En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial els còmics nord-americans costaven $500 iens per número. Una petita gran fortuna per a les butxaques malmeses de la població japonesa. Tot i que seguidor irredempt de les aventures de Superman, per al jove Osamu Tezuka, com la gran majoria d'infants i adolescents nipons, comprar un exemplar de les darreres peripècies dels seus superherois favorits, era una quimera. Una utopia inimaginable de fer realitat. Diuen, en un d'aquests mantres insuportables en temps d'estretors, que crisi en xinès significa oportunitat. En japonès, potser, la traducció deu ser similar. Si més no, en Tezuka va fer de les penalitats un dels moviments culturals populars més rellevants del segle XX.
Un noi estel·lar
Osamu Tezuka estudiava medicina, però a ell, el que realment li agradava era dibuixar. Passava les classes fent esbossos de futures aventures, sense imaginar que un dia les acabaria publicant. Un impossible que es va fer possible quan el 1947 va sortir al mercat el seu primer còmic, La Nova Illa del Tresor el 1947. Aquella aventura ràpidament va cridar l'atenció perquè, en lloc de copiar l'estil dels còmics de superherois nord-americans, basava la seva estructura formal en narratives cinematogràfiques: primers plans, plans generals, expressivitat... No ho sabia aleshores, en Tezuka, però acaba de néixer el manga. Èxit que va tenir part del seu fonament en una qüestió estrictament econòmica: el còmic de Tezuka costava 100 iens, molt per sota dels 500 que s'havien de pagar pels tebeos ianquis. Rebaixa més que substancial que va facilitar que les famílies japoneses de classe treballadora finalment es poguessin permetre l'accés als còmics. En un any es van vendre 400.000 còpies de La Nova Illa del Tresor. Conseqüència: immediatament molts dibuixants japonesos van començar a copiar l'estil i model empresarial de Tezuka.
En un any es van vendre 400.000 còpies de La Nova Illa del Tresor. Conseqüència: immediatament molts dibuixants japonesos van començar a copiar l'estil i model empresarial de Tezuka
Podent viure dels còmics, Tezuka va abandonar definitivament la medicina per centrar-se en el dibuix. L'aposta va ser guanyadora, ja que el 1952 va aparèixer la primera aventura d'Astro Boy, un dels mangas més icònics de tots els temps. Novament, Tezuka decidia allunyar-se de l'estil i les formes americanes: si els superherois nord-americans ens presentaven a paios ultramusculats amb poders, el nou personatge del mangaka Osamu, era un robot que no amagava les seves emocions. Un clàssic instantani del gènere. Un nou èxit rutilant. Sempre intuïtiu, sempre ensumant allò que pot agradar i funcionar, el següent pas de Tezuka va ser la publicació de La Princesa Cavaller, el primer manga amb una noia com a protagonista. Ja aleshores, no hi havia nen al Japó que preferís un còmic nord-americà abans que un manga.
Quan Astro Boy va esdevenir sèrie d'anime, el còmic japonès va iniciar el seu pla per conquerir el món. Fet que no va trigar gaire a passar. El primer episodi va ser emès al Japó el 1963. Només dos anys més tard ja es televisava a 52 països, entre aquests els Estats Units. A Nord-amèrica, però, va ser censurat poc després de la seva emissió inicial. La cadena de televisió NBC va considerar-lo inhumà i degradant amb els animals i de pèssim gust per als infants, ja que la trama explicava com un científic segrestava gossos i els convertia en soldats Cyborg.
Quan Astro Boy va esdevenir sèrie d'anime, el còmic japonès va iniciar el seu pla per conquerir el món. Fet que no va trigar gaire a passar. El primer episodi va ser emès al Japó el 1963. Només dos anys més tard ja es televisava a 52 països
Als anys 70, Tezuka va crear Black Jack un manga sobre un cirurgià que opera sense llicència. Aquesta història, on el pare de tots els mangakas introdueix temes més madurs i de major complexitat moral, és l'obra més fosca i alhora autobiogràfica de Tezuka, ja que en les seves històries podem intuir el metge que hauria volgut haver exercit algun dia, carrera que va acabar abandonant per dedicar-se al dibuix. Quan Tezuka va morir el 1989, havia creat més de 700 títols de manga, una indústria milionària i, més rellevant, una de les subcultures populars contemporànies més rellevants i influents mundialment.