El Sant Jordi Club s’ha convertit en l’escenari d’un adeu que La Fúmiga ha volgut viure com millor sap fer-ho: amb música, festa i milers de veus acompanyant-la. En una nit carregada de simbolisme, la banda d’Alzira ha repassat els grans èxits de la seva trajectòria i ha convertit el comiat en una celebració col·lectiva, envoltada d’artistes convidats i d’un públic completament entregat.
Lluny de concebre el final com una nit trista, el grup ha reivindicat la possibilitat de tancar una etapa en el moment escollit i conservar-ne intactes els millors records. Després d’anys damunt dels escenaris, els músics volen recuperar la quotidianitat que havien deixat enrere, sense que això esborri tot allò que han construït al llarg del camí.
Durant el concert, La Fúmiga ha tornat a demostrar la capacitat de convertir les seves cançons en himnes compartits. El públic ha cantat i ballat al ritme dels temes més emblemàtics de la banda, com, per exemple, Mediterrània, Havia de passar, Cançó que mai s’acaba i Espremedors en una mostra de complicitat que ha fet evident el vincle construït amb els seus seguidors al llarg dels anys.
La festa també ha tingut espai per a les complicitats amb altres artistes de l’escena musical catalana i valenciana. Naina, Ginestà, Figa Flawas, The Tyets, Aspencat i Els Catarres han estat alguns dels convidats que s’han sumat a la celebració, reforçant el caràcter especial d’una nit que ha anat més enllà d’un concert convencional. La presència d’aquests noms ha convertit el comiat en una trobada entre artistes i ha posat en relleu els vincles que La Fúmiga ha anat teixint durant la seva trajectòria.
Però, entre la festa i els moments de complicitat, l’emoció també s’ha fet un lloc damunt de l’escenari. Un dels instants més delicats ha arribat quan Àrtur Martínez ha dedicat unes paraules als seus companys i els ha anat presentant davant del públic. El cantant s’ha mostrat profundament emocionat, fins al punt que li ha costat mantenir la veu ferma. L’escena ha fet evident que, més enllà de les cançons, el final del grup representa també el tancament d’una etapa vital compartida.
Àrtur Martínez ha posat en valor la identitat de La Fúmiga i la idea que la música pot ser una eina de transformació des de l’alegria. La banda ha fet de la festa una manera d’expressar-se i de reivindicar els seus orígens, demostrant que no cal ser extraordinari per viure experiències que acabin sent inoblidables. En el moment d’acomiadar els seus companys, el cantant també ha expressat el desig que, quan el nom del grup ja no ocupi els escenaris, el públic continuï recordant les persones que hi havia darrere de les cançons.
El concert ha arribat al seu punt final amb Llavors, una de les peces més carregades de simbolisme en aquest tram final de la trajectòria de La Fúmiga. La cançó ha posat el punt final a una nit en què l’alegria i la nostàlgia han conviscut fins a l’últim moment: una manera de tancar el cercle sense renunciar a tot allò que queda. Més que un adeu definitiu a les cançons, el final ha estat una celebració de les experiències, les amistats i els records que la banda deixa enrere.
La Fúmiga ha venut més de 46.000 entrades per als concerts d’aquest comiat, celebrats divendres i dissabte al Sant Jordi Club, abans de culminar la trajectòria al Roig Arena de València. El comiat arriba, a més, acompanyat de ‘Tot s’acaba’, el primer vinil de la formació, que recull una versió col·lectiva de ‘Mediterrània’ i una adaptació simfònica de ‘Llavors’ amb la Societat Musical d’Alzira. Un darrer projecte que resumeix l’esperit d’una banda que ha fet de la música, la festa i la identitat compartida els pilars del seu recorregut.