Aquest migdia s'ha realitzat la cerimònia funerària de l'historiador Josep Fontana, al barceloní Tanatori de les Corts. A l'enterrament hi han assistit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte, i nombroses personalitats del món de la història i del camp acadèmic. Al funeral s'hi ha volgut recordar a Josep Fontana com a historiador, però també com a persona compromesa amb les llibertats i amb la lluita antifranquista

L'erudit

Diuen que Fontana era un home de un coneixement immens. Carles Santacana, director del departament d'Història Contemporània de la UB, ha destacat el seu "saber enciclopèdic". Fill d'un llibreter de vell, assidu al mercat dominical de llibre vell de Sant Antoni, bibliòfil empedreït i lector voraç, estimava els llibres amb passió i en devorava contínuament. Era un expert en nombroses matèries d'història, però podia parlar amb fluïdesa sobre molts temes. Tothom coincideix en que tenia una capacitat de treball extraordinària unida a una gran curiositat vital.

L'historiador

Josep Fontana ha estat, segons l'historiador Borja de Riquer, "l'únic historiador sortit de context català de dimensió universal", un home reconegut com a mestre per historiadors del món sencer.  A l'acte fúnebre s'ha destacat que aquest deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vices va ser un home que va donar un impuls molt fort a la historiografia catalana tot vinculant-la als estudis que s'estaven fent a Europa. De fet, va tocar nombroses temàtiques i va seguir amb interès el que feien a d'altres parts del món. El seu deixeble Joaquim Albareda, professor a la UPF, ha explicitat que "va apropar-se com ningú al concepte d'història total". De fet, s'ha destacat que les tesis d'aquest professor van ser acceptades fins i tot per acadèmics que pensen de forma molt diferent a ell.

El lluitador compromés amb les lluites socials

Albareda ha destacat que en els seus estudis Fontana sempre va estar atent als vençuts de la història, i ha destacat el compromís social d'aquest intel·lectual, "inequívocament d'esquerres", però "lluny de tota heterodòxia". Gonzalo Pontón, company de Fontana a moltes aventures editorials i vitals, ha volgut anar més enllà de la seva producció intel·lectual i ha recordat molt emocionat que Fontana va ser activista del PSUC en la clandestinitat, que es va jugar molt, i que va ser expulsat de la Universitat de Barcelona pels seus posicionaments polítics: "Aquest és l'home que va lluitar cada dia per una societat més justa i igualitària". Pontón ha volgut recordar que això va fer-ho no només com a activista polític, sinó també en l'àmbit personal. Avui molta gent destacava que Fontana sempre va ser un home disposat a ajudar als altres i a fer-los un favor.

Un home arrelat al país

Fontana era un reconegut catalanista. "Les seves classes traspuaven nacionalisme", explica el seu ex alumne Albareda, "però també humanisme i esperit crític". Borja de Riquer, en el seu parlament a l'acte funerari, ha destacat que els estudis de Fontana són claus per entendre "els orígens i els camins que ens han dut a Catalunya als problemes actuals", i ha apuntat que per a ell la història era "un compromís de servei a la societat i al país". De fet, l'alcaldessa Ada Colau ha afirmat que "El trobarem molt a faltar, especialment ara que el país passa per moments complexos".

Els llegats

Josep Fontana va formar a diverses generacions d'historiadors. A les universitats hi continuen ensenyant els seus deixebles i els deixebles dels seus deixebles. Els seus coneixements, sens dubte, es transmeten encara a les aules. I no només a Catalunya. A tota l'Amèrica Llatina, els seus llibres formen part de les bibliografies recomanades i es continuen reeditant. Gonzalo Pontón ha assegurat que Fontana "és tan viu com sempre, perquè els seus llibres contenen una potència de vida tan activa com el seu esperit". Joaquim Albareda ha apuntat que la creació de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives (IHJVV) és una aportació clau de Fontana per als estudis d'històrics a Catalunya. Jordi Morell, de la biblioteca de l'IHJVV, destaca el llegat bibliogràfic que ha deixat Fontana a la Universitat Pompeu Fabra. Va cedir 30.000 volums de la seva biblioteca personal al IHJVV, i sembla ser que es va comprometre a què els 20.000 restants fossin transferits a la UPF a la seva mort. "És una aportació personal de primera magnitud", comenta Morell, tant en llibres d'història actuals com en fons històrics. I destaca que alguns d'aquests materials es poden consultar des de casa mitjançant la Biblioteca Digital de Catalunya. "És una aportació personal de primera magnitud" que va resultar clau per a consolidar la biblioteca del IHJVV, comenta Morell, qui destaca la generositat de Fontana, que comprava els llibres que pensava que podien interessar els membres de la seva comunitat acadèmica, tan sols per cedir-los. Carles Santacana destaca que "Fontana també va fer mestratge a través de les editorials". En les col·leccions que ell dirigia es van publicar alguns historiadors i pensadors estrangers que van esdevenir figures clau del pensament mundial. Gràcies a la tasca de Fontana podem trobar a les llibreries obres que han transformat el món de la història. Ada Colau ha lamentat que Fontana no hagi pogut recollir la Medalla d'Or de la Ciutat, que se li havia concedit al juliol. I ha anunciat que a l'octubre la ciutat li retrà un acte pòstum d'homenatge.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat