Coetani de mestres del retrat com Man Ray, Moholy-Nagy, Renger-Patzsch i Sougez, Pere Català i Pic va ser un dels pioners de la fotografia i la publicitat a casa nostra. De formació autodidàctica, especialment rellevant va ser la seva tasca com a autor de cartells bèl·lics i propaganda republicana durant la Guerra Civil Espanyola. Seu és l'icònic Aixafem el feixisme en què es veu un peu calçat en una espardenya de set vetes a punt d'esclafar una esvàstica. Tot i que va passar bona part de la seva vida a Barcelona, entre 1915 i 1931 es va establir a la seva ciutat natal, Valls, on va exercir com a fotògraf retratista. Allà, a la capital de l'Alt Camp, van néixer els seus fills: Maria Àurea Català i Roca, Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca.
Ben aviat les tres criatures van interessar-se per la feina del pare, que els incentivava l'amor per la fotografia deixant-los una de les seves velles càmeres perquè fessin les seves primeres instantànies. Això sí, cada vegada que prenien la càmera, la Maria, el Francesc i el Pere havien de signar un contracte en què es comprometien a fer-se càrrec de la reparació si la feien malbé. Tot i que tots tres van destacar com a fotògrafs, va ser en Francesc qui va excel·lir en la seva feina com a retratista, esdevenint amb el pas dels anys el millor fotògraf català del segle XX, sense obviar el llegat de companys de professió com Agustí Centelles, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Colita o Joaquim Gomís.
El gran retratista de Barcelona
Francesc Català-Roca va fer la seva primera fotografia a sis anys. Sí, va ser amb la càmera que li deixava el seu pare després de signar un contracte. Ja no va deixar de disparar mai. Nascut l'any 1922 a Valls, tenia només 14 anys quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Durant aquells funestos tres anys, en Francesc va fer d'ajudant del seu pare al Comissariat de propaganda. Allà va entrar en contacte amb fotògrafs de la dimensió de Gerda Taro o Robert Capa. Una dècada després, el 1948, va obrir el seu propi estudi a la Travessera de Dalt de Barcelona. Només tres anys després, el 1951, va guanyar el premi Ciutat de Barcelona. El va tornar a guanyar el 1952. Ja aleshores destacava com el gran retratista de la capital catalana.
Gran amant de les arts plàstiques, amic de pintors com Joan Miró o Salvador Dalí; les instantànies de Català-Roca, que al llarg de la seva trajectòria també va experimentar amb èxit amb el món del cinema, recollien el ritme quotidià de la ciutat a través d'un filtre que no defugia la proposta artística, però que preponderava el vessant costumista. Com més d'una vegada ell mateix va voler matisar, el fotògraf considerava que les seves creacions tendien més cap a la creació documental a través de les imatges del dia a dia dels barcelonins, més que no pas considerar-los retrats artístics. Mestre en joc de les llums i les ombres, a Català-Roca li agradava crear un contacte natural amb els espais i les persones que volia captar a través del seu objectiu. Perfeccionista malaltís, podia passar hores i hores i hores en una mateixa localització esperant gaudir de la llum perfecta per a la fotografia que volia aconseguir.
Un referent de la fotografia urbana
Francesc Català-Roca va morir el 5 de març de 1998, deixava un llegat de més de 200 mil negatius, que els seus hereus van dipositar l'any 2007 a l'Arxiu Fotogràfic del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Ahir es va oficialitzar que el Departament de Cultura de la Generalitat ha adquirit el fons fotogràfic Català-Roca amb un cost de 2 milions d'euros. La part principal de tot aquest material es dipositarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya i les còpies d’època d’autor al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Es tracta de quatre blocs de documents: 167.701 negatius en blanc i negre i color, 3.109 diapositives a color, prop de 14.000 fulls de contacte i 2.000 còpies d’època d’autor.
Es tracta d’un arxiu d’un valor inqüestionable, que ha estat reconegut en els darrers anys de manera unànime. “La innovació, la mirada i els punts de vista, els enquadraments, la utilització i recreació en les llums i les ombres fan de les seves obres, en especial les creacions en blanc i negre datades als anys cinquanta i seixanta del segle XX, de les més rellevants de la història de la nostra fotografia”, han apuntat des de Cultura. “Francesc Català-Roca és un veritable referent de la fotografia urbana i documental i el creador d’algunes imatges icòniques que han esdevingut un autèntic referent en l’imaginari dels catalans. També va ser un innovador en el camp del color, un dels pocs mestres de la fotografia que va fer la transició del blanc i negre al color, a principis dels anys 70 del segle XX”, han afegit. Està previst que, com a mínim, d’aquí a tres anys s’organitzi una gran exposició antològica al MNAC.