Lesley Nneka Arimah va néixer al Regne Unit, va créixer a Nigèria i ara viu als Estats Units. Ha fet el seu debut literari amb el llibre de contes Què vol dir quan un home cau del cel (2017), que aquí ha publicat Quaderns Crema en traducció de Dolors Udina. Aquest llibre ha tingut molt bon ressò de crítica i Nneka Arimah s’ha convertit en una de les autores africanes que més esperances generen.

Algun dels seus contes semblen molt realistes. Són realment una ficció o contenen anècdotes viscudes per vostè?

Gairebé tots són ficció. De què serveix escriure ficció si no  pots fer servir la imaginació i treure coses del no res? En els meus contes hi ha personatges que poden tenir alguna cosa de personal, però no són reals. Només n’hi ha un que té elements autobiogràfics: “Històries de guerra”. En aquest relat hi ha algunes de les històries que m’explicava el meu pare sobre la guerra de Biafra.

El record de la guerra de Biafra, a Nigèria, no és en primer pla: ens persegueix en la distància, però hi és

Va néixer després de la fi de la secessió biafrenya, però alguns dels seus contes encara duen el segell de la derrota... Ha marcat tant la seva societat?

Crec que a Nigèria la guerra de Biafra és una mica com un fantasma que plana... En el meu llibre hi ha molts relats que l’esmenten, però en tots ells és tan sols és un teló de fons, no és l’element central de la història. I així és com es respira el record de la guerra a la societat nigeriana. No està en un primer pla: ens persegueix en la distància. Però hi és.

Les meves protagonistes formen part de la meva generació, i compartim el gènere i el país d’origen

Encara que no siguin reals, què tenen els seus personatges de vostè? Hi ha molta noia jove, de la seva generació, amb una trajectòria vital com la seva, com la protagonista d’”Esbojarrada”.

A grans trets les meves protagonistes formen part de la meva generació, i compartim gènere i país d’origen. Crec que qualsevol personatge que creï un autor es basa en una part d'ell mateix, no pot ser altrament. Però a mi m’agrada posar-me un repte quan escric: crear un personatge amb una vida ben diferent a la meva. Les noies que són protagonistes dels meus contes viuen coses molt diferents a les que jo he viscut. És un repte literari, que és allò que m’impulsa a escriure.

Moltes de les seves històries tenen com a centre la família. Famílies que ajuden i famílies que fallen. És un món que l’atreu?

Analitzo les relacions familiars, perquè són les primeres relacions que tenim i les que més importants són per a la nostra vida. Són les que expliquen la duresa de les relacions humanes. I hi ha un gran nombre de possibilitats dins les relacions familiars: hi ha moltíssimes variacions del que pot ser la relació entre una mare i una filla. Jo intento analitzar totes les possibilitats.

Fins i tot hi inclou el maltractament infantil...

Quan un explora totes les possibilitats d’aquest tipus de relacions, a vegades et toca explorar escenaris conflictius. No són poc habituals aquests comportaments... Passen... I per difícil que sigui llegir el conte “Caigudes”, no seria honest no parlar d’aquests fets.

La maternitat està molt present als seus contes. Perquè?

És ineludible: no hi ha famílies sense mares. I a més a més: la nostra mare és la primera relació que tenim quan arribem al món; i per a moltes persones serà la més potent de tota la seva vida. Cal tenir en compte que a la societat nigeriana les mares hi tenen un paper importantíssim. Tothom s’hi veu representat, quan parles de la relació entre una mare i un fill.

Volia garantir que les famílies poc convencionals es veiessin reflectides en el nostre imaginari cultural

Els personatges dels seus relats a vegades tenen papers poc convencionals dins la família.

Sí, a mi m’atreuen tots aquests papers poc convencionals, perquè a la literatura nigeriana hi ha moltes representacions de la família tradicional... I jo el que volia era garantir que les famílies poc convencionals també es veiessin reflectides en el nostre imaginari cultural.

Quins autors nigerians l’han marcat?

Potser van ser Flora Nwapa i Buchi Emecheta les que van impactar més la meva obra. Em van ajudar a entendre les dones de la generació de la meva mare i de la meva àvia. Em van permetre d’empatitzar amb les seves històries. Potser triaria a Emecheta com a referent que reflecteix la vida de la dona d’aquella època.

No hi ha cap lloc al món que sigui només de llagrimeta

La seva obra no presenta una Àfrica de llagrimeta.

