El dia de Sant Jordi es vendran moltes novel·les de tota mena: d'amor, d'aventures, negra, de ciència-ficció, melodrames, històriques... Però també hi ha un lector que fuig de la ficció i prefereix històries reals. Llibres que ens expliquen d'on venim i qui som, biografies, episodis històrics, assaig, periodisme... A Revers, sempre amb la voluntat de subvertir les recomanacions habituals, us oferim 7 idees pels qui passin de la ficció.
L'eternitat en un jonc, d'Irene Vallejo (Columna/Siruela en castellà)
Aquest llibre, subtitulat "la invenció dels llibres al món antic", s'ha convertit ja un long-seller i una de les sorpreses més interessants de l'assaig produït a l'estat espanyol. La filòloga clàssica i escriptora ens permet resseguir la història del llibre explicada com una aventura que neix als inicis de les antigues civilitzacions de Grècia i Roma, amb episodis de llegenda com la construcció de la biblioteca d'Alexandria, que volia aplegar tot el coneixement del seu temps i que va ser arrasada pel foc, i, que alhora, és una reivindicació del llibre en sí mateix.
El fill del xofer, de Jordi Amat (Ed. 62/Tusquets en castellà)
L'escriptor Jordi Amat fa un pas mes en la seva carrera amb una biografia del periodista Alfons Quintà, fill de l'home de confiança de Josep Pla, delegat d'El País que va destapar el cas Banca Catalana i primer director de Tv3 que va acabar matant la seva esposa abans de suïcidar-se. El relat, que es llegeix com un thriller, fa una dissecció de les relacions entre el periodisme i el poder en el moment que es posaven les bases, a Catalunya i Espanya, del que s'ha anomenat el Règim del 78. Podeu recuperar l'entrevista al seu autor Jordi Amat.
No diguis res, de Patrick Radden Keefe (Periscopi/Reservoir Books en castellà)
Keefe, periodista del The New York Times, parteix del segrest per part de membres de l'IRA de Jean McConville, de 38 anys i mare de deu fills, per mostrar una societat, la nord-irlandesa, devastada per un conflicte que, entre 1969 i el 1998, va provocar uns 3.600 morts. En aquest reportatge que es llegeix com un true crime, Keefe mostra com escrivia fa uns dies Toni Piqué, com la violència "desfigura la societat i la sotmet a la culpa, la tristesa i la ruptura, fins i tot anys després que s’acabi", a través de diversos protagonistes, entre ells Gerry Adams.
Diari de guerra i Barcelona viscuda, de Manuel Reventós Bordoy (L'Avenç)
L'economista Manuel Reventós era el perfecte exemple de la generació noucentista: format a Alemanya, funcionari de la Diputació i de l'Ajuntament, professor de les escoles de la Mancomunitat i de la Universitat Autònoma, directiu de banca i fundador i membre d'Acció Catalana. Aquest catalanista liberal va viure des de la seva casa de Sarrià l'esclat de la Guerra Civil i la Revolució i no es va mossegar la llengua registrant la violència a la rereguarda, la incompetència dels polítics republicans i el destí tràgic de la II República, en un dietari que veu per primera vegada la llum, més 80 anys després de ser escrit, i acompanyat de Barcelona viscuda un recorregut nostàlgic per la ciutat de la seva joventut. Podeu llegir 'la guerra vista per Manuel Reventós, un liberal en ple daltabaix".
El Tercer Reich dels somnis, de Charlotte Beradt (Ara Llibres)
De quina manera el nazisme va aconseguir segrestar fins i tot l'inconscient dels alemanys? Aquest va ser l'experiment que, des de l’ascens de Hitler al poder l’any 1933 fins que va aconseguir fugir als Estats Units l’any 1939, Charlotte Beradt va portar a terme recopilant centenars de somnis delirants, angoixants, subversius i inquietants d'amics i coneguts, jueus i no jueus, en un llibre que per primera vegada es publica en català traduït per Anna Punsoda.
Napoleó, la revolució i els catalans, d'Antoni Gelonch (Viena)
En motiu del bicentenari de la mort de Napoleó Bonaparte, el militar cors que autoproclamant-se emperador va voler estendre els valors de la Revolució Francesa arreu d'Europa manu militari, l'economista Antoni Gelonch es pregunta pel fracàs del projecte afrancesat a Catalunya –que les autoritats napoleòniques van segregar d'Espanya per unir-la amb França i on es va autoritzar per primera vegada l'ús públic del català– i, per tant, de com aquest episodi determinant va marcar la història del segle XIX.
Humanitarisme, consolats i negocis bruts, d'Arnau González Vilalta (Base)
L'historiador Arnau González Vilalta s'endinsa en un tema fins ara poc explorat: l'evacuació durant la Guerra Civil de sectors socials que se sentien insegurs i en perill de mort a la Barcelona republicana. Aquestes operacions de fugida, emparada per les autoritats de la Generalitat contra el poder dels anarquistes i vehiculades per les legacions consolars dels diversos països, no estaven excemptes d'angles foscos i operacions tèrboles.
