La paraulota i el noble art de renegar, insultar i escarnufar
Actor i guionista francès, Jean-Claude Carrière va ser un dels més pròxims col·laboradors de Luis Buñuel. Autor dels llibrets de clàssics del genial cineasta aragonès com Diario de una camarera (1964), Belle de jour (1967), El discreto encanto de la burguesía (1972), El fantasma de la libertad (1974), Ese oscuro objeto del deseo (1977) i La vía láctea (1969), a Carrière se li atribueixen les cinc obsessions de Buñuel: Déu, la mort, les dones, el vi i els somnis.
Mestre i deixeble solien mantenir llargues converses. Va ser en una d’aquestes interminables tertúlies ben begudes i menjades que Buñuel li va proposar una juguesca a Carrière: a veure qui dels dos escrivia la llista més llarga de sinònims de la paraula "polla" en la llengua materna de cadascú. Una proposta, on la mida sí que importava, que va guanyar Carrière.
D’aquella aposta sorgiria Els mots i la cosa, la millor tesina mai escrita de la paraulota. Descomunal anàlisi del mot gruixut i el verb grosser narrat a través de la relació epistolar entre un filòleg prestigiós i una dobladora de pel·lícules porno deprimida. Paraules, expressions, dites i cites barroeres, imprescindible vessant potiner de tota llengua, per refinada que aquesta sigui. Un clàssic a França adaptat a casa nostra per l’actor i productor Ricard Borràs, títol necessari a tota biblioteca, més en una societat tan propensa a l’escatologia com la nostra. Perquè poques coses produeixen més plaer que cagar-se en tot.
Els mots i la cosa. Jean-Claude Carrière. Adaptació: Ricard Borràs. Blackie Books. Barcelona, 2016. 96 pàgines.