L'ordre dels factors pot alterar el producte. És el cas de l'ordre de les sigles LGTBI+, les quals corresponen a les paraules: lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i el més fa referència a altres expressions o identitats de gènere així com altres orientacions sexuals. Aprofitem que el 28 de juny és el Dia Internacional de l'Alliberament LGTBI+, també conegut com a Dia de l'Orgull, per fer una ullada a una part de la història del col·lectiu sovint oblidada. Partim de la pregunta: per què la L és la primera lletra de les sigles LGTBI?
🏳️🌈 Pride Barcelona 2023: dates, concerts, desfilades i més activitats a la ciutat
🌈 17 paraules inclusives que tothom hauria de saber pel Dia de l'Orgull LGTBIQ+ 2023
Abans de respondre aquesta pregunta cal donar cert context de com era el moviment LGTBI a final dels anys 60 i principi del 70. Concretament, als Estats Units (EUA), d'on neix aquesta història. Després de les revoltes de Stonewall Inn, als EUA es comença a articular un moviment d'alliberació i defensa dels drets del col·lectiu LGTBI. En un primer moment, malgrat que el paper determinant que van tenir les dones lesbianes i trans, el lideratge el van prendre els homes gais. De manera que les sigles amb utilitzades per referir-se al col·lectiu aleshores posaven la G primer.
En els primers anys del moviment LGTBI+, la comunitat trans va ser generalment arraconada, i gais i lesbianes xocaven sovint en el rumb que s'havia de seguir. En plena segona onada del feminisme, les lesbianes estatunidenques es trobaven amb un gran rebuig per les dues bandes que haurien de ser els seus aliats. Per una banda, moltes feministes, es negaven a incloure les lesbianes al moviment feminista. A més de tractar-les de malaltes, algunes feministes es referien a les lesbianes com "l'amenaça lavanda", arribant a afirmar que no volien compartir banys amb elles, assegurant que les assetjarien com ho podrien fer els homes heterosexuals. Històries similars a les que avui afronten les dones trans.
Per altra banda, bona part dels homes gais del col·lectiu LGTBI+ es mostraven més que reticents a introduir les demandes feministes de les lesbianes en les seves prioritats d'actuació. Sovint, la comunitat lèsbica ha denunciat que les lesbianes són doblement invisibilitzades, per ser dones i del col·lectiu, en els mitjans i en polítiques. Aquests anys són un gran exemple, nadant entre dues aigües i en terra de ningú. Les seves veus no eren una prioritat per cap dels dos moviments que les representava. Com es passa d'aquesta situació a ser la primera sigla de la lluita?
La pandèmia del VIH i la solidaritat en el moviment LGTBI+ per sobreviure
Ara, un diagnòstic de VIH no té (ni de lluny) les implicacions que fa 40 anys. Per això, el pànic i l'abandonament institucional que va patir els malalts VIH les primeres dècades d'aquesta pandèmia pot ser difícil d'imaginar pels qui no l'han viscut. Catalogada des dels seus inicis com la malaltia gai, els discursos d'odi contra els homes homosexuals va adobar el terreny per justificar la inacció dels governs arreu deu món, malgrat que el VIH l'estava contraient persones amb diverses orientacions sexuals. Si a l'odi contra els homes gais se li suma el desconeixement de la malaltia (en un principi, fins i tot, no se sabia com es contagiava) el resultat és letal.
Tot plegat va dur molts professionals mèdics a negar-se a tractar els pacients infectats amb VIH. En aquest moment, moltes dones lesbianes van fer un pas endavant i es van presentar voluntàries per tractar i cuidar els seus companys de col·lectiu. Mentre altres es feien enrere, elles es van posar en primera fila per garantir que tinguessin un tracte just i un tractament adequat. Fins i tot quan algun moment va impedir que els homes gais donessin sang, centenars de dones lesbianes es van organitzar per garantir el subministrament sanguini. Col·lectius com les Blood Sisters (germanes de sang, en anglès) van convocar jornades senceres per fer donacions massives de sang.
Segons relata la revista a xilena Burdas: "Malgrat la distància que havia pres el moviment lèsbic de la comunitat pel fet que només es concentrava en homes cis homosexuals. (...) van ser les dones lesbianes volen tenir un paper primordial dins dels esdeveniments, perquè elles van generar un nivell de solidaritat, mai vist dins de la comunitat LGBTI+, juntament amb homes gais que lluitaven per protegir els integrants que patien VIH".
Va ser per aquesta experiència traumàtica compartida que es va impulsar que es comencés a fer referència al col·lectiu posant L en primer lloc a finals de la dècada dels 80 i principi dels 90. L'incipient ús del GLTB, va quedar enrere davant de LGTBI, modificat per visibilitzar i reconèixer l'ingent esforç i solidaritat de les lesbianes en un dels pitjors moments del col·lectiu el segle XX. Més endavant se li inclourien altres lletres, fins al LGTBI d'avui i les variants.