Durant la seva llarga etapa com a corresponsal a Pequín de la històrica capçalera The Washington Post, la periodista nova zelandesa Anna Fifield va haver de cobrir l'actualitat informativa relativa a Corea del Nord. No s'amaga i admet que mai va pensar que el sistema pogués sobreviure a una tercera generació. "Però m'he equivocat. Així que em vaig proposar informar sobre com Kim Jong-un havia desafiat totes les expectatives i com aquest home jove, sense experiència i sense qualificació, havia aconseguit fer valer el control d'un règim ple de generals de 80 anys". D'aquesta pulsió per desvelar aquest a la vegada fascinant i terrible enigma que és el tirà que domina amb mà de ferro el país més hermètic del planeta ha sorgit El gran sucesor. El destino divinamente perfecto del Brillante Camarada Kim Jong Un (Capitan Swing, 2022), assaig que decodifica brillantment Corea del Nord i la dinastia que l'oprimeix des de fa dècades.
Un accident de la història
Fified descriu Corea del Nord com un accident de la història: un país dividit en dos, un democràtic i un altre comunista, creant un contrast perfecte. Però per a la periodista el que fa més fascinant aquesta història és que la meitat comunista hagi sobreviscut a tants desencadenants que haurien d'haver provocat el seu col·lapse: l'enfonsament de la Unió Soviètica, la mort del seu fundador, una gran fam, la transformació econòmica de la Xina, el seu veí i benefactor suposadament comunista. "I, per descomptat, el fet que sigui tan difícil accedir-hi i que informar sobre el que està passant a Corea del Nord sigui un repte".
Justament aquesta és una altra de les grans incògnites a desvelar, la situació actual de la Corea 'comunista', més quan manté les fronteres tancades des de fa dos anys. "Això significa que ara ni tan sols tenim la quantitat limitada d'informació que normalment obteníem quan algunes poques persones podíem entrar i sortir. Però amb un sistema econòmic que sobreviu basant-se en el comerç amb l'exterior i el contraban de mercaderies a l'interior, fets que no s'estan podent materialitzar de moment, imagino que la situació és més complicada de què ja ho era habitualment, però tant per a la gent normal com per a les elits del règim".
Kim Jong-un no vol canviar res. Prenent l'exemple de la Unió Soviètica, sap que qualsevol canvi pot ser perillós
Gran Germà
Kim Jong-un va arribar al poder el 17 de desembre de 2011, dia en què, com si es tractés d'una monarquia feudalista hereditària, va rellevar el seu pare, Kim Jong-il, com a líder suprem de Corea del Nord. Una dada perversament curiosa: Jong-un va néixer el 1984, l'any en què George Orwell va ubicar aquell estat Gran Germà que tot ho vigilava i controlava. "Corea del Nord és l'estat més exageradament germà gran mai. De fet, és un estat que va més enllà de la imaginació més salvatge de George Orwell".
Format durant la seva infància i joventut en alguns dels internats més elitistes de Suïssa, en un primer cicle al poder en què es va aproximar als Estats Units i Corea del Nord,, es va creure que Kim Jong-un seria el primer 'líder suprem' en aplicar polítiques aperturistes. Les previsions democratitzadores eren errònies. "Tot el que fa és mantenir-se al poder", afirma Fifield. "És un dictador paranoic, constantment té por de perdre el control. Els canvis econòmics que ha fet, la diplomàcia, el programa d'armes nuclears, les execucions públiques d'alts funcionaris, tot ho fa per inculcar por i lleialtat a la població de Corea del Nord. Jong-un no vol canviar res. Prenent l'exemple de la Unió Soviètica, sap que qualsevol canvi pot ser perillós".
No sobreviuen gaire
Per a l'autora d'El gran sucesor el règim de Corea del Nord es basa completament en la mentida i els nord-coreans ho tenen cada vegada més clar. La gent del país sap que no és més que una broma pensar que un nen petit pugui conduir un cotxe i disparar una pistola. "Però no en poden dir res perquè saben que el càstig per aquest tipus de 'crim polític' és molt greu: corren el risc de ser enviats al gulag, ells i tres generacions més de la seva família. A Corea del Nord no hi ha oposició, ni tan sols pintades". Això no significa que, encara soterradíssima, no hi hagi dissidència, "però no sobreviuen gaire".
Kim Jong-un s'ha desfet sistemàticament de tots els que el poguessin desafiar, des del seu oncle, que estava a càrrec de les relacions econòmiques amb la Xina, fins al seu germà, que no mostrava cap interès per liderar Corea del Nord. "Però era un rival perquè tenia 'sang Paektu' (el lideratge heretable de la família que des de fa anys oprimeix Corea del Nord es basa en la llegenda que el seu llinatge té el seu origen als peus del volcà Paektu, un indret de connotacions místiques per als nord-coreans)". Conclusió: Kim Jong-un ha estat despietat a l'hora de desfer-se dels rivals percebuts i d'enviar un poderós missatge dissuasiu a qualsevol persona que estigui pensant a desafiar-lo.
Kim Jong-un s'ha desfet sistemàticament de tots els que el poguessin desafiar
Aliats i enemics
Més enllà dels seus límits, segons l'experta, Corea del Nord té el suport de la Xina, però només perquè el gegant asiàtic vol estabilitat a les seves fronteres i assegurar-se que tingui una zona d'amortiment amb Corea del Sud, recolzada pels EUA. Així, la Xina s'assegura que Corea del Nord tingui el que necessita per sobreviure, però no gaire més. I després està Rússia, que tècnicament és un aliat però més de paraula que a la pràctica. Pel que fa a la relació entre les dues Corees, Fifield pronostica que cap de les dues vol cap canvi sobtat. "El règim de Corea del Nord sap que no sobreviurà a la unificació, i els sud-coreans, que han treballat intensament durant dècades per fer créixer la seva economia i convertir-se en la potència que és avui, ja no veuen els nord-coreans com els seus germans. No volen pagar la factura d'un col·lapse catastròfic".
Traçat l'escenari en totes les seves dimensions, Ann Fifield no dubta a sostenir que Corea del Nord és una amenaça real per al món. I ho sosté afirmant que Kim Jong-un ha demostrat que té un programa d'armes nuclears creïble. No només això, sinó que ha disparat míssils sobre el Japó. "Però seria un suïcida si utilitzes realment el seu armament. En canvi, el seu règim està utilitzant eines modernes com la guerra cibernètica per atacar amb fermesa i causar estralls al món. Però el que jo volia demostrar realment amb aquest llibre es que, tot i que podria amenaçar el món exterior, és una amenaça real cada dia per a 25 milions de nord-coreans, que viuen amb fam i por".
Per què Corea del Nord encara no s'ha ensorrat?
Vaig escriure el llibre perquè la meva predicció era incorrecta, així que tinc cura de fer noves prediccions. Segons la història, Corea del Nord no hauria de sobreviure. Però fins ara, ha desafiat totes les comparacions històriques: ara fa més temps que existeix del que va existir la Unió Soviètica. No m'imagino que sobrevisqui durant molt de temps, però al mateix temps no puc preveure què farà que s'enfonsi.
Alejandro Cao de Benós és un "idiota útil" per al règim. Només és una eina de propaganda
Has rebut algun tipus d'amenaça des que vas publicar el llibre?
No
Has conegut mai a Alejandro Cao de Benós?
Sí, he coincidit amb ell a Pyongyang i crec que és un "idiota útil" per al règim. Estaran molt contents de tenir algú al món defensant el seu règim, però no confiaran en ell ni un segon. Només és una eina de propaganda per al règim.