La Fundació Antoni Tàpies presenta, fins el proper 22 de maig, l’exposició Documents d’acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965). Es tracta d’un conjunt de 60 obres procedents de Les Abattoirs de Tolosa de Llenguadoc. La majoria d’aquestes obres formen part del llegat de la col·lecció d’Anthony Denney, i la resta són dibuixos de la col·lecció de Daniel Cordier. Es tracta de mostres de l’art informel, símbol de la modernitat internacional als anys cinquanta. Són obres de pintura abstracta i matèrica, en la línia del que feia el grup Gutai al Japó (de fet, s’exposen també algunes obres de membres d’aquest grup).
La comunitat
Aquesta exposició respon a les coordenades d’una comunitat, d’una xarxa d’artistes, galeristes i col·leccionistes que van agrupar-se i van crear vincles, ja des de finals dels anys quaranta. I aquesta comunitat girava entorn d’Anthony Denney i de Michel Tapié. Anthony Denney era un col·leccionista, un amateur de l’art, boig per les obres dels autors de l’època. Va adquirir bona part de la seva col·lecció a la Galerie Stadler de París, en un moment que les galeries encapçalaven la innovació en l’art, mentre els museus vegetaven sense canvis. En aquella època, justament, era assessor de la Stadler Michel Tapié, que va inventar el concepte d’art autre, en el qual incloïa nous artistes que trencaven amb el passat acadèmic, amb un treball personal i arriscat. Tapié va ser molt actiu: organitzava exposicions col·lectives, elaborava catàlegs, feia de crític i mantenia correspondència amb molta gent del món de l'art. I va ser Tapié qui va posar en contacte Antoni Tàpies, a qui admirava molt, amb Denney. D’aquesta forma, Tàpies va incorporar-se als cercles de l’art autre.
Un art de postguerra
Les obres exposades a la Tàpies són fruït de la situació de postguerra: és l’art de l’era postatòmica. La destrucció que fan els artistes del pla pictòric, de la pintura, és un ressò dels traumes experimentats durant la guerra: els bombardejos, els camps de concentració, les bombes atòmiques, l’autoritarisme... Els maltractes al llenç tenen equivalències directes amb el maltracte a la realitat. Lucio Fontana esquinçava llenços, i els membres del grup japonès Gustai trencaven bastidors... Una rèplica, sens dubte, de la destrucció viscuda a Europa, als Estats Units i al Japó, durant la Segona Guerra Mundial.
Obres clau d’artistes emblemàtics
Daniel Cordier, col·leccionista que va agrupar part de les obres avui exposades, deia que “els pintors són la veritable família d’un marxant d’art”. I en l’exposició de la Tàpies hi ha pràcticament tota la família de Denney i de Cordier. Hi trobem quadres d’artistes japonesos, membres del grup Gutai, com Chiyu Uemae, Kazuo Shiraga o Atsuko Tanaka (fins i tot se’ns mostra un vídeo d’un dels seus happenings). Hi ha obres d’artistes francesos emblemàtics, com Georges Mathieu o Jean Dubufett, i d’italians com Alberto Burri. I hi ha aportacions procedents d’Holanda, com les pintures de Karel Appel, i d’Anglaterra, com Celestial Bicycle I, de Christo Coetzee, una de les obres clau d’aquesta mostra. I, evidentment, algunes obres de Tàpies, que va col·laborar en diferents ocasions amb d'altres artistes de la mostra.
