Avui ha mort, després d'una llarga malaltia, als 86 anys, l'escriptor hongarès Imre Kertész, premi Nobel de literatura l'any 2002. Kertész, jueu, va patir els camps de concentració nazis en la seva adolescència. Anys més tard va dedicar-se a la literatura i va fer profundes reflexions sobre la seva estada a Auschwitz i Buchenwald, que li van merèixer el premi Nobel.

Un home 'Sense destí'

Quan Kertész va sortir dels camps de concentració, va acabar els seus estudis i va començar a treballar com a traductor, com a lletrista a un cabaret, com a obrer en una fàbrica, com a publicista i com a periodista. No ho va tenir fàcil: per al règim estalinista, ell era un decadent burgès. Tampoc va ajudar-lo el llegat psicològic que li van deixar els camps nazis: fins 30 anys més tard no va ser capaç de posar en forma de llibre les reflexions sobre el seu passat (diuen que va trigar 13 anys a escriure la seva primera obra). La publicació de Sense destí, el 1975, no va despertar gaire entusiasme al seu país, perquè denunciava l'antisemitisme de la societat hongaresa. L'obra era una barreja de novel·la i de memòries, com bona part dels treballs de Kertész: les seves millors obres giren entorn de la seva vida, tot i que no va tornar a tocar el genocidi en la seva narrativa (encara que té assajos genials sobre el tema). La censura estalinista va bloquejar la difusió dels seus llibres. Fins als anys vuitanta ell estava convençut que mai no arribaria a ser conegut com a escriptor.

El pas a la fama

Kertész va arribar a ser famós gràcies a les traduccions de les seves obres a l'alemany. Als anys noranta va anar acumulant distincions internacionals, fins que el 2002 va obtenir el Nobel: era el primer hongarès a obtenir-lo. A partir d'aquell moment les seves obres començarien a traduir-se a moltes llengües. El 2005 la seva obra Sense destí seria portada al cinema.

 

Llegir Kertész a casa nostra

Bona part de l'obra de Kertész ha estat publicada, a l'Estat espanyol, per Jaume Vallcorba i Plana, en castellà a Acantilado i en català a Quaderns Crema. En català podem trobar, Jo, un altre, una reflexió sobre les transformacions del jo en la història, i Kaddish per un fill no nascut, una obra en què vincula la seva experiència a Auschwitz amb la impossibilitat de ser pare. Dóna la casualitat que la setmana pròxima El Acantilado publicarà La última posada, el seu testament literari. En aquesta obra reflexiona, amb absoluta sinceritat, sobre les seves experiències i sobre la lluita de l'ésser humà per la seva dignitat. 

La literatura dels supervivents

Les obres de Kertész suposen una reflexió, no només sobre el genocidi, sinó sobre la mateixa condició humana. Perquè per a Kértesz, l'Holocaust va ser molt més que una ofensiva dels nazis contra els jueus: va ser el fruit de la crisi moral i espiritual d'Occident, i per tant, qüestionava els mateixos fonaments de la civilització europea. Molts altres supervivents dels camps de concentració van deixar escrit el seu testimoni, acompanyat de reflexions sobre els crims de la humanitat. En el cas català, cal ressaltar l'obra K.L.Reich, de Joaquim Amat-Piniella. L'espanyol Jorge Semprún va publicar Le mort qu'il faut, en francès. A Romania, el més destacat dels escriptors que van passar pels camps és Elia Wiesel, i a Bulgària, Elias Canetti (ambdós guardonats amb un Nobel). I a Itàlia, Primo Levi, autor del cèlebre Si això és un home.