Deu minuts d'ovació són els que el públic que ha acudit aquest dimarts al Gran Teatre del Liceu ha dedicat a l'extraordinària versió concertística de West Side Story. Un final apoteòsic per a una representació amb què el temple de la lírica barcelonina posa punt final a la temporada. Aclamació que no sorprèn tenint en compte que estem parlant de l'espectacle creat per un dels més grans compositors populars del segle XX: Leonard Bernstein a partir d'una partitura que combina ritmes llatins, jazz, cançons d'amor de gran bellesa melòdica..., que en aquesta versió simfònica representada durant dues nits a la capital catalana, les d'ahir dimarts i la que repetiran demà dijous, ha comptat amb la conducció a la batuta de Gustavo Dudamel. Amb ell, un repartiment vocal magistral, destacant les figures de Juan Diego Flórez com a Tony i Nadine Sierra com a María. 

IMG 6781
El Gran Teatre del Liceu tanca temporada visitant el West Side Story de Bernstein sota la batuta de Gustavo Dudamel / Foto: David Ruano

Un clàssic atemporal

En la prèvia a la funció, Dudamel ha destacat el caràcter atemporal de l’obra de Leonard Bernstein, capaç de parlar al públic en qualsevol context històric, especialment sobre les tensions de la immigració i identitat cultural. La versió escollida és l’orquestració ampliada de 1984 signada pel mateix Bernstein, que sovint preferia una mirada simfònica per donar major riquesa a la seva partitura. En la versió que s'ha presentat a Barcelona, l’orquestra del Liceu ha brillat amplificant tots els matisos de la composició. Han estat 47 músics sobre les taules, fent del Liceu aquella ciutat de Nova York dels anys 50 ideada per Bernstein que vivia la seva particular reformulació del mite de Romeu i Julieta de William Shakespeare, però aquí adaptada a mitjan segle XX amb dues bandes de joves enfrontades, els Sharks, immigrants porto-riquenys, i els Jets, nord-americans d'origen anglosaxó.

Han estat 47 músics sobre les taules, fent del Liceu aquella ciutat de Nova York dels anys 50 ideada per Bernstein que vivia la seva particular reformulació del mite de Romeu i Julieta de William Shakespeare, però aquí adaptada a mitjans del segle XX

Esment especial mereixen els intèrprets vocals. El tenor peruà Juan Diego Flórez, per a molts experts en el gènere operístic el millor tenor lleuger del moment, ha assolit un notable molt més que alt donant vida al protagonista masculí, un Tony que sempre és un repte per l'elegant expressivitat que exigeix el seu personatge. Al seu costat, Nadine Sierra, la soprano nord-americana Nadine Sierra. Entre tots dos ha fluït sobre l'escenari una complicitat que ha xopat d'emoció l'audiència. Però parlant estrictament d'ella, els elogis que se sentien a platea estaven més que justificats en ser testimonis d'una exhibició vocal i dramàtica expressada amb una naturalitat excelsa. No menys elogiable han estat les interpretacions d'Isabel Leonard (Anita), Jarrett Ott (Riff) i Milan Perisic (Bernardo). De llargs minuts d'ovació són els que els ha dedicat el públic del Gran Teatre del Liceu. Si haguessin estat 15 o 20, també haurien estat merescuts.