L’Ivan Massagué es va fer famós amb la sèrie espanyola 7 vidas, però des d’aleshores ha plogut molt. Potser el recordeu al Cor de la ciutat, també molt temps enrere. Amb vint-i-cinc anys de carrera com a actor professional, en fa nou que va crear el Festival de Cinema in-FCTA, el Festival de Cinema de la Terra Alta. Tenia les ganes i els contactes per fer-lo. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui el projecte. L’in-FCTA se celebra a Bot la primera setmana d’agost i s'acaba dissbate vinent.
Com va sortir la idea d’aquest festival de curtmetratges a la Terra Alta?
L’in-FCTA neix el 2017. Vaig arribar a Bot per casualitat, a través de l’amic d’un amic. Vaig veure que feien cinema a la fresca amb un projector i un llençol. Hi havia un cinero, el projeccionista en Josep Mulet, i justament aquell dia projectava Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore. En Mulet està jubilat, però a casa seva fa sis generacions que són “cineros”. Ell em diu que abans passaven tres pel·lícules al dia, però és clar, ara tothom té tele. Li diem ‘lo cinero’ –tots tenim un malnom, aquí–, i ell va ser l’espurna que va encendre l’In-FCTA. Vaig venir a Bot i me’n vaig enamorar, i vaig buscar un mas petit per poder passar-m’hi una part del temps. Tothom que ve aquí se n’enamora.
En aquesta novena edició d’enguany la novetat és que també fem pitching, hem obert la secció industrial del festival: hem convençut productors perquè vinguin d’oients a presentacions de projecte
Com ha evolucionat, l’in-FCTA, al llarg d'aquests nou anys?
El primer any, la meva sòcia Úrsula Agut i jo vam obrir convocatòria i vam rebre 11 curts. Aquest any n’hem rebut 300. Hem anat creixent, trobant col·laboracions. Al principi suplicàvem que ens enviessin curts, ara els mateixos creadors ens truquen per a presentar el seu curt a l’in-FCTA . Donem un premi al millor curtmetratge, i qui el guanya s’emporta 2.500 euros. Tenim cares visibles al jurat, i aquest una mica és l’ham perquè vingui la gent. Hem tingut gent com Willy Toledo, Carlos Cuevas, i enguany hi haurà Sergi López –no em va costar gens convèncer-lo perquè vingués– i Sílvia Abascal. També faran de jurat Catalina Sopolana i Tomás del Estal, busca’l i sabràs qui és, l’etern secundari. Però l’in-FCTA no va de glamur, és familiar.
Quina llengua parla l’in-FCTA i quina relació té amb el vi?
Projectem curts en català, en castellà, i també alguns d’internacionals. Ens ve una directora d’un curt internacional de Puerto Rico establerta a Nova York. Cada dia, després de la ponència del matí, anem al celler. Aquesta és terra de vi, és la Toscana catalana.
En aquesta novena edició el lema és 'El que no mor no es pot enterrar'. Va molt de flors, que són fràgils com la cultura, és important que no les trepitgin. M’agrada molt Mèxic i el lema em recordava el dia dels morts, el 31 d’octubre. Enterrar per renéixer
L’edició d’enguany va començar el 3 d’agost i durarà fins al dia 9. Com anirà?
Són 7 dies de festival i 13 hores de curtmetratges. El festival és itinerant per tot el poble de Bot, d’entrada projectem a la plaça del poble i fem un maridatge amb vi de Sant Josep Vins. També ve el xef del restaurant L’Antic Molí, que té una estrella Michelin i treballa amb productes de la marca Fet a la Terra Alta. Es fa fosc a les 10, i aleshores comença la gala, un concert i després la projecció de curtmetratges. Comencem sempre amb un curtmetratge que escric i dirigeixo cada any i que marca el to i la temàtica. En aquesta novena edició el lema és “El que no mor no es pot enterrar”. Va molt de flors, que són fràgils com la cultura, és important que no les trepitgin. M’agrada molt Mèxic i el lema em recordava el dia dels morts, el 31 d’octubre: flors, morts, espelmes. Enterrar per renéixer. Sonarà molta cúmbia i electrocúmbia, i hi haurà mescal. A la gala d’obertura tocaran set músics de cúmbia, la banda Revolución Guachaposa. A la clausura del festival del dia 9 d’agost també farem una picada d’ullet a Mèxic.
Quin era, el lema de l’any passat?
L’any passat no hi havia lema. Vaig presentar un curtmetratge amb una parella de nens que es coneixien i ella el porta a l’in-FCTA; després es fan grans i apareixen dos caps de gat d’origami. És el Lozato, la mascota del festival des de la quarta edició.
Cada any presentes un curtmetratge. Tens el cuc de convertir-te en director de cinema?
Després de vint-i-cinc anys de professió començo a tenir el cuquet. Vocació? No sé si la tinc, però m’agrada molt, i tinc els coneixements concrets per fer-ho. Amb l’in-FCTA vam decidir presentar curtmetratges en part pensant en el públic. Fem dues hores de cinema cada dia dels set dies que dura el festival. Una pel·lícula sencera potser no agrada a tothom, però amb els curts si no te n’agrada un el següent ja t’agradarà més. L’in-FCTA va començar amb curts no professionals, que és el pal de paller. Vaig començar-los a fer amb la gent de Bot, que té menys de 600 habitants. Fa nou anys que surten als meus curts, i no són actors professionals, però ho fan molt bé!
Enguany la novetat és que també fem pitching, hem obert la secció industrial del festival: hem convençut productors perquè vinguin d’oients a presentacions de projectes
Què estàs fent, ara, al marge de l’in-FCTA?
Com a actor tenir feina és estrany, a la professió fem molta broma, d’això, però estic en un moment dolç. Porto quatre anys boníssims, aquest any el tenia ple de gener a desembre. Ara estic rodant la sèrie El inmortal de Movistar a Madrid, però ja em vaig reservar aquests dies: l’in-FCTA és sagrat.
Organitzar un festival de cinema de set dies cada agost, i a més haver de fer un curt cada any, i trobar un jurat. No és molta feina extra?
És una feinada, però afortunadament som un bon equip, i la meva sòcia Úrsula Agut és una bèstia parda.
Quant dura un curt?
Un curtmetratge no pot durar més de vint minuts, està a les bases del festival. Cada festival que selecciona un curt és un llorer, i en aquest sentit que seleccionin un dels teus curts a un festival sempre està bé. Encara no hi ha cap arxiu o plataforma on es puguin consultar tots els curtmetratges que hem presentat, però són curts que han passat per altres festivals. En aquesta novena edició d’enguany la novetat és que també fem pitching, hem obert la secció industrial del festival: hem convençut productors perquè vinguin d’oients a presentacions de projectes. Cada matí dedicarem uns minuts per la gent que té una idea de curtmetratge i que encara no ha trobat finançament. Així, el festival in-FCTA passa de ser un expositor a ser també un impulsador de la indústria del cinema.
On s’hostatgen, els espectadors que venen fins a Bot?
El poble és molt petit, però van sortint llitets per tot arreu, també als pobles del voltant: a l’Horta de Sant Joan, i a Gandesa. Ho acabem encaixant, però si el festival creix més potser arribarà un dia que ja no podrem encaixar-ho. L’any passat per aquí van passar 3.500 persones durant set dies, el creixement és exponencial. Aquest cap de setmana passat tot estava reservat. Són set dies de festa i de cultura, i la gent del poble s’hi està acostumant. Quan s’apropen i ens ho agraeixen és molt bonic. Una vegada fins i tot em van dir de broma que podria ser l’alcalde del poble. Partim de la idea de descentralitzar la cultura, de portar-la més enllà de les grans ciutats, tot i que a l’estiu s’hi fan moltes coses, a les Terres de l'Ebre. S’hi fa el bou embolat, per exemple (de plàstic, eh!).
Quin és el cinema que més t’interessa?
M’agrada molt el fantàstic, el terror. De por en tenim tots, i en aquest sentit una pel·lícula de por és més realista que una que ho vulgui ser. Una road movie també m’agradaria fer-la. Anem a un lloc, no sabem què ens trobarem, i durant el viatge passen coses. Sempre passen coses, perquè el moviment és vida. Es pot fer una road movie de terror, també. El cinema és joc i és ficció.
L’any passat per aquí van passar 3.500 persones durant set dies, el creixement és exponencial
Quins obstacles heu hagut de saltar, per fer l’in-FCTA possible?
Em vaig trobar totes les traves i cap, perquè la gent del poble hi estava molt a favor. Sitges pot abastar-ho tot, del Festival de Cinema de Sitges. Aquí no hi ha el mateix pressupost, qui participa són les petites empreses. L’Úrsula és molt bona i té l’afició de buscar subvencions. A Terra Alta hi ha més de dotze festivals, no ens hauríem de barallar. L’Eufònic fa molts anys que existeix, i el Mostra FRONT, que també és de cinema. Hi ha oferta, però costa mantenir-la, perquè de vegades els ajuntaments es fan enrere. A Bot no hi ha auditori, per exemple, i un any, en una de les nou edicions que hem fet fins ara, es va posar a ploure. I no, quan plou no hi ha pla B, perquè no tenim cap recinte alternatiu on projectar els curts. Hi ha el cine, però no sé si hi cabríem tots. Dimecres 6 d’agost farem projeccions al cine, i diumenge també, en honor al cinero Josep Mulet.
Esteu oberts a propostes?
I tant. Qui vulgui venir amb propostes estarem encantats de sentir-los. Hi ha escoles que ens proposen fer curts. També estem disposats a ampliar l’oferta, que els curts es puguin veure a més pobles del voltant, de manera simultània. No va acabar de funcionar, però més endavant potser sí. Qui sap.