Un ciutadà ha localitzat una gran làpida esgrafiada amb inscripcions en hebreu, provinent de l'antiga necròpoli jueva de Montjuïc, que dona nom a la muntanya. El Centre de Conservació de Béns Mobles de l'Ajuntament de Barcelona ha confirmat la trobada, que va tenir lloc al gener, i hi ha fet una intervenció d'urgència per recuperar-la.
La làpida és de grans dimensions (1,46 per 0,60 per 0,63 metres), i s'ha confirmat que està feta amb pedra de Montjuïc i en un relatiu bon estat de conservació, tot i que algunes lletres han quedat danyades. A la cara superior s'hi localitza la inscripció jueva, fet que permet relacionar-la directament amb la necròpolis de Montjuïc. A falta d'un estudi més aprofundit, a la làpida -matzevà en hebreu- hi ha inscrit: "En aquesta tomba està enterrat el distingit r(abí) David f(ill) de r(abí) [—] [el día …..del] mes de Tevet de l’any…”. El mes de Tevet és el quart mes de calendari hebreu, i correspondria a un període entre els mesos de desembre i gener en el calendari gregorià.
Aquest és el text en hebreu, amb la frase completada a partir del que és segur que diu:
El text de la làpida trobada a Montjuïc, on s'hi pot reconèixer clarament el nom de David (el penúltim de dreta a esquerra) | SABCN
Se sospita que la làpida va ser llançada per la muntanya quan va ser inicialment localitzada probablement durant la primera meitat de segle XX, en el moment que es van fer les obres de construcció de l'actual Tir Olímpic, al voltant del 1907, o amb la construcció del primer Parc d'Atraccions, als anys 30.
Segons els investigadors, la necròpoli jueva de Montjuïc era una de les més importants de tota la península i d’Europa. Existia des del segle IX i va subsistir fins a l'any 1391, quan es produeix el pogrom contra el call de Barcelona i també es destrueix el cementiri jueu. Algunes làpides es van reaprofitar en edificis del centre de la ciutat, com es pot veure en un extrem de la plaça del Rei.
L'indret on va ser trobada la làpida a l'avinguda de Miramar | SABCN
El descobriment permetrà ampliar el coneixement i informació de la necròpolis jueva de Montjuïc. Paral·lelament, les dades s'afegiran al projecte de recerca iniciat l'any 2014 pel Servei d'Arqueologia de Barcelona (ICUB), amb l'objectiu d'ampliar el coneixement d'aquest element patrimonial i arqueològic de la ciutat.
Amb unes obres el 1945 es van descobrir 171 tombes, i l'any 2001 se'n van localitzar 557 més. La necròpoli va ser declarada per la Generalitat Bé Cultural d'Interès Nacional en categoria de lloc històric, i actualment està coberta amb una capa de terra perquè resti protegida. Es desconeix l'extensió total del cementiri, si bé es considera que limitaria al sud-est amb el barranc del Morrot i s'estendria cap al nord-oest des de l'actual Mirador de l'Alcalde, i entraria en el Tir Olímpic i gran part dels jardins Joan Brossa.
En un document del 1368 la comunitat jueva de Tortosa defensava el valor de les tombes del seu cementiri, que es trobava també en perill, i les equiparava a les de Barcelona, les quals, segons afirmava, existien des de feia més de 500 anys. Això situaria la necròpolis barcelonina, almenys, a mitjans del segle IX. Hi ha un escrit que fa referència a Montjuïc, de l'any 1091, quan el comte de Barcelona Berenguer Ramon II (1053-1097) ha de fer efectiva a la Canongia de la Santa Creu i Santa Eulàlia una donació, i allà es parla de l'existència d'unes "veteres iudeorum sepulturas".