Funningur, illa d’Eysturoy, arxipèlag de les Fèroe, any 826. Fa 1.200 anys. Segons la Faereyinga Saga (la saga dels feroesos), escrita quatre segles més tard i que vol explicar l’origen i la història de les primeres societats de les Fèroe, el navegant viking Grimur Kamban va desembarcar en aquell arxipèlag desert i va esdevenir-ne el primer poblador. Segons la mateixa saga, Grimur promouria un procés colonitzador que es traduiria amb l’arribada de dotzenes d’homes i dones escandinaus. Però una investigació recent de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia) ha revelat que, actualment, a les Fèroe, el 84% de la població masculina presenta una genètica escandinava i, per contra, el 87% de la població femenina té un ADN cèltic. Per què a les Fèroe la població moderna presenta uns orígens diferenciats en funció del gènere?
Què hi ha de cert i què no a les sagues?
La investigació historiogràfica moderna desmenteix, en part, les sagues. Aquesta investigació ha provat que molt abans que Grimur Kamban i la seva gent hi posessin els peus, les Fèroe ja estaven poblades. Textos antiquíssims —redactats per les primeres comunitats monàstiques cristianes d’Irlanda durant el segle V— revelen que grups de scots (indígenes d’ètnia celta procedents de la costa oest de l’actual Escòcia) s’hi van dirigir i s’hi van assentar, probablement fugint de les crisis i dels conflictes provocats pel replegament de l’Imperi romà (que havia dominat el sud i centre de l’actual Anglaterra) i la consegüent redistribució dels nous espais territorials en poder de les velles tribus natives. Per tant, la investigació historiogràfica revela que Grimur Kandar hauria pogut contribuir al poblament de les Fèroe, però en cap cas va ser-ne el pioner.
Qui eren aquests celtes?
Els celtes eren una massa de població ètnicament homogènia i políticament fragmentada que, cap al 3000 aC, probablement empesos per pobles siberians, havien migrat de la riba nord del Mar Negre fins al centre del continent europeu. I que, entre el 2500 aC i el 1000 aC havien desenvolupat una cultura genuïna molt relacionada amb l’explotació dels minerals i l’ús dels metalls. Poc després, entre el 1000 aC i el 500 aC, aquest món celta iniciaria una expansió cap a l’Atlàntic, i una branca faria cap a les illes Britàniques. Allà minoritzarien la població indígena —els que, contemporàniament, anomenem Cheddar Man, remotament originaris d’Orient Mitjà— i colonitzarien el territori. Quan, posteriorment, van arribar-hi els romans (segle I aC), tota la població de les illes Britàniques era d’ètnia cèltica.
Qui eren els escandinaus?
Els celtes i els escandinaus eren de la família ètnica indoeuropea. Però mentre que els celtes procedien, remotament, de les estepes que envolten el Mar Negre i es van desenvolupar al centre del continent europeu, els escandinaus, com la resta de pobles germànics, havien creat la seva civilització a la ribera del mar Bàltic. És molt probable que la seva progressió cap al centre del continent europeu (cap al 1000 aC) hagués precipitat el desplaçament celta cap a l’Atlàntic. Fins molt més tard de la caiguda de l’estat romà (segle V dC) no es produiria el primer contacte entre celtes i germànics a Anglaterra (invasió d'angles i de saxons). I fins al segle IX dC no es produiria el primer contacte entre celtes i la branca germànica dels escandinaus a Escòcia (invasions vikingues de les illes Hèbrides).
Què podia haver passat a les Fèroe?
La investigació historiogràfica moderna ha treballat amb dues hipòtesis per a explicar la diversitat genètica de la població contemporània feroesa en funció del gènere. La primera seria que la invasió i la colonització escandinaves de les Fèroe hagués seguit el mateix patró d’altres empreses, anteriors i posteriors, promogudes pel poder viking: una migració exclusivament masculina que, de seguida, es mestissa amb població indígena (Calàbria, Pulla, Tarragona). En cas de les Fèroe, amb població femenina preexistent d’ètnia celta (la que revela les fonts documentals irlandeses del segle V). I la segona seria que Grimur Kamban i la seva gent haguessin arribat acompanyats d’un contingent femení d’ètnia celta originari de les illes Hèbrides (a la costa occidental d’Escòcia), que cap al 826 ja dominaven parcialment.
Per què la població moderna de les Fèroe té un component ètnic diferent en funció del gènere?
La investigació historiogràfica moderna considera que qualsevol d’aquestes hipòtesis respondria a la qüestió. Fins i tot les considera fenòmens complementaris. És a dir, que aquest "misteri" genètic seria fruit de la suma de totes dues hipòtesis. Ara bé, la pregunta inicial continua sense resposta. Sabem que, durant més de mil anys, la societat de les illes Fèroe no ha tingut aportacions genètiques externes importants. És a dir, que estaríem davant d’una de les societats històricament més endogàmiques d’Europa. A partir d’aquí, s’explica que el cromosoma Y —el que transmeten únicament els homes— ha perpetuat la genètica escandinava en la població de gènere masculí. I l’ADN mitocondrial —el que transmeten únicament les dones— hauria perpetuat la genètica cèltica en la població de gènere femení.
La singularitat de les Fèroe
Sense tenir cap relació directa —si més no evident— amb el que s’ha explicat, però que no deixa d’alimentar aquest enigmàtic escenari socioantropològic, és important destacar que les Fèroe eren, fins fa poc, l’únic país del món on no hi havia cap moto. Eren l’únic país del món on les begudes alcohòliques s’havien d’adquirir en una única botiga, de titularitat estatal, situada a la capital, Tórshavn. Són el país on, encara avui, els animals de ramat tenen preferència a les vies públiques, i se sanciona el conductor d’un vehicle que empenta una vaca, una euga o una ovella perquè surti de la carretera. I són el país que, encara avui, té una població ovina molt superior a la humana: les 54.000 persones conviuen amb 80.000 ovelles i xais. Precisament, Fèroe —en llengua escandinava medieval— significa "xai".