L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) ha registrat un total de 146 agressions a persones LGTBI des que va començar l'any, gairebé la meitat d'elles a la ciutat de Barcelona, la qual cosa suposa un 26% més respecte a l'any passat. Els mesos en què s'han registrat més incidències han estat juny i juliol, afectant en més de la meitat dels casos a homes gais i en gairebé un 16% a persones trans, sobretot dones transsexuals.

El president de l'OCH, Eugeni Rodríguez, ha denunciat en declaracions a EFE que "en els últims quatre anys hi ha hagut un augment de l'odi molt gran entre els joves fruit de la legitimació del discurs d'una extrema dreta que mai se n'ha anat d'Espanya". Rodríguez reivindica a les institucions que "no n'hi ha prou amb posar la bandera" i esperar que passi l'agressió per condemnar-la, sinó que "s'ha de trencar amb la condemna i fer polítiques públiques efectives".

En la seva opinió "l'odi ha tingut unes víctimes i la primera política pública és que se sentin reparades", cosa que les entitats no poden dur a terme com els agradaria perquè "els recursos que se'ns ofereixen des de l'administració són entre ridículs i escassos". "Cal buscar fórmules per eradicar la LGTBIfòbia, el que no podem fer és condemnar una agressió rere l'altre sense fer res més", ha dit.

Cal visibilitzar el col·lectiu LGTBI

Respecte a aquesta qüestió s'ha pronunciat el director general de polítiques públiques LGBTI de la Generalitat, Xavier Florensa, que ha reconegut que "posar la bandera és important perquè demostra una voluntat i una visibilitat cap al col·lectiu LGTBI, però aquí no poden acabar les coses i darrere de la bandera ha d'haver-hi un compromís polític que es tradueixi en accions". Segons Florensa és necessari un treball per eradicar aquest tipus de violència, ja que "són actituds molt arrelades a nivell social" i ha reivindicat que la Generalitat ja està duent a terme tasques de sensibilització i formació.

"Hi ha hagut un augment dels discursos d'odi i aquestes persones s'empoderen perquè troben tribunes i justificacions que abans no tenien", ha denunciat Florensa per explicar l'augment de casos a Catalunya en els últims anys, tot i que també creu que "molts d'aquests casos ja passaven abans, però no se sabien".

Es posa el focus en la masculinitat tradicional

Per la seva banda, l'expert en gènere del Col·legi de Psicologia de Catalunya Pablo Hurtado ha explicat que aquestes agressions es produeixen perquè "s'arriba a la màxima expressió de violència per negar alguna cosa", posant el focus en la masculinitat tradicional, que "es defineix per no ser femenina i, per això, col·loca els homes LGTBI en l'àmbit femení". Segons Hurtado, les agressions també estan relacionades amb les "estructures de poder desiguals" que existeixen entre gèneres, basades en molts casos en el concepte de "dominació" i en un esquema en el qual "la masculinitat tradicional se situa a dalt i ha de sotmetre als qui estan a baix, moltes vegades amb violència".

Les persones que cometen aquest tipus d'agressions "no sofreixen cap trastorn ni se'ls hauria d'etiquetar de cap manera", ha recalcat Hurtado, advertint del perill de "posar l'home masclista com un monstre que veus venir des de lluny". A més, ha especificat que aquestes actituds es poden tractar des d'un punt de vista terapèutic perquè tenen a veure amb "aprendre a controlar la frustració", però que en cap cas s'han de patologitzar o tractar els agressors com a persones malaltes: "S'ha intentat crear un perfil del maltractador o violador i no n'hi ha, només són producte del sistema heteropatriarcal".