Fins al dia 7, la Fàbrica Moritz Barcelona acull l'Hipermerc'art, l'acció organitzada per Safia Art Contemporani per oferir la possibilitat als ciutadans de comprar art a preus econòmics: des de 69 € a 379 €. Artistes d'estils molt diferents posen a la venda dibuixos, fotografies, collages, pintures, escultures... No s'exposen a les parets com a una galeria, sinó que es posen en prestatges, perquè el públic les fullegi i triï la que més l'interessi. No hi ha títols, no hi ha cartel·les, no hi ha explicacions... El concepte, com diu el nom, és més el d'un hipermercat que el d'una galeria. Un lloc de trobada que intenta apropar l'art al públic, sense cap tipus de barrera.
Fotografia de Beatriz Glez Sa.
Art low cost
El projecte d'Hipermerc'art enguany ha agrupat 32 artistes, en la seva majoria dedicats a la pintura. Molts d'ells són artistes catalans o residents a Catalunya, tot i que n'hi ha alguns que no. Gairebé tots han exposat a sales d'exposicions del país i d'altres parts del món, però en aquesta ocasió han apostat per una forma diferent de mostrar la seva obra. Aquests artistes conreen tipus d'art molt diferent, de tal forma que és difícil que algú no trobi alguna obra que el convenci: dibuixos amb rerafons polític, pintures abstractes, paisatges, dibuixos d'estil naïf, figures geomètriques sobre fusta, fotos subaquàtiques... A la Moritz s'hi presenten joves creadors com Clara Romero Aguado o Núria Farré; noms molt reconeguts com Francesc Artigau; populars com l’Street Art de TVBOY amb la sèrie Art Hipstery, famosa pels seus «Besos Imposibles»; Lara Lars i els seus collages; el treball del videoartista Miquel Garcia; Beatriz Glez Sa i les seves fotografies subaquàtiques; Juanjo Saez i les seves il·lustracions; les obres de Mari Ito, l'artista japonesa que ha fet el cartell de l’edició d’aquest any; o les inquietants figures zoomorfes de Bruna Valls, l'autora del cartell del darrer Hipermerc'art... Amb preus molt econòmics, els artistes intenten apropar-se a un nou públic que generalment no compra art.
Obra de Francesc Artigau.
Missió impossible?
En uns dies en què les botigues del barri de Sant Antoni bullen de compradors a la recerca de regals, a l'Hipermerc'art no s'hi apropen gaires curiosos (tot i que està situat a un local prou freqüentat). Molt poca gent comprarà art per regalar en aquestes dates. De fet, no hi ha gaires locals per comprar obres d'art a preu assequibles (unes poques sales d'exposicions, els mercats als carrers d'artistes ambulants, alguns centres cívics...). Els qui tenen pocs mitjans sovint acaben adquirint reproduccions de les grans obres artístiques, en botigues de pòsters o en museus. O opten per les popularíssimes estatuetes de Lladró tot adquirint-les a centres comercials o a botigues de decoració. La compra d'obres d'art originals sembla reservada, encara avui, a una elit econòmica, i també cultural.
Obra de Gina Thorstensen.
Un projecte educatiu fallit
Des de fa dècades a l'ensenyament obligatori s'hi ha incorporat l'educació artística. Tothom, pràcticament, ha estudiat història de l'art a l'institut, i ha fet un gran nombre d'hores de classe de plàstica... Hi ha molts joves que van familiaritzar-se amb Tàpies, amb Picasso o amb Miró, ja, a la llar d'infants. Però el consum d'art sovint acaba confinat a les visites a museus durant les vacances a l'altre extrem del món, o a les visites obligatòries a museus locals amb l'escola quan s'és infant. De fet, els museus catalans tenen molts més visitants estrangers que locals. I molts barcelonins confessen no conèixer els centres museístics de la seva ciutat. El cert és que l'interés per l'art continua essent limitat a determinats grups socials. Potser el problema no és tant apropar l'art als seus potencials compradors, sinó aconseguir una ciutadania interessada per l'art. I per això potser seria necessari generar un art que interessi a la ciutadania. Moltes iniciatives trencadores han acabat reproduint models elitistes que no interessen realment als ciutadans.
Obra de Clara Romero Aguado.
Els límits d'un hipermercat d'art
Òbviament, apropar l'art als ciutadans és una forma d'aconseguir nous públics. Tal vegada algú que pensava regalar un joc d'ordinador o una torradora acabi decidint-se per una pintura, per un collage o per una fotografia. Però queda pendent el problema de fons: quanta gent pensarà en regalar un collage o una escultura a la seva parella o al seu pare? I allò que és més important: quanta gent valorararà més un dibuix o una fotografia que un patinet elèctric, una tablet, un dron o un rellotge?
Foto de portada: obra de Lara Lars.