No hi ha cap lloc al món que sigui només de llagrimeta. Intento reflectir Nigèria tal com és. La vida pot ser difícil, però això no vol dir que no hi hagi humor, alegria... És important que la literatura reflecteixi la vida tal com és, amb la seva dimensió tràgica, i amb la seva dimensió còmica, que és el que et trobes en el teu dia a dia. Els meus contes, a més a més, sempre tenen un punt d’humor, perquè l’humor és una cosa que m’agrada molt.

Alguns dels seus personatges es mouen entre dos mons, amb més o menys comoditat. Vostè se sent entre dos mons?

Sí, m’hi considero. Als Estats Units hi ha molta literatura sobre els immigrants que es basa en personatges que es troben al nou país i que hi han de trobar el seu lloc, veient-se obligats a triar entre el seu lloc d’origen i el nou. Però jo no hi estic d’acord, amb això. Jo em sento plenament còmoda als dos mons i això és la clau de la meva experiència humana. I això no ho veiem normalment a la literatura: hi ha molta gent que s’integra molt bé al lloc on viu i que continua mantenint molt bona relació amb el seu lloc d’origen, sense problemes.

Combina els contes amb un fons estrictament real amb contes que contenen elements fantàstics... Com és això?

M’agraden diferents gèneres literaris. Jo llegeixo de tot: obres de gènere i obres d’altres tipus. I com que sempre he llegit de forma àmplia, tots els tipus de relat formen part dels meus avantpassats literaris. Així, quan començo a escriure em surten contes realistes, però també històries fantàstiques. Crec, a més a més, que els relats amb realisme fantàstic ens permeten explicar experiències nostres, molt íntimes, que en relats estrictament realistes no podríem explicar, com per exemple, al conte “Segones oportunitats”. A molts ens agradaria passar un dia extra amb algú que està mort. I en un relat fantàstic pots posar a prova aquest desig. La vida real no ens permet aquest temps afegit, però el realisme màgic sí...

Recorre també a la política ficció. Al conte que dona nom al llibre, “Què vol dir quan un home cau del cel”, el Regne Unit torna a Biafra...

Sí que uso la política ficció, però en aquest relat, aquest element no és al centre de la història, sinó que és usat com un teló de fons, que afegeix al conte textura literària. M’agrada crear mons complicats. Quan penso en descriure un món fantàstic, utilitzo la història, que em dona molts elements que puc explorar. I en aquest relat uso la possibilitat que la Gran Bretanya torni a l’Àfrica, però no per colonitzar, sinó per demanar assistència, perquè tenen grans problemes, ja que el canvi climàtic els ha dut a una situació crítica...

Alguns dels seus contes són molt optimistes, d’altres molt pessimistes. Vostè és optimista respecte al futur?

Jo soc molt pessimista. Per a mi el got està mig ple, però algú està a punt de buidar-lo del tot.

Des que Trump és al poder, ja no puc deixar de preocupar-me constantment pels Estats Units

Com veu la situació dels seus dos països?

A mi Nigèria sempre em preocupa, perquè té una situació molt complexa. En canvi, en el cas dels Estats Units pensava que no cal preocupar-me’n constantment, perquè tot i que la situació no és perfecta, es va treballant per millorar-la. Però ara, des que Trump és al poder, ja no puc descansar amb els Estats Units. Contínuament m’he de preocupar, per Nigèria, i pels Estats Units.

El seu primer llibre ha tingut un èxit increïble. Li fa por el que les seves properes obres no estiguin al seu nivell?

Jo crec que en aquests casos s’ha de ser molt prosaic, perquè jo l’únic que puc controlar és l’escriptura del llibre. No puc controlar què passarà després. Amb això, jo no hi puc fer res. Per això m’estimo més centrar-me més en l’obra en sí, i intentar oferir el millor producte possible, que és l’únic que puc controlar.

Quins projectes de futur té?

No ho puc explicar gaire, però ara mateix estic preparant una novel·la de realisme màgic, una novel·la que he acabat un parell de vegades i que sempre he reprès. Ara estic treballant en una versió que penso que és la millor. Però així com Què vol dir quan un home cau del cel té relats amb diversos estils, jo vull escriure també diverses novel·les ben diferents: una cosa estrictament basada en la realitat, una altra de ciència ficció... Voldria abordar tots els camps que aborda el llibre de contes.

Té projectes en el camp dels videojocs, les sèries o el còmic?

Penso, en el futur, explorar algun d’aquests camps. Però no en puc explicar gaire més. Són coses que m’interessen molt: abans jugava molt a videojocs, però va arribar un dia en què anava massa atrafegada i vaig haver de triar, i em vaig quedar amb els llibres.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat