El meu pare no suportava el so dels avions en vol baix. Era un nen durant la guerra i va quedar marcat pels bombardejos de la ciutat de Barcelona. El març de 1938, quan els italians van planxar la ciutat en un bombardeig sistemàtic, destinat a desmoralitzar la població civil, va veure escenes dantesques que mai no va oblidar. Ara, una exposició al Born CCM, Una infància sota les bombes recorda aquells bombardejos criminals del 16, 17 i 18 de març, a càrrec de l'Aviació Legionària Italiana. 80 anys després, Barcelona vol recordar a les víctimes i mostrar la seva repulsa contundent a aquests fets, però també a d'altres de similars. L'exposició, comissariada per Jordi Guixé, s'ha presentat aquest dimecres a la premsa i es podrà veure des del dijous 27 de setembre fins al 31 de març de 2019.
Refugiats. Foto: Pérez de Rozas. AFB.
Pisarello: L'oblit era una peça essencial per a la impunitat
Col·lecció Soley.
Viure els bombardejos com a nen
L'exposició s'estructura en tres parts. La primera, documenta els bombardejos i els seus efectes sobre la població de la ciutat. Es tracta d'un espai concebut com un gran trencaclosques en què el visitant queda immers dins la ciutat bombardejada, i on se'l documenta sobre el "martellejament diluït en el temps" de la ciutat de Barcelona, del que va parlar Mussolini. Impressiona especialment una cita solitària d'Estanislau Torres, en què recorda, dels bombardejos, més que les sirenes o les explosions, "els glapits desesperats dels gossos". Hi ha un apartat reservat als bombardeigs de Sant Felip Neri del 30 de gener de 1938, en els que van morir 42 civils, en la seva majoria nens refugiats procedents d'Alcalá de Henares.
Col·lecció Soley.
Pintar la guerra
La segona part, "Dibuixar la guerra" és, sens dubte, l'eix central de l'exposició, la més original. Recopila, en un muntatge sobri que resalta cadascun d'ells, dibuixos de temàtica bèl·lica de nens que van viure el terror que venia del cel. Molts giren al voltant dels bombardeigs, però també n'hi ha sobre combats, sobre la presència de refugiats a la ciutat i, sobretot, de cues... "Cada dibuix expressa una vivència individual d'un nen, però també una experiència col·lectiva", explica el comissari de l'exposició. Però també reflecteixen les il·lusions dels nens: molts dibuixos mostren com l'aviació o les defenses antiàrees republicanes fan caure avions rebels; això en realitat va succeir molt poques vegades. Algunes d'aquestes obres procedeixen de l'Institut Lluís Vives de Sants; d'altres van ser usats per la República com a eina de propaganda. Dibuixos d'aquest tipus van ser exposats a la URSS, als Estats Units i a la Gran Bretanya, i amb alguns se'n va fer un llibre. Potser gràcies a que es van preservar a l'exterior, aquests dibuixos es van salvar, ja que molts dels que es van quedar a l'interior del país es van destruir. Part del fons exposat procedeix d'un col·leccionista particular.
La nostra guerra i les altres
El darrer apartat de l'exposició vincula el patiment dels nens durant la guerra civil amb el que suposen avui les guerres per als nens actuals. Presideix aquest apartat l'obra Des del Guernica (1991) de Josep Guinovart, un artista molt marcat pels bombardejos franquistes sobre Agramunt, que va reviure a través de els seves obres. Es tracta d'un quadre de dimensions monumentals, procedent del MNAC, amb el que Guinovart recrea el quadre de Picasso, amb elements del poema 'España, aparta de mí este cáliz' de César Vallejo, i plasma la seva pròpia experiència dels bombardeigs. A la part posterior del Des del Guernica, que gràcies a aquest muntatge podem contemplar, Guinovart plasma una mena d'història bèl·lica del segle XX. L'apartat reservat a Guinovart es completa amb tres quadres de la sèrie No esborreu la memòria. La mostra es clou amb mitja dotzena de retrats de nens refugiats de conflictes actuals. Guixé ha destacat que aquest apartat era imprescindible, perquè cal aprendre la lliçó de la història, i que aquesta exposició vol servir per a sensibilitzar sobre la desgràcia de la gent que pateix processos semblants al que va patir Barcelona aquell març de 1938.
Refugiats. Foto: Pérez de Rozas / AFB.
El dolor de la ciutat
Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament ha recordat que Barcelona ha estat una ciutat molt bombardejada, i que això es pot veure a les mateixes runes del Born, al costat mateix d'on es mostra l'exposició. Pisarello ha fet menció als 875 civils morts en els bombardejos de març de 1938 (de les quals 118 nens) i ha afirmat que allò va ser un fenomen nou, a nivell bèl·lic, amb un objectiu concret: la població civil. Pisarello ha volgut deixar clar que els infants que van sobreviure a aquests bombardejos en acabar la guerra tampoc van tenir pau, sinó la imposició de la victòria, i van veure la seva memòria silenciada durant 40 anys. "L'oblit era una peça essencial per a la impunitat", ha apuntat Pisarello, que ha lamentat les declaracions de Pedro Sánchez sobre l'existència de dos bàndols simètrics durant la guerra; "això dona ales als que es neguen a l'exhumació de les restes de Franco", ha comentat. Pisarello ha promés que des de l'Ajuntament es lluitarà contra la impunitat del franquisme i que continuarà reivindicant la investigació dels bombardejos sobre la ciutat, fins i tot exigint la responsabilitat civil conseqüent de l'Estat italià. Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que aquesta exposició pot servir per a la reflexió sobre els conflictes d'avui i el seu impacte sobre els infants. Vinyes ha anunciat la publicació, en breu, d'un estudi sobre els bombardejos de la ciutat, Barcelona, topografia de la destrucció, en què es mostrarà en detall què va destruir les bombes. Però Vinyes ha destacat que els bombardejos no es limitaven als edificis, sinó que anaven associats a una voluntat de destrucció de "tota una forma de vida i de pensar". I ha posat com a mostra d'això la destrucció de l'Escola del Mar, que identifica la voluntat d'acabar amb un model educatiu centrat en l'ús del català, en la laïcitat i en la coeducació. "Barcelona havia de ser destruïda per tot allò que significava", ha explicat Vinyes. Montserrat Iniesta, directora del Born CCM, ha afegit que aquesta exposició era especialment necessària, perquè aquests "són els nostres bombardejos, els que ens han arribat per una altra via: per històries familiars, pels paisatges urbans..." i ha afegit que són aquests bombardeigs els que ens poden ajudar a entendre l'experiència de les guerres actuals.
Veure la guerra des de les víctimes
L'exposició comptarà amb un ampli programa d'activitats complementàries: un cicle de cinema sobre les vivències dels infants en la guerra, una programació de teatre familiar sobre el tema i un conjunt de xerrades. Entre les pel·lícules projectades s'hi inclouen pel·lícules ja clàssiques com La prima Angélica de Carlos Saura (1974) o La tumba de las luciérnagas d'Isao Takahata (1988), però també pel·lícules recents com Nacido en Gaza d'Hernán Zin (2014) o Of Fathers and Sons, de Talal Derki (2017). Entre les obres de teatre se'n representaran tres pensades per a un públic infantil, i una quarta per a adults (36+1, de Ricard Creus, amb direcció i interpretació de Maria Pla). El cicle de diàlegs inclou sis sessions i comptarà amb la participació de nombrosos experts acadèmics, però també d'activistes, com els membres d'Iridia o de l'Institut Català pels Drets Humans. L'exposició anirà acompanyada de diverses activitats educatives i per visites comentades per a adults.
Dignificar el record familiar
Una infància sota les bombes és una exposició que rescata el record d'aquelles persones que van viure els bombardejos i que van veure com durant dècades es silenciava la seva experiència. Però, a més a més, ho fa amb gran domini del mitjà... La tria d'un material tan espectacular com els dibuixos infantils ajuda a revisitar aquella Barcelona del 1938 i recrear el patiment d'una ciutat assetjada per l'aire. Els de 1938 són, efectivament, els nostres bombardejos. I calia recordar-los.
Foto de portada: Col·lecció Soley.