Imatge superior: Roger Hauteville rep les claus de Palerm després de la conquesta / Wikipèdia
En temps d’una certa víkingmania és oportú recordar que una de les gestes més singulars dels descendents d’aquells bàrbars del nord és pràcticament desconeguda entre nosaltres. Potser és sabut que un dels primers víkings a civilitzar-se va ser Rol·ló, el qual va establir-se a l’actual Normandia a mitjan segle X, on ell i el seu poble van esdevenir normands. I que un segle més tard, el duc d’aquelles terres va conquerir Anglaterra i és conegut a la història com el rei Guillem el Conqueridor. Però l’altre episodi important dels normands va tenir lloc en terres molt més meridionals, concretament a la meitat sud de la península itàlica i, especialment, a l’illa de Sicília.
Efectivament, nobles normands de la casa de Hauteville van senyorejar el sud italià al llarg dels segles XI i XII en un llarg camí que els va dur a convertir-se primer en en ducs i finalment en reis de l’illa més gran de la Mediterrània.
I això és el que explica de manera detallada l’historiador John Julius Norwich (1919-2018) al llibre de recent aparició Los normandos en Sicilia. La invasión del sur de Italia, 1016-1130 (Ático de los Libros, 2020), en traducció al castellà a càrrec de Maureen McMillan i Juana Gallego. L’autor és especialista en història siciliana, com va demostrar en un anterior volum, Sicilia. Una breve historia desde los griegos hasta la Cosa Nostra.
Ara, Norwich posa la lupa en un període molt més concret de la història de l’illa i, de fet, del sud d’Itàlia, ja que en realitat bona part dels fets dels normands transcorre a la banda continental. Tot i això, l’obra s'enriqueix precisament pel coneixement de l’illa, cosa que fa que Norwich arribi a la conclusió que "si volia una història completa en anglès [a l’original The Normans in Sicily, del 1967] de la Sicília normanda pensada per al lector mitjà, l’hauria d’escriure jo mateix".
D’aventurers a reis
En tot cas, el llibre cobreix el període de la formació del reialme, des de l’any 1016, quan un grup d’aventurers normands és temptat a intervenir al sud d’Itàlia, fins al 1130, quan Roger II es cenyeix la corona siciliana. Per a un segon volum queda el període fins al 1194, quan la corona passa a mans de l’emperador germànic Enric VI Hohenstaufen -i fora dels propòsits d'aquests llibres queda, clar, la intervenció de la Corona d'Aragó que portarà a la conquesta catalana de Sicília-.
Els germans Robert Guiscard i Roger / Wikipèdia
En tot aquest primer període, els normands se les hauran amb els llombards establerts al sud de la península itàlica; amb els bizantins, delerosos de reconstituir el poder imperial al centre de la Mediterrània; els musulmans, que faran de Sicília un dels territoris islàmics més rics del moment i, especialment, amb el Papat, un focus continu de desestabilització en un temps amb gairebé més antipapes que papes.
Una proposta temptadora
La història dels normands en aquestes contrades mediterrànies comença a cavall entre la llegenda i la història. L’any 1016, normands que tornen de pelegrinatge a Terra Santa són abordats per un noble llombard al santuari de Monte Sant’Angelo, a la regió de Pulla, que els convida a intervenir en les disputes entre els nobles de la zona. Diversos grups de normands faran cas de la proposta, entre els quals destaquen els membres de la família Hauteville, en particular el patriarca, Tancred i dos dels seus fills Robert Guiscard i Roger. També dedica força espai a glossar la vida de Sichelgaita, segona muller de Guiscard i una de les dones amb més poder de l'època.
Per fer-ho breu, els normands aviat entren en el joc d’aliances i contraaliances, primer com a mercenaris i poc després com a senyors, de tal manera que Robert Guiscard aconsegueix, a mitjans segle XI, ser nomenat de la mà del papa de torn, Nicolau II, duc d’Apúlia, Calàbria... i Sicília.
Un duc sense territori
Si bé Robert Guiscard ja exercia el poder a Apúlia i Calàbria, és a dir a la bota italiana, el nomenament com a duc sicilià era més una declaració d’intencions que altra cosa, perquè en aquell moment l’illa estava en mans dels musulmans, malgrat que sota el seu govern hi havia una nombrosa població de llengua grega.
Roger II, primer rei normand de Sicília / Wikipèdia
Comença així la conquesta de Sicília, que s’allargarà vint anys, del 1071 i el 1091 i el seu principal protagonista serà el germà de Guiscard, Roger, investit amb el títol de Gran Comte de Sicília. El seu fill, del mateix nom, jugarà hàbilment les seves cartes per aconseguir del papat el títol de rei com a Roger II, donant inici així al segon dels reialmes normands -el primer va ser Anglaterra a partir del 1066-.
Entre Juli Cèsar i Napoleó
Amb una narrativa eficaç i sovint entusiasta, Norwich explica l’aventura dels Hauteville, especialment de Robert Guiscard, a qui considera "l’aventurer europeu més extraordinari que ha existit entre Juli Cèsar i Napoleó" i demostra a bastament l’atracció que Sicília li va produir en vida i especialment durant el període normand, en que l’illa es va convertir "en un regne cosmopolita de gran esplendor, cultivat i tolerant". I actualment a l'abast de la mà.