El dia 28 de juny se celebra i reivindica el Dia de l'Orgull LGTBI o LGTBIQ+, anteriorment conegut com a Dia de l'Orgull Gai -que excloïa la resta del col·lectiu-, i que tant a Barcelona com a Madrid ja s'ha convertit en festa i reivindicació anual sempre que s'apropa la data. Malgrat els avenços de la lluita del col·lectiu, que ha aconseguit la darrera fita amb l'aprovació de la Llei Trans, molta gent renega o no entén de llenguatge inclusiu. Repassem el diccionari amb els conceptes que s'han de saber avui dia.
👩🏼‍❤️‍💋‍👩🏽 Per què l'L' és la primera de les sigles LGTBI+? La importà ncia de l'ordre de les lletres
Â
Vocabulari imperdible pel Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+ 2024
Perquè tothom sap què volen dir maricĂłn, bollera o travesti. En canvi, quan parlem de vocabulari inclusiu i no pejoratiu, ja no hi ha tant de quòrum. Sempre hi ha les tĂpiques respostes que emulen o bĂ© a la dificultat de comprensiĂł d’aquest nou context o a l’edat, sempre l’edat com excusa per no fer l’esforç d’aprendre. Però no tot s’acaba amb un “tu ja m’has entès”; si el col·lectiu LGTBIQ+ fa dècades que s'esforça a trobar paraules que expliquin qui i com sĂłn, la societat, com a mĂnim, ha d’obrir les orelles. Els hi deu. AixĂ que ments obertes i llapis a la mĂ .
Sexe, gènere, identitat i orientació?
Per capbussar-se en el diccionari de la diversitat sexual, el primer que s’ha de fer Ă©s saber diferenciar entre sexe, gènere, identitat i orientaciĂł sexual. Potser sembla molt fĂ cil a primera vista, però si una ha de definir-ho davant la classe, la cosa es complica. El sexe Ă©s la nostra condiciĂł biològica i genètica, Ă©s a dir, fa referència als òrgans sexuals i a les hormones: si tenim penis, el sexe Ă©s masculĂ; si tenim vagina, Ă©s femenĂ. El gènere Ă©s menys objectiu: fa referència als rols construĂŻts socialment, al comportament o a la vestimenta que teòricament s’assigna a homes o dones. Amb un exemple s’entĂ©n millor: el gènere Ă©s la idea cultural que veu bĂ© que les dones (o persones amb vagina) portin faldilla, però no els homes.
Amb relació a la identitat de gènere, ja no parlem de com ens veuen els altres sinó de com ens sentim nosaltres: és el sentiment de pertinença que té cadascú, amb quin gènere s’identifica més i com s’expressa davant el món. Pot coincidir que el nostre sexe no estigui relacionat amb el gènere que en teoria hem d’expressar, per exemple. Per últim, l’orientació sexual respon a la pregunta de qui ens atrau sexualment i emocional. La diversitat sexual engloba aquests quatre conceptes i la combinació entre si, fent que s’obri un enorme ventall de possibilitats personals, sexuals i afectives. Unes us sonaran més i altres no tant: aquà en van unes quantes de rellevants, moltes d’elles incloses dins el Glossari fet per la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.
1. Androcentrisme
És la visiĂł discriminatòria i esbiaixada que situa l’home com a mesura, l'home com a centre de totes les coses. Parteix de la idea que el que Ă©s bo pels homes tambĂ© ho Ă©s per la resta de la humanitat, sense tenir en compte ni les dones ni a altres membres del col·lectiu LGTBIQ+.Â
2. AndrogĂnia
La caracterĂstica d’una persona que s’expressa mitjançant la mescla d'atributs i comportaments femenins i masculins, mĂ©s enllĂ del model binari.
3. Asexualitat
Orientació sexual d’algú que no sent atracció eròtica cap als altres, tot i que sà que pot relacionar-s’hi afectiva i/o romà nticament. No obstant això, les persones asexuals poden tenir libido, excitar-se o practicar sexe.
4. Binarisme
És el sistema d’organitzaciĂł social jerĂ rquic que planteja que nomĂ©s hi ha dos gèneres: el masculĂ i el femenĂ, que s’assigna de manera "objectiva" quan naixem depenent de quin Ă©s el nostre sexe. És la concepciĂł base per la discriminaciĂł o violència en contra de qualsevol identitat, expressiĂł o experiència de gènere. Les persones no binĂ ries cada cop troben mĂ©s espais de lluita i visibilitzaciĂł.
5. Cisgènere
Es diu aixà la persona en la qual sexe i gènere coincideixen amb la seva identitat sexual. És a dir, quan una persona amb vagina s’identifica amb el gènere femenà que la societat li ha assignat en néixer.
6. Demisexual
Les persones demisexuals nomĂ©s experimenten atracciĂł sexual quan tenen una connexiĂł emocional amb algĂş altre.Â
7. Fal·locentrisme
Aquesta actitud es basa a exaltar la figura del penis com a centre indiscutible de qualsevol relaciĂł sexual, deixant en una posiciĂł de segona el plaer de les persones amb vagina.
8. Gènere fluid
S’etiqueta aixĂ a les persones que no s’identifiquen amb una Ăşnica identitat de gènere (masculina o femenina o altres) sinĂł que poden combinar-les i canviar d’identitat depenent del context. És a dir, per exemple, potenciar caracterĂstiques femenines un dia i al segĂĽent, algunes de mĂ©s masculines.
9. Heteronormativitat
Es tracta del conjunt de les relacions de poder que normalitzen una sexualitat determinada, en aquest cas, que els homes se sentin atrets per les dones i viceversa. Es margina a qualsevol persona que estigui fora dels marcs ideals de l’heterosexualitat, la monogà mia i la conformitat de gènere (que algú de sexe masculà se senti home i que algú de sexe femenà se senti dona).
10. Homosexual (gais i lesbianes)
Quan una persona se sent atreta - tant romĂ nticament com sexualment - per persones del seu mateix sexe. Si sĂłn homes, sĂłn gais; si sĂłn dones, lesbianes.Â
11. Interseccionalitat
És la perspectiva analĂtica i polĂtica que permet entendre i donar resposta a totes les casuĂstiques on el gènere es creua amb altres desigualtats (racisme, xenofòbia…) i com aquests encreuaments contribueixen a crear experiències Ăşniques tant d’opressiĂł (dona, negra i pobra) com de privilegi (home, blanc i amb diners). Per dir un exemple fĂ cil.
12. Intersexual
Qualsevol persona que neix amb caracterĂstiques genitals d’home i de dona. És a dir: els cromosomes de les persones intersexuals no s’adeqĂĽen al model binari de XY o XX. Això pot provocar que el sexe durant el naixement es defineixi amb cirurgia, cosa que pot crear disfòria de gènere (sentir que es pertany a un gènere diferent de l'assignat).
13. MisogĂnia
Odi cap a les dones pel sol fet de ser dones. DiscriminaciĂł, sexisme, violències masclistes… tot això sĂłn conseqüències directes de la misogĂnia. TambĂ© s’associa a l’objectificaciĂł o cosificaciĂł de la dona, que despulla les dones de qualsevol humanitat.
14. Pansexual
Les persones que es consideren pansexuals senten atracciĂł per qualsevol persona independentment del seu sexe, gènere, identitat de gènere o orientaciĂł sexual. I no nomĂ©s s’hi senten sexualment, sinĂł tambĂ© en l’à mbit afectiu o per mantenir relacions Ăntimes.Â
15. Patriarcat
Principal forma d’opressiĂł de les dones i sistema d’organitzaciĂł social, polĂtica i econòmica que impera arreu. És l’ordre on les dones es reserven per l’espai privat - en una mera funciĂł reproductora - mentre que els homes ocupen tot l’espai pĂşblic, invisibilitzant a l’altra meitat de la poblaciĂł mundial.
16. Queer
És un paraigües que dona aixopluc a moltes identitats de gènere. Les persones queer fugen de les identitats està tiques binà ries i transiten entre els gèneres, a més de considerar que la raça, la procedència o la classe social creen jerarquies i discriminacions socials.
17. Transgènere
Descriu a les persones que senten que la seva identitat o expressió de gènere no coincideix amb el sexe assignat en néixer. Aquà també s’inclou a les persones transsexuals, però un apunt important: no totes les persones transgènere alteren el seu cos amb hormones o cirurgies: la transsexualitat és la categoria mèdica que s’ha fet servir històricament per classificar-ho com a trastorn de la diversitat d’identitats de gènere i, en aquest cas, les persones transsexuals sà que busquen canviar els seus carà cters sexuals a través de les intervencions hormonals o quirúrgiques.