Un internat pot ser un autèntic infern: les rígides regles, la separació de l'entorn anterior, la grandesa de l'espai, la pèrdua de la intimitat... Tot això pot resultar molt incòmode per a una adolescent de 14 o 15 anys, especialment si aquesta noia no té sortida, perquè ve d'una família amb problemes molt greus. En aquest entorn hostil, qualsevol sortida és benvinguda. L'Isa, la protagonista d'El joc de les mentides té sort quan es dirigeix a l'internat de Salten i acaba coincidint amb la Kate, la Thea i la Fatima, o com a mínim, això és el que creu. Disset anys més tard, quan comencen a sorgir-li problemes, ja no ho té tan clar. El joc de les mentides, una novel·la negra de l'anglesa Ruth Ware, ha esta publicada per l'editorial Bromera en la seva col·lecció L'Eclèctica i apareix en traducció de Lluís-Anton Baulenas. 

Dos mons cara a cara

Salten, l'escola on van a parar l'Isa i les seves amigues, no és un col·legi d'elit, sinó més aviat un darrer refugi on van a parar les noies que han estat expulsades de diverses escoles. L'edifici és gran, el clima és tens, les normes són llargues i inflexibles, les relacions entre companyes són conflictives... A pocs quilòmetres s'hi troba la casa de la Kate, que és filla d'un professor d'art de l'escola. Un univers completament diferent. Un molí de fusta molt deixat, càlid, on es pot fumar, prendre alcohol, passejar mig despullat, banyar-se al riu, pintar, discutir... I un espai de llibertat on poden trobar-se, sense vigilància i sense traves, les quatre amigues. No és estrany que, cada cop que puguin, aquestes noies surtin de l'internat, legal o il·legalment, i busquin refugi al molí del pare de la Kate, on també hi viu el germanastre d'aquesta. És allà on obliden les males estones passades a l'internat.

Mentides que es paguen

Les quatre noies, doncs, tindran un fort bagatge d'experiències que les unirà. Però, alhora, la intensa relació que estableixen les aïlla de la resta de l'escola, i també de la gent del poble veí. Són quatre noies que s'enfronten al món, amb tota l'energia de la joventut i la convicció ingènua que el derrotaran. I per sobreviure en un entorn hostil, recorreran sense pudor a la mentida. La mentida els servirà per plantar cara a la direcció, a les professores, a les alumnes populars, a les curioses que es volen ficar en la seva vida, a la gent del poble que no les entén... La mentida acabarà convertint-se en un arma que usen amb juvenil despreocupació... Això sí, amb unes normes molt clares, entre les quals la que estableix que mai es pot mentir a una companya del grup. Però a vegades les coses no són tan senzilles...

El desastre

17 anys després d'haver abandonat l'escola, la Kate, la Fatima, la Thea i l'Isa es tornen a trobar. Un tèrbol afer del passat surt a la llum, i elles tornen a Salten. No poden fer-ho altrament, perquè senten que el vincle entre elles, tot i que es vegin poc, continua viu. Però el temps no ha passat en va. Les quatre noies han construït vides divergents, que les han allunyat molt del temps en què eren a l'internat. Ja no són les mateixes. Són molt diferents. Es plantegen coses que abans no es plantejaven... I, malgrat tot, continuen apostant per la seva amistat. El que no és tan clar és que l'amistat pugui continuar com abans.

Negra, però no tant

El joc de les mentides es presenta com una novel·la de lladres i serenos, i apareix a L'Eclèctica, una col·lecció de novel·la negra. I, de fet, té un principi i un final clàssic de novel·la negra, fins i tot amb flaixos de sèrie policíaca televisiva. Ara bé, tot i que l'estructura de la novel·la respon al principi del gènere policíac, el farciment duu per tots uns altres camins. La novel·la de Ruth Ware és, sobretot, una reflexió sobre l'amistat. En un món, com el de l'internat o el de la societat actual, en què les relacions familiars es dilueixen o esdevenen molt esporàdiques, l'amistat esdevé un eix central per a la persona i va associada, també, a una imprescindible lleialtat. Però, alhora, aquesta obra també reflexiona sobre el fer-se gran, sobre el fet d'abandonar l'adolescència i construir-se un nou món: parella, paternitat, feina... Un món que sovint interfereix en les relacions d'amistat. El gran mèrit d'aquesta trama no es troba tant en la investigació d'un crim, com en la construcció de tot un entremat de relacions de solidaritat i dependència entre les quatre protagonistes, que s'anirà descobrint a partir d'una sèrie de feedbacks. El joc de les mentides és un joc literari que ens condueix, inevitablement, cap a l'hora de la veritat.