De Franca Masu diuen que no només canta, sinó que és la veu de la resistència per ser una de les figures que més ha fet per mantenir viu el català a l'Alguer. Ella ho relativitza. Diu només ha fet realitat la seva gran passió des de petita: cantar. "Vaig començar cantant jazz, música lleugera italiana, pop...". Aleshores ho feia, principalment, en anglès i italià. Tot va canviar una tarda, que descriu com a meravellosa, durant un concert de la Maria del Mar Bonet a l'Alguer. "Em va semblar una dona prodigiosa. Vaig sortir d'aquella actuació amb la certesa que a l'Alguer teníem tota una tradició de cançons de vida marinera molt semblants a les que ella cantava i uns músics boníssims que podrien acompanyar-me. Va ser just en aquell moment que va néixer la idea de posar música a poemes d'autors algueresos o catalans, perquè en aquella mateixa època estava descobrint també l'obra de poetes com Carles Duarte. D'aquella fusió entre músics de jazz fent música mediterrània cantada en català va sorgir el meu projecte". Creu de Sant Jordi 2018 "per la defensa de la llengua catalana des de l'Alguer", aquest diumenge 13 de juliol Franca Masu oferirà el seu únic concert a Catalunya aquest estiu en el marc del festival Perifèria Cultural de Perafita.
Els inicis no són mai fàcils.
En un primer moment, aquí a l'Alguer, no s'acabava d'entre el que feia, perquè aquesta mena de cançons només es cantaven a les tavernes i als festivals de folk. Això meu era tradició però des d'una perspectiva més moderna. Tot va canviar quan vaig participar en el Mercat de Música Viva de Vic. Més que un món, allà se'm va obrir tot un univers fora d'aquesta muralla meravellosa que rodeja la ciutat de l'Alguer.
Tot va canviar quan vaig participar en el Mercat de Música Viva de Vic. Més que un món, allà se'm va obrir tot un univers fora d'aquesta muralla meravellosa que rodeja la ciutat de l'Alguer
La Maria del Mar Bonet, com expliques, va ser una figura molt important en aquests inicis.
Tinc una admiració immensa per ella. Va ser la primera gran artista que em va venir a veure la primera vegada que vaig actuar a la Sala Apolo de Barcelona. Quan jo no era ningú, l'Andreas Claus, el mànager del Lluís Llach, em va ajudar a venir a Barcelona. Va ser ell qui va convidar la Maria del Mar Bonet. De les artistes actuals, qui m'encanta és la Sílvia Pérez Cruz. Són les meves dues grans referències de la música catalana. La força que em transmeten quan les escolto és inexplicable. Continuo aprenent moltíssim a través de la seva música.
A casa, a l'Alguer, quin idioma parlàveu?
Italià. Ma mare venia d'un poble petitet de la Sardenya interior, i ella parlava sard. Mon pare va néixer a Òlbia, al nord de l'illa, però ràpidament es va traslladar a l'Alguer, perquè el seu pare era alguerès, un home de mar. Tots dos eren mestres d'escola de primària. Entre ells es comprenien en sard, però als fills ens parlaven en italià. A ma mare sempre li vaig dir que havia estat una llàstima que no m'hagués ensenyat el sard.
I l'alguerès, com l'aprens?
A casa de mon marit. I més tard, quan vaig decidir de fer el pas de cantar en català, vaig trobar un mestre excepcional en la figura del poeta alguerès Rafael Caria, molt conegut a Catalunya, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Creu de Sant Jordi. En Rafael sempre em deia una cosa: "Franca, no cantis pels algueresos, canta pels 10 milions de persones que parlen el català". Em demanava que no deixés les particularitats de la nostra parla, però que alhora fes l'esforç perquè em comprenguessin també de l'altra banda del mar. Saps quin era el seu consell per aconseguir-ho?
Quin?
Que escoltés tothora Catalunya