Arran de les imatges dels macrobotellons que s’han pogut veure últimament en els mitjans - acompanyades sempre de missatges força criminalitzadors cap als i les joves - i amb l'arribada de festes com La Mercè, es va prendre dràsticament la decisió de reobrir l'oci nocturn a Catalunya. O més ben dit, que un 5% dels locals poguessin obrir a l’exterior fins a les 3 de la matinada sempre que es respectés la distància, la mascareta i la norma de no poder ballar. Ja d'entrada aquesta mesura trontollava per si sola, si considerem el que suposa a la pràctica; asseure's a una cadira a consumir alcohol per un preu elevadíssim. Fet que implica també una forma més de capitalitzar les addiccions, i es fa tan palpable quan no està permès consumir alcohol a la via pública però sí a la terrassa d’un bar o d’una discoteca.
Com ja semblava evident, aquesta mesura no va ser suficient per minimitzar els macrobotellons i milers de joves – amb unes innegables ganes de socialitzar cara a cara després d’un any i mig – es van reunir a la plaça Espanya de Barcelona aquell mateix cap de setmana. Però com que rectificar és de savis, la setmana passada s’anunciava que reobriria – amb menys restriccions – l’oci nocturn per aquest passat cap de setmana. Ara bé, aquesta mesura garantirà a llarg termini alleujar els macrobotellons, o aquests espais ja formaven part inclús de la realitat de les joves en el món prepandèmic?
La criminalització del jovent
La realitat, doncs, és que l'oci nocturn té moltíssimes mancances des de fa temps i fins al moment aquestes no s'han posat sobre la taula de forma institucional. Només s’ha fet per criminalitzar, penalitzar i “buscar solucions” a les esquenes – com sempre - dels potencials consumidors d'aquest oci, els i les joves. Perquè si alguna cosa costa en aquest país, és treballar de la mà amb les persones a qui afecta directament la problemàtica en qüestió. Una d’aquestes mancances és la falta d’opcions a l'hora de consumir oci nocturn i l'alt cost d'aquest; resulta que l'única opció econòmica, i per tant real, en un context de tantíssima precarietat juvenil - com l’actual - són els botellons o les festes autogestionades, ja que la majoria de joves no podem permetre'ns una entrada de 20 euros a una discoteca o un cubata de 15, considerant els sous que tenim, si és que en tenim.
Cal treballar per la diversitat en qualsevol àmbit, cal comprendre que no tothom vol ballar, ni vol ballar el mateix, que no tothom vol prendre alcohol o drogues, ni té una casa on poder fer la festa al seu gust i, per tant, si la fem fora de l’espai públic no té cap més opció. I les ha de tenir, perquè l’oci nocturn també és salut mental. Per tant, cal treballar partint de la idea que aquests espais seguiran existint, no s’han de prohibir ni castigar, sinó que ens hi hem d’apropar, els hem de construir i, sobretot, els hem de cuidar.
Cal que, des de les discoteques fins als botellons - passant per les festes de barri, les raves, els concerts, els festivals, els casals, els parcs, els carrers o les festes autogestionades - siguin espais segurs per a tothom. Perquè aquesta és una altra de les enormes mancances que té l’oci nocturn des de fa molt de temps, i que, en els últims dies els mitjans han posat sobre la taula, però de forma errònia.
No es tracta de criminalitzar els macrobotellons per ser espais on ocorren agressions homòfobes i masclistes. El que no vol dir que no s’hagin d’assenyalar. El que em sembla erroni doncs, és criminalitzar aquests espais i no fer-ho de les discoteques que discriminen per raó d'ètnia, gènere o estètica i on també ocorren moltíssimes agressions de tota mena. Per tant, assenyalem-ho tot. És feina institucional habilitar espais segurs, però també és responsabilitat nostra vetllar perquè aquests espais siguin lliures d'homofòbia, de transfòbia, de racisme o de masclisme, i estiguin plens de convivència veïnal i respecte entre nosaltres i pel medi ambient.