Els nord-americans Wilco han donat la nit d'aquest dijous 26 de juny, el tret de sortida al festival Alma al Poble Espanyol de Barcelona amb un concert que va fer honor a la seva llegenda: un viatge sòlid i emocional per tres dècades de trajectòria musical impecable. Tota una lliçó magistral de rock i sensibilitat.
Un viatge sòlid i emocional per tres dècades de trajectòria musical impecable. Tota una lliçó magistral de rock i sensibilitat
La nit comença sense treva
La nit va començar sense treva amb les primeres notes de Company in My Back, tema que la banda de Jeff Tweedy va enllaçar de seguida Evicted i Handshake Drugs, on la darrera nota va quedar flotant a la guitarra de Nels Cline abans que tot l’engranatge del grup que un dia es va revelar com els Radiohead del country alternatiu, la fes seva. Era el preludi a Side with the Seeds, peça amb què el cel de Montjuïc, ja sense llum de dia, amb un riff que coquetejava amb la psicodèlia, però que es va esvair abans d’explotar del tot, es va tenyir de foscor.
La intensitat emocional va pujar amb I Am Trying to Break Your Heart, on la veu trencada de Jeff Tweedy va agafar el protagonisme més nu i fràgil
La intensitat emocional va pujar amb I Am Trying to Break Your Heart, on la veu trencada de Jeff Tweedy va agafar el protagonisme més nu i fràgil. L’efecte, gairebé incòmode, es va esvair quan bateria, teclat i baix van entrar amb força per tancar el tema. Després vindrien If I Ever Was a Child i You and I, que van recuperar el to més íntim. Els moments d’experimentació sonora van continuar amb Via Chicago, balada sobre el retorn a casa, on Tweedy va quedar gairebé sepultat sota una tempesta de bateria, com si Glenn Kotche estigués improvisant en un assaig desbocat. L’ordre va tornar amb One Wing, tot i que la guitarra elèctrica semblava voler trencar-lo. Després van arribar la juganera Hummingbird, gairebé beatlesca, i la delicada Quiet Amplifier.
Cançons escrites per nens de 4 anys
Un dels grans moments del concert va ser amb Either Way, del disc Sky Blue Sky (2007), abans de saltar al seu últim àlbum Cousin (2023) amb Meant to Be, i fer un viatge nostàlgic fins a Box Full of Letters (1995), un tast de com d’ample i sòlid és el catàleg de la banda. També van sonar peces recents com Annihilation, que Tweedy va descriure amb humor com “tan fàcil com si l’hagués escrita un nen de quatre anys”. Tot i que no era un concert dissenyat per corejar, el Poble Espanyol sencer va cantar el “our love” de Jesus, etc., del disc Yankee Hotel Foxtrot (2002), un dels seus treballs més emblemàtics, que va obrir pas al sempre celebrat Impossible Germany i el seu llarg solo de guitarra, amb un Nels Cline en estat de gràcia.
Wilco han obert el festival Alma amb una lliçó de rock i sensibilitat / Foto: Alejandro García / EFE
Els hem vist desenes de vegades, potser centenars, però Wilco sempre aconsegueixen trencar-nos el cor
Després de l'ovació, van tornar amb l’energia revigoritzant de Heavy Metal Drummer, i van tancar amb Spiders, amb un altre solo extens que va fer les delícies del públic. Però encara quedaven algunes sorpreses: en els bisos, van regalar tres temes més —California Stars, Walken i I Got You (At the End of the Century)— abans de dir adéu a Barcelona. Els hem vist desenes de vegades, potser centenars, però Wilco sempre aconsegueixen trencar-nos el cor.