L'escriptor i dramaturg Jon Fosse ha guanyat el Premi Nobel de Literatura. L'Acadèmia Sueca ha volgut premiar la trajectòria de l'autor noruec "per les seves innovadores obres de teatre i la seva prosa, que donen veu a tot allò inefable". Amb poc més de 2.000 seguidors a X (Twitter), el mateix Fosse ha fet pública la victòria a la xarxa social dues hores abans de la proclamació oficial del guardó, primer en el seu idioma matern i després en anglès. D'aquesta manera, Jon Fosse és el nom que pren el relleu d'Annie Ernaux, escriptora francesa que va ser guardonada en l'edició del 2022.
Nascut a Haugesund (Noruega) fa 64 anys, la seva primera obra va ser Rojo, negro (1983), en què tractava el tema del suïcidi amb un estil que el seguiria acompanyant en les seves obres posteriors, i la casualitat ha volgut que justament aquest dijous publiqui Mañana y tarde (Nórdica / De Conatus). L'any 1999 va irrompre en el món del teatre europeu amb Nokon kjem til å komme. Una altra de les seves obres literàries traduïdes al castellà és Trilogía (De Conatus), tot i que, de moment, no ha estat traduït al català.
Nobel Prize in Literature for 2023! Thanks! Thanks! Thanks!
— Jon Fosse (@AuthorJonFosse) October 5, 2023
Fosse ha escrit novel·les, contes, poesia, llibres infantils, assajos i obres de teatre, i les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta idiomes. És àmpliament considerat com un dels més grans dramaturgs contemporanis del món. De fet, l'escriptor va ser nomenat cavaller de l'Ordre Nacional del Mèrit de França el 2007. També s'ha classificat amb el número 83 a la llista dels 100 millors genis vius per The Daily Telegraph, i des del 2011, a Fosse se li ha concedit la Grotten, una residència honorària propietat de l'estat noruec i ubicada a les instal·lacions del Palau Reial, al centre de la ciutat d'Oslo. L'ús de la Grotten com a residència permanent és un honor especial atorgat pel rei de Noruega per les seves contribucions a les arts i la cultura noruega.
En la seva reducció radical del llenguatge i l’acció dramàtica, expressa les emocions humanes més poderoses d’ansietat i d’impotència en els termes quotidians més senzills
L'Acadèmia Sueca ha volgut premiar i destacar la seva originalitat, així com una manera d'expressar-se absolutament genuïna. “En la seva reducció radical del llenguatge i l’acció dramàtica, expressa les emocions humanes més poderoses d’ansietat i d’impotència en els termes quotidians més senzills”, ha dit l'organització. I ha afegit: “És a través d’aquesta capacitat d’evocar la pèrdua d’orientació de l’home, i com això, paradoxalment, pot proporcionar accés a una experiència més profunda propera a la divinitat, que ha arribat a ser considerat com un gran innovador en el teatre contemporani.”
Un premi literari que sempre és polèmic
Fins ara, s'han lliurat 116 Premis Nobel en aquesta categoria i només onze han anat a parar a mans d'escriptors en llengua espanyola. A més, d'aquests més de cent premis, només 17 han estat per a dones. A tall de curiositat, Ruyard Kipling és el guanyador més jove d'aquest premi (41 anys), mentre que l'autora Doris Lessing va ser la més gran (88 anys). Entre els recents guanyadors del Premi Nobel de Literatura hi ha Annie Ernaux (2022), Abdulrazak Gurnah (2021), Louise Glück (2020, Estats Units), Olga Tokarczuk i Peter Handke (edició conjunta, després de no concedir-se el 2018), Kazuo Ishio (2017, Regne Unit), Bob Dylan (2016, Estats Units), Svetlana Aleksiévich (2015, Bielorússia), Patrick Modiano (2014, França), Alice Munro (2013, Canadà), Mo Yan (2012, Xina), Tomas Transtrmer (2011, Suècia) o Mario Vargas Llosa (2010, Perú).