El debat sobre la interculturalitat arriba al Palau Macaya, el dia dels Drets Humans. I ho fa mitjançant els “Diàlegs per la interculturalitat”, una iniciativa del Club de Roma a Barcelona, el Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa i la Fundació Secretariado Gitano, que té voluntat de continuïtat. En un moment en què les desigualtats no fan més que créixer (amb la conseqüent polarització social) i en què la ultradreta avança amb pas ferm a l'Estat espanyol i a Europa, el debat és més urgent i més complex que mai.

Iniciativa gitana

Jaume Lanaspa, del Club de Roma, ha celebrat que aquesta iniciativa sorgís de la Fundació Secretariado Gitano, a qui ha definit com una "entitat de progrés" que representa a "la minoria més nombrosa i més antiga de l'Estat". Francesc de Paula Ventura, de l'àrea social de l'Obra Social la Caixa, ha reivindicat la necessitat de reclamar tots els drets, arreu, i per això ha afirmat que és necessari fomentar la cohesió social, una tasca que l'Obra Social promou a alguns territoris. Isidro Rodríguez, president de la Fundació Secretariado Gitano, ha reclamat el dret a ser diferent davant la ignorància o l'agressivitat. I ha apostat per la necessitat de defensar les identitats, però alhora de teixir vies de contacte per la cohesió social i per la concòrdia. La jornada ha comptat amb la participació de diferents experts, del camp de les ciències socials, però també amb representants de les institucions. Hi ha estat present Lola López, Comissionada d'Immigració, interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, i Ignacio Sola, director general d'Igualtat de Tracte i Diversitat del Ministeri de Presidència.

Un debat necessari en temps difícils

Lanaspa ha destacat que fins fa poc Espanya es presumia d'estar al marge de la xenofòbia però que ara el fantasma del racisme i de la xenofòbia ha saltat els Pirineus, i ha insistit en què Vox és un partit d'extrema dreta. A desgrat de tot Lanaspa ha celebrat que es firmi a Marraqueix un pacte mundial sobre la migració, "hi ha motius per a l'esperança", ha afirmat, tot i que ha reconegut que es tracta d'un pacte "incomplet" del que s'han desvinculat països clau com els Estats Units, Austràlia o Israel. Rodríguez ha defensat la necessitat de la interculturalitat, sobretot ara, en temps difícils, temps "de moltes certeses". El president de la Fundació Secretariado Gitano ha afirmat que hi ha elements positius, com l'aparició d'un nou paradigma de la igualtat, però apunta que aquests canvis radicalitzen les pors, el reaccionarisme i el feixisme, moviments que reivindiquen l'homogeneïtzació de la societat.

Sami Naïr: Mai s'ha fet l'esforç d'entendre els gitanos

El secret gitano

En la ponència marc que ha obert els diàlegs, el politòleg Sami Naïr ha afirmat que durant molt de temps es va voler donar suport a la interculturalitat ignorant als gitanos, als que es va excloure mitjançant una "frontera de l'imaginari". Naïr ha afirmat que el problema gitano és un problema universal. Però ha considerat com molt positiu el fet que darrerament es revisi la relació entre la societat i els gitanos, sobretot tenint en compte que molta gent encara té una gran ignorància i prevenció contra ells. "No se'n sap gairebé res de les persecucions que han patit. No se'n diu res a les escoles... Tot just descobrim avui que un país com Suècia, fins a dates molt tardanes, va tenir un programa d'esterilització dels gitanos", explica el politòleg. I afegeix que no se'n parla gaire del més d'un milió de gitanos exterminats a les cambres de gas i als camps de concentració nazis. Però Naïr ha destacat, sobretot, el silenci sobre les complicitats amb el racisme i la discriminació contra els gitanos i ha recordat que fins el 2005 la Comissió Europea no va començar a tractar aquest tema. I apunta que fins avui el sistema sociopolític està destinat a excloure els roms. Naïr ha insistit que no hi ha un problema "dels gitanos" sinó un problema nostre en la nostra relació amb els gitanos. "Mai s'ha fet l'esforç d'entendre els gitanos", explica Naïr, per a qui "per trencar el racisme cal posar-se al lloc de l'altre, intentar entendre'l". Naïr ha lloat la condició gitana: "Si cosmopolitisme vol dir alguna cosa, els gitanos són els més genuïnament cosmopolites", i ha destacat la capacitat dels gitanos de traspassar fronteres: "Ens poden ajudar a mirar d'una altra manera el món, a relativitzar certes coses", explica el filòsof francès.

Més enllà de la coexistència

La primera taula, moderada per la periodista Mònica Terribas, ha reflexionat sobre els principis de la interculturalitat amb l'antropòleg Carlos Jiménez, la investigadora en estudis interculturals Gemma Pinyol-Jiménez i el membre del Programa d'Estudis Romanís Ismael Cortés. Jiménez ha situat el debat, i ha apuntat que el diàleg intercultural és impossible quan no hi ha igualtat en el tracte. Jiménez ha apuntat que no pot haver-hi interculturalitat quan hi ha discriminació, i apunta que en un país de grans desigualtats com l'Estat espanyol és impossible la interculturalitat. I ha afirmat que la interculturalitat és més que el pur respecte, és l'interés per allò que és aliè i la creença en la diversitat com la base d'allò comú. Jiménez ha rebutjat el viure un al costat de l'altre: "el principi principal és construir alguna cosa conjuntament a partir d'allò que ens és comú". Però, per altra banda, Jiménez ha criticat "l'excés de diferencialisme", que considera "una eina de divisió i d'explotació". "No ens hem d'obsedir en la diferència", ha argumentat, "sinó fixar-nos més en allò que ens uneix".

Conflictes existents

Gemma Pinyol-Jiménez ha afirmat que la interculturalitat ha de ser tant una part de la gestió pública com un procés de transformació social i personal. I ha afirmat que quan es parla de diversitat no s'ha de parlar només d'immigrants... "La convivència genera embolics", explica Pinyol, "però això no és greu. L'únic que cal és gestionar-ho".  També Ismael Cortés ha posat l'èmfasi en una solidaritat social, que ha de ser intercultural, que és el que pot frenar la polarització econòmica, política i cultural. Tots els ponents han apuntat una crítica a la folklorització de la interculturalitat, i han apuntat que no es pot limitar a una simple participació de quotes, sinó en un real accés a la igualtat...