La millor sala de concerts de Barcelona és una capsa de sabates. Es diu Vol, està al número 78 del carrer Sancho d'Àvila del Poblenou. Rectangular, només traspassar la porta, els lavabos. A la dreta, la barra. Al fons, l'escenari. La Vol, sí, és una capsa de sabates, petita i negra, però amb la bona vibra d'aquells racons que et fan creure que qualsevol dia hi podràs viure la millor nit de la teva vida.
“Obrir una sala de concerts ha estat una experiència molt física, especialment els primers anys, en què vam haver de fer de tot, des de tècnics de so a netejar els lavabos. Vam començar l’aventura de la Vol l’octubre del 2016. Aleshores encara formàvem part de l’equip que gestionava la sala Heliogàbal. Ho vam deixar quan vam començar a tenir problemes d’inspeccions", recorda Artur Estrada, cantant i guitarrista de la banda de culte d'indie rock Nueva Vulcano, i un dels socis fundadors de la cooperativa que gestiona la Vol. Una aventura en què l'Artur està acompanyat de Sergi Egea, un dels agitadors culturals més actius de la ciutat de Barcelona i Miquel Cabal, traductor al català de clàssics de la literatura russa com Fiódor Dostoievski, Anton Txékhov o Lev Tolstoi.
El fet es que la també molt icònica sala del barri de Gràcia havia d'acollir un concert de la banda anglesa Crushed Beaks, però per temes legals aquell bolo no es va poder fer a l'Helio i el van haver de traslladar a la sala BeCool. Els amos de la sala de Plaça de Joan Llongueras, popular per la seva pista giratòria, també tenien un local al Poblenou que es deia BeGood, una discoteca bastant concorreguda a la zona, però que feia temps que estava tancada. Només l'obrien per algunes festes privades. Diuen que van ser memorables, les que muntaven els cràpules de Sidonie. "La vam anar a veure i ens va sortir allò tan tòpic de: 'té molt potencial'”, explica entre rialles en Sergi.
Una sala que levita
Els dies 15 i 16 de 2016 van tornar a tronar els amplificadors a la nova BeCool. Va ser un dissabte i un diumenge. Un dia van tocar les bandes dels tres socis de la sala: Nueva Vulcano (Artur Estrada), Polseguera (Sergi Egea) i Sot (Miquel Cabal). I l’altre The Ex, una banda de hardcore experimental d’Holanda que es troba entre les favorites dels Voleros. "Al principi vam intentar replicar el que ens havia funcionat tan bé a l’Heliogàbal, i les patacades van ser impressionants. Concerts que a l’Helio venien totes les entrades, aquí només en veníem 30". Ràpidament es van adonar que l’espai físic condicionava la programació. "El model havia de ser una sala com la Wurlitzer de Madrid: rock’n’roll, birra i xupito de whisky". Va ser aleshores que van decidir que havien de fer obres. "Vam eliminar un altell que teníem per fer la sala més gran, la vam pintar de negre, vam canviar la instal·lació elèctrica... I també vam canviar el nom de la sala, vam passar de ser el BeGood a ser la Vol.
Quan l'Artur, el Sergi i el Miquel pensaven a canviar-li el nom a la sala, diuen que se n’anaven cap a temes místics. Filosofaven amb el concepte que la música els feia levitar, i els noms que els venien al cap estaven relacionats amb aquest ideari. Així van arribar a Levitation i aquest va acabar derivant cap a Vol. Per tot això de volar. El primer concert que van fer amb el nou nom, va ser dels americans Sonny & the Sunsets. El cantant, Sonny Smith, també és dibuixant i portava unes il·lustracions per vendre. Una d’elles portava escrita la paraula levitation. "Vam flipar. Evidentment, ens vam quedar amb el dibuix". Una il·lustració que ara és l’etiqueta de la sidra de poma i magrana que han començat a elaborar. El concert de Sonny & the Sunsets, per cert, es va haver de suspendre, perquè va marxar la llum. "Era el primer concert de la seva gira espanyola. Per sort, el vam poder reprogramar 15 dies després, sent ara l'últim de la gira.
Artur Estrada levitant a la sala Vol.
Doble o res
I aleshores va arribar la pandèmia. I el món es va aturar. I amb ell la sala, que va romandre tancada durant mesos."Teníem molts projectes per realitzar el 2020, idees com obrir el mes d’agost i oferir una programació especial. Un fet, obrir a l’estiu, que no havíem fet mai abans. El nostre lema per aquell any era 20 20 doble o res", descobreix l'Artur. Va ser res. "Va ser dur, evidentment. El més difícil va ser prendre perspectiva i veure tota la programació que ja teníem tancada i que no vam poder fer. Però, i ara parlo des del jo, quan tens dues filles i estàs obligat a seguir endavant, et pares a pensar molt poques coses".
En Sergi i l'Artur afirmen i refermen que han tingut molta sort d’estar agrupats formant part de l’Asacc. Insisteixen que ser membres l’associació de sales de concerts de Catalunya va ser el seu principal refugi durant el confinament i els mesos posteriors en què la sala es va veure obligada a seguir tancada. "La frase de la unió fa la força, va prendre tot el seu sentit. Vam pressionar a qui haguéssim de pressionar per rebre totes les ajudes que calguessin. La feina per part de l’associació ha estat fonamental per evitar que es tanquessin moltes més sales de les que malauradament s’han tancat. Unes ajudes que, finalment, no només han beneficat a les sales, sinó que, podent organitzar cicles de concerts com el Sala BCN, també han ajudat a músics i tècnics".
Paral·lelament, expliquen els responsables de la Vol que des del principi es van adonar que com a cooperativa no podien focalitzar totes les seves energies a la sala. "Això ens va motivar a buscar d’altres projectes que beneficiessin a la sala, que és el nostre projecte deficitari. Projectes que se’ns van adjudicar, la gran majoria, per concurs, com el Cicle Fabra, la direcció artística del BAM, el cicle Vespres de la UB, el programa Residència de l’ICUB...". O, tal com es va saber dies enrere, la gestió de la sala Barts, en aquest cas en col·laboració amb la cooperativa Quesoni i els coordinadors de la sala Upload.
Sergi Egea i Artur Estrada, dues terceres parts de l'equip fundacional de la sala Vol. Foto: Oriol Rodríguez
Només el que els agrada
Superat el confinament, el primer concert de reobertura de la Vol va ser el 12 de desembre a les 12 del migdia. El 12, del 12 a les 12. Els protagonistes van ser La Ludwig Band. "Va fer un matí espectacular", recorda l'Artur. "Abans de venir, vaig passar per un forn on fan uns xuxos i croissants gegants boníssims. En vaig comprar uns quants i els vaig portar per la gent del públic, el grup, la gent de la sala... Tot plegat va ser genial". Després d'aquell primer concert van venir els de Junco y Mimbre, Salina, Furguson... "I ja el 2021 Lluís Cabot, Polseguera, Luces Negras... Aquest any ja hem organitzat uns 40".
L'Artur i el Sergi coincideixen en afirmar que van ser els grups els que els van fer reobrir la Vol més que no pas a l’inrevés. "En un primer moment les condicions eren complicadíssimes. Només podien entrar 25 persones, no podíem tenir barra de bar... Però els grups ens van animar a fer-ho i de mica en mica ens vam anar animant. I ara més que mai seguint la filosofia de fer només allò que ens agrada".