Rosa dels Vents ha publicat una edició en còmic de l'Homenatge a Catalunya de George Orwell, amb guió de Jordi de Miguel i il·lustracions d'Andrea Lucio. No es tracta d'una simple adaptació a un gènere diferent, sinó que intenta ser una relectura del llibre autobiogràfic d'Orwell, amb criteris del segle XXI. D'aquesta forma s'intenta presentar d'una forma atractiva a nous públics la faceta catalana d'aquest gran autor antitotalitari que va passar per Barcelona en temps de la guerra civil.
Els grisos i el color
La major part de les pàgines, que combinen diferents tonalitats de grisos, reprodueixen el text d'Orwell amb bastanta fidelitat... Però es complementen amb pàgines en color, que volen ser una aproximació al personatge des de l'actualitat. Així, inclouen petits flaixos d'entrevistes recents amb Richard Blair, el fill adoptiu de l'escriptor, amb Miguel Berga, professor de literatura anglesa, amb el periodista d'Osca Miguel Pardo, o amb l'historiador Fernando Casal. A aquestes pàgines en color també s'hi inclouen fotografies actuals dels escenaris de l'Homenatge a Catalunya, des del front de batalla de Terol, fins al cafè Moka de les Rambles. A la fi, a través d'aquestes pàgines en color es pretén actualitzar el missatge d'Orwell, identificant-lo amb les reivindicacions actuals d'un habitatge digne o en contra de la massificació turística... Una extrapolació potser excessiva, especialment si pensem que el 1949, poc abans de morir, Orwell, que havia esdevingut ferotgement antiestalinista durant la guerra civil espanyola, va elaborar llistes negres de "criptocomunistes" per al govern britànic.
Un esquerrà a Barcelona
Eric Arthur Blair (1903-50) usava el nom George Orwell com a pseudònim. Va néixer a Bengala i va créixer a Anglaterra. Va formar part de la policia imperial a Birmània, i allà va començar a sensibilitzar-se contra el colonialisme. Quan va tornar a la Gran Bretanya va viure en la misèria i va començar a militar a organitzacions d'esquerres. Va arribar a Barcelona, amb la seva companya, al desembre de 1936, i es va veure sorprés pel fervor revolucionari de la ciutat. Escriuria: "Havia anat a parar a l'única comunitat més o menys gran d'Europa occidental on la consciència política i el menyspreu del capitalisme eren majoritaris". Orwell s'apressaria a allistar-se a les forces del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), perquè es considerava d'esquenes però s'oposava a l'estalinisme. Va apuntar-se a una unitat militar que lluitava al front de l'Aragó, amb el POUM. Però mentre era a Barcelona de permís van esclatar els "fets de maig", una "guerra dins la guerra", en la que els anarquistes i els militants del POUM van ser derrotats per les forces del govern republicà i del Partit Socialista Unificat de Catalunya. La derrota va ser molt amarga per a Orwell, però va tornar al front de l'Aragó, per disciplina... Allà va ser ferit, i quan va ser evacuat a Barcelona va veure que tot el seu entorn polític era purgat pels estalinistes (Nin, el cap intel·lectual del POUM va ser detingut pels txekistes prosoviètics i va "desaparèixer"). Va haver d'amagar-se uns dies i va acabar per marxar-se de Catalunya, desenganyat. L'experiència catalana de lluita contra el totalitarisme franquista i estalinista va ser clau per a la posterior redacció de 1984 i de La rebel·lió dels animals, les dues grans obres d'Orwell.