 va iniciar la seva conversió a l'islam, canviant el seu nom pel de Muhammad Ali. "Clay és un cognom d'esclau que no he triat jo".
El més gran
Ali es va convertir en l'indiscutible campió del món dels pesos pesants el 25 de febrer de 1964 al Convention Hall de Miami Beach, Florida, quan va noquejar sense pietat a Sonny Liston, suposadament el púgil més temible del moment. Ali va escalfar la prèvia dient de Liston que era un mandrós i un ós lleig. Fins i tot li va dedicar un poema extremadament menyspreatiu: "Clay surt a enfrontar-se a Liston i Liston retrocedeix, si Liston fa un pas més, acabarà caient en un seient...". Provocacions que va culminar amb una de les seves sentències més antològiques, sentenciant que es mouria pel ring "volant com una papallona i picant com una abella". Ho va fer. Liston va abandonar el combat i Ali es va coronar aclamant des de les cordes una altra de les seves frases més destacades: "I'm the greatest"...
Sí, era el més gran i la seva estrella va arribar a la fase de supernova quan el 1966, sent l'inqüestionable campió mundial, es va negar a anar a la guerra del Vietnam al·legant objecció de consciència i la seva adhesió als principis de la Nació de l'Islam."Preguntin-me tot el que vulguin sobre la guerra de Vietnam, sempre tindré la mateixa resposta: "No tinc problemes amb els Viet Cong... perquè cap Viet Cong m'ha anomenat nigger". Primer personatge públic en opinar públicament contra aquella guerra, aquesta decisió va comportar que li neguessin la llicència com a boxador i li retiressin tots els títols que havia aconseguit sobre el ring. Ali deixava de ser campió, però es convertia en mite i heroi.
Indestructible, protagonitzant alguns dels combats més aclamats de la història de la boxa com el 'Rumble in the Jungle' contra George Foreman del 30 d'octubre de 1974 a Kinsasa, aleshores Zaire i ara República Democràtica del Congo, o el 'Thrilla in Manila' de l'1 d'octubre de 1975 a Filipines contra Joe Frazier, Ali s'erigiria novament en campió del món els anys 1974 i 1978.
Un heroi americà
"Muhammad Ali va ser el millor boxador de tots els temps. Va elevar la humanitat. Aquesta terra és millor perquè Ali va enseñar a molts homes i dones a ser millors éssers humans. Va ser el més gran motivador que hagi conegut mai". Ho diu George Foreman, un dels seus grans rivals a Muhammad Ali (Libros Cúpula, 2019), l'última biografia publicada a casa nostra centrada en la llegenda immortal del ring. Firmada pel periodista esportiu Fiaz Rafiq, l'autor reconstrueix el recorregut vital d'Ali a través de les declaracions de familiars i amics, rivals i deixebles de la dimensió de Larry Holmes, Chuck Wepner, Joe Bugner, Angelo Dundee, Don King, Jim Brown, Lou Gossett Jr., Harry Edwards, Butch Lewis, Sugar Ray Leonard o Evander Holyfield. Un títol que se suma a la gairebé infinita bibliografia que existeix sobre The Greatest.
Muhammad Ali a Munich l'any 1976
Una nòmina de referències on destaquen títols de lectura fascinant com Rey del mundo: Muhammad Ali y el nacimiento de un héroe americano (Debolsillo, 2019) molt probablement el millor i més complet relat sobre l'etern campió dels pesos pesants. I amb aquest, El combate (Contra, 2013) i En Busca De Muhammad Ali: Historia de una amistad (Errata Naturae, 2016). El primer és la superba narració que l'escriptor Norman Mailler, un dels grans mestres del nou periodista, va firmar sobre l'antològic 'Rumble in the Jungle'. El segon és l'emotiva plasmació en paper de la relació que van mantenir el periodista Davis Miller i el boxador en el darrer tram de la seva vida.