El dia 28 de juny se celebra i reivindica el Dia de l'Orgull LGTBI o LGTBIQ+, anteriorment conegut com a Dia de l'Orgull Gai -que excloïa la resta del col·lectiu-, i que tant a Barcelona com a Madrid ja s'ha convertit en festa i reivindicació anual sempre que s'apropa la data. Malgrat els avenços de la lluita del col·lectiu, que ha aconseguit la darrera fita amb l'aprovació de la Llei Trans, molta gent renega o no entén de llenguatge inclusiu. Repassem el diccionari amb els conceptes que s'han de saber avui dia.
🏳️🌈 Pride Barcelona 2023: dates, concerts, desfilades i més activitats a la ciutat
👩🏼❤️💋👩🏽 Per què l'L' és la primera de les sigles LGTBI+? La importància de l'ordre de les lletres
Vocabulari imperdible pel Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+ 2023
Perquè tothom sap què volen dir maricón, bollera o travesti. En canvi, quan parlem de vocabulari inclusiu i no pejoratiu, ja no hi ha tant de quòrum. Sempre hi ha les típiques respostes que emulen o bé a la dificultat de comprensió d’aquest nou context o a l’edat, sempre l’edat com excusa per no fer l’esforç d’aprendre. Però no tot s’acaba amb un “tu ja m’has entès”; si el col·lectiu LGTBIQ+ fa dècades que s'esforça a trobar paraules que expliquin qui i com són, la societat, com a mínim, ha d’obrir les orelles. Els hi deu. Així que ments obertes i llapis a la mà.
Sexe, gènere, identitat i orientació?
Per capbussar-se en el diccionari de la diversitat sexual, el primer que s’ha de fer és saber diferenciar entre sexe, gènere, identitat i orientació sexual. Potser sembla molt fàcil a primera vista, però si una ha de definir-ho davant la classe, la cosa es complica. El sexe és la nostra condició biològica i genètica, és a dir, fa referència als òrgans sexuals i a les hormones: si tenim penis, el sexe és masculí; si tenim vagina, és femení. El gènere és menys objectiu: fa referència als rols construïts socialment, al comportament o a la vestimenta que teòricament s’assigna a homes o dones. Amb un exemple s’entén millor: el gènere és la idea cultural que veu bé que les dones (o persones amb vagina) portin faldilla, però no els homes.
Amb relació a la identitat de gènere, ja no parlem de com ens veuen els altres sinó de com ens sentim nosaltres: és el sentiment de pertinença que té cadascú, amb quin gènere s’identifica més i com s’expressa davant el món. Pot coincidir que el nostre sexe no estigui relacionat amb el gènere que en teoria hem d’expressar, per exemple. Per últim, l’orientació sexual respon a la pregunta de qui ens atrau sexualment i emocional. La diversitat sexual engloba aquests quatre conceptes i la combinació entre si, fent que s’obri un enorme ventall de possibilitats personals, sexuals i afectives. Unes us sonaran més i altres no tant: aquí en van unes quantes de rellevants, moltes d’elles incloses dins el Glossari fet per la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.
1. Androcentrisme
És la visió discriminatòria i esbiaixada que situa l’home com a mesura, l'home com a centre de totes les coses. Parteix de la idea que el que és bo pels homes també ho és per la resta de la humanitat, sense tenir en compte ni les dones ni a altres membres del col·lectiu LGTBIQ+.
2. Androgínia
La característica d’una persona que s’expressa mitjançant la mescla d'atributs i comportaments femenins i masculins, més enllà del model binari.
3. Asexualitat
Orientació sexual d’algú que no sent atracció eròtica cap als altres, tot i que sí que pot relacionar-s’hi afectiva i/o romànticament. No obstant això, les persones asexuals poden tenir libido, excitar-se o practicar sexe.
4. Binarisme
És el sistema d’organització social jeràrquic que planteja que només hi ha dos gèneres: el masculí i el femení, que s’assigna de manera "objectiva" quan naixem depenent de quin és el nostre sexe. És la concepció base per la discriminació o violència en contra de qualsevol identitat, expressió o experiència de gènere. Les persones no binàries cada cop troben més espais de lluita i visibilització.
5. Cisgènere
Es diu així la persona en la qual sexe i gènere coincideixen amb la seva identitat sexual. És a dir, quan una persona amb vagina s’identifica amb el gènere femení que la societat li ha assignat en néixer.
6. Demisexual
Les persones demisexuals només experimenten atracció sexual quan tenen una connexió emocional amb algú altre.
7. Fal·locentrisme
Aquesta actitud es basa a exaltar la figura del penis com a centre indiscutible de qualsevol relació sexual, deixant en una posició de segona el plaer de les persones amb vagina.
8. Gènere fluid
S’etiqueta així a les persones que no s’identifiquen amb una única identitat de gènere (masculina o femenina o altres) sinó que poden combinar-les i canviar d’identitat depenent del context. És a dir, per exemple, potenciar característiques femenines un dia i al següent, algunes de més masculines.
9. Heteronormativitat
Es tracta del conjunt de les relacions de poder que normalitzen una sexualitat determinada, en aquest cas, que els homes se sentin atrets per les dones i viceversa. Es margina a qualsevol persona que estigui fora dels marcs ideals de l’heterosexualitat, la monogàmia i la conformitat de gènere (que algú de sexe masculí se senti home i que algú de sexe femení se senti dona).
10. Homosexual (gais i lesbianes)
Quan una persona se sent atreta - tant romànticament com sexualment - per persones del seu mateix sexe. Si són homes, són gais; si són dones, lesbianes.
11. Interseccionalitat
És la perspectiva analítica i política que permet entendre i donar resposta a totes les casuístiques on el gènere es creua amb altres desigualtats (racisme, xenofòbia…) i com aquests encreuaments contribueixen a crear experiències úniques tant d’opressió (dona, negra i pobra) com de privilegi (home, blanc i amb diners). Per dir un exemple fàcil.
12. Intersexual
Qualsevol persona que neix amb característiques genitals d’home i de dona. És a dir: els cromosomes de les persones intersexuals no s’adeqüen al model binari de XY o XX. Això pot provocar que el sexe durant el naixement es defineixi amb cirurgia, cosa que pot crear disfòria de gènere (sentir que es pertany a un gènere diferent de l'assignat).
13. Misogínia
Odi cap a les dones pel sol fet de ser dones. Discriminació, sexisme, violències masclistes… tot això són conseqüències directes de la misogínia. També s’associa a l’objectificació o cosificació de la dona, que despulla les dones de qualsevol humanitat.
14. Pansexual
Les persones que es consideren pansexuals senten atracció per qualsevol persona independentment del seu sexe, gènere, identitat de gènere o orientació sexual. I no només s’hi senten sexualment, sinó també en l’àmbit afectiu o per mantenir relacions íntimes.
15. Patriarcat
Principal forma d’opressió de les dones i sistema d’organització social, política i econòmica que impera arreu. És l’ordre on les dones es reserven per l’espai privat - en una mera funció reproductora - mentre que els homes ocupen tot l’espai públic, invisibilitzant a l’altra meitat de la població mundial.
16. Queer
És un paraigües que dona aixopluc a moltes identitats de gènere. Les persones queer fugen de les identitats estàtiques binàries i transiten entre els gèneres, a més de considerar que la raça, la procedència o la classe social creen jerarquies i discriminacions socials.
17. Transgènere
Descriu a les persones que senten que la seva identitat o expressió de gènere no coincideix amb el sexe assignat en néixer. Aquí també s’inclou a les persones transsexuals, però un apunt important: no totes les persones transgènere alteren el seu cos amb hormones o cirurgies: la transsexualitat és la categoria mèdica que s’ha fet servir històricament per classificar-ho com a trastorn de la diversitat d’identitats de gènere i, en aquest cas, les persones transsexuals sí que busquen canviar els seus caràcters sexuals a través de les intervencions hormonals o quirúrgiques.