Barcelona, 24 d’agost de 1705. Fa 317 anys. El Dietari de la Generalitat consignava que a primera hora de la jornada s’havia produït un desembarcament de tropes angleses i neerlandeses prop de la desembocadura del riu Besòs. Aquell desplegament, que s’havia produït en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), obeïa a les condicions pactades al Tractat de Gènova (20 de juny de 1705): les forces aliades austriacistes desembarcarien prop de Barcelona i el partit austriacista català armaria un exèrcit propi i promouria una revolució que havia de provocar el col·lapse de l’administració civil, militar i judicial borbònica a Catalunya.
Poques setmanes després (14 de setembre de 1705), l’exèrcit aliat format per tropes angleses, neerlandeses i catalanes; encerclava la ciutat. Les autoritats van ordenar tancar amb pany i forrellat totes les portes de la muralla, i van llevar la Coronela, l’exèrcit municipal de Barcelona que es mobilitzava en cas d’amenaça enemiga. Però les classes populars de la societat barcelonina mai van compartir aquell ideari. Mai van veure l’exèrcit aliat com una amenaça, sinó al contrari; i aquell conflicte es resoldria amb la decidida acció d’una veïna anònima del barri del Born: Jerònima Peiró, que lideraria un moviment que culminaria amb l’obertura de la ciutat a l’exèrcit aliat.
Qui era Jerònima Peiró?
De Jerònima Peiró en tenim molt poca informació. Només coneixem els detalls que la convertirien en la pionera i líder d’un avalot popular espontani que es transformaria en una autèntica revolució. Però, a través d’aquests detalls podem deduir que era una persona molt coneguda entre la seva societat, i que els seus veïns li reconeixien cert ascendent. Per tant, estaríem parlant, molt probablement, de la propietària d’un comerç concorregut, possiblement un dels hostals del Born. En aquest punt és important destacar que, a principis del segle XVIII, els hostals, a més de ser cases d’hostes, eren també concorregudes tavernes i, en moltes ocasions, cases de jocs i apostes.
Què va passar durant aquells dies de setge?
El Dietari de la Generalitat relata que, a mesura que s’estrenyia el setge aliat, l’activitat de la ciutat s’aturava progressivament. I a partir del 14 de setembre, es van intensificar els bombardeigs aliats —des de terra i des de mar— castigant tots els barris de la ciutat. Fins i tot, les bombes d'Habsburg van abastar, en diverses ocasions, el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. El 25 de setembre, en plena ofensiva aliada, moria el president Francesc de Valls; però enlloc es diu que aquell decés hauria estat causat per efecte del bombardeig. I el 4 d’octubre, el virrei hispànic Francisco de Velasco, enviava una missiva a la Generalitat, proposant negociar la capitulació de la ciutat.
Què va fer Jerònima Peiró?
Les dues parts van nomenar representants que havien de negociar les condicions de la capitulació, i la ciutat va quedar coberta per una tensa i precària calma que, en qualsevol moment, podia derivar en una explosió de violència. I en aquell context de perill va sorgir la figura de Jerònima Peiró. El 14 d’octubre, a les nou del matí, mentre les autoritats municipals encara debatien “si són verdes o són madures”; Jerònima Peiró va ordenar al seu fill que pugés fins al cim del campanar de la basílica de Santa Maria del Mar, i brandés la campana al toc de “Via fora !”, el senyal que, davant d’una situació d’amenaça, convocava tots els veïns en la defensa de la ciutat.
Què més va fer Jerònima Peiró?
Poca estona després (segons el Dietari, cap a les 10 del matí) una multitud de dones es va llençar als carrers del Born clamant “a les armes, que maten els nostres germans” i “a les armes, que s’emporten els nostres presos”. Aquell clam, en ambdós casos, es referia als presos polítics del règim borbònic, que estaven reclosos a les masmorres del Palau del Virrei (en aquell moment, a la banda esquerra de la Plaça del Rei). En aquell indret es produiria el punt culminant d’aquella primera fase revolucionària: Jerònima Peiró i les veïnes del Born van desarmar la guarnició militar hispànica formada per uns setanta Tercios de Castilla i van alliberar els presos polítics.
Què va passar després de l’assalt a les masmorres hispàniques?
L’acció de la Peiró es va estendre com la pólvora. Barcelona es va convertir en un bullidor que exigia a les autoritats lliurar la ciutat a l’exèrcit aliat. El Dietari de la Generalitat, en l’anotació del mateix dia 14, consigna reveladorament “per lo portal del Àngel de la present ciutat, ha entrat lo exèrcit dels aliats que serveix al rey, nostre senyor, don Carlos Tercer de Àustria, que Déu guarde, ab molt arrenglament y fina correspondència ab los paysans, essent estat entre las deu y las onse horas de la matinada”. Jerònima Peiró, amb un cop de geni formidable i en tan sols una hora, havia aconseguit el que ni els militars ni els polítics havien estat capaços en setmanes i mesos.
Imatge principal: Fragment del penó de Santa Eulàlia. Font: MUHBA. Foto: Pep Parer.