Diu el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, que la culpa que Espanya tingui un govern fallit és de Pedro Sánchez, mentre que des de la Moncloa es responsabilitza directament les autonomies del PP dels greus incendis que s'han produït en comunitats governades per dirigents conservadors. Tot per no abordar, l’un i l’altre, el veritable problema, que no és cap altre que la incapacitat de l’Estat per donar resposta als problemes de gestió que tenallen qualsevol situació especial que necessiti alguna cosa més que la burocràcia. Unes vegades són els incendis, d'altres una DANA i, si no, els barems de PISA per avaluar les competències dels estudiants de 15 anys en lectura, matemàtiques i ciències.

No són debats nous i solen sorgir quan l’Estat espanyol col·lapsa i és incapaç d’oferir una solució a l’invent de l'anomenada Espanya de les autonomies. És llavors quan es fa evident l’error de voler clonar 17 autonomies com a manera de contrarestar el poder que havien de tenir Catalunya i el País Basc. A partir d’aquí i via LOAPA, l’Estat va trobar la manera d’empetitir el poder català i basc: que tothom tingués una mica de poder i així ningú no en tindria gaire. El sistema estava destinat a col·lapsar tant políticament com en la gestió de les seves competències. Políticament, perquè no passaria gaire temps fins que Catalunya i el País Basc s’adonessin que havien estat enganyats. I així va ser, encara que la resposta d’un i altre va ser molt diferent, en part perquè el concert i la quota basca van servir d’amortidor, i amb la clau de la caixa es van fer coses que, per exemple, els catalans no podien fer.

El que ha d’exigir Catalunya és el camí invers: més capacitat de decisió i menys intromissió de l’Estat

Però el problema més important en situacions de crisi ha acabat sent la gestió de competències, en bona part perquè no tenien la musculatura per sortir del fangar quan tenien problemes, i també perquè la deslleialtat institucional n'ha fet una de les seves. Quan això passa a les Espanyes, el debat sempre és el mateix: cal recentralitzar, només un govern espanyol hi pot donar la resposta adequada. És possible que això passi a Astúries, Castella i Lleó o Extremadura, ells sabran. Però no és el debat que es planteja a Catalunya. Al contrari: el que ha d’exigir Catalunya és el camí invers: més capacitat de decisió i menys intromissió de l’Estat.

De fet, el repàs d’alguns dels problemes existents permet assenyalar-ne els responsables: Rodalies, per exemple; l’aeroport del Prat i la seva ampliació; el català a l’escola; el finançament autonòmic; la seguretat; la immigració, i tants altres temes. Algun d’aquests temes estaria més ben resolt amb una centralització i una dependència més grans de Madrid? Algú s’atreveix públicament a defensar el contrari? No hi hauria cap enquesta a Catalunya en què, formulada la pregunta, es demanés més dependència del govern espanyol. Una altra cosa és que el que s’hauria de fer no es faci i moltes de les autonomies existents iniciessin un procés de devolució de competències. Potser a Astúries o a Castella i Lleó hi estarien molt d’acord.

I d’aquest model, els catalans en sortiríem guanyant, encara que només fos perquè cada vegada que demanéssim alguna cosa no n'hi hauria tantes que també ho voldrien. Encara que fos reclamant les competències en ports quan no tenen mar per cap dels seus cantons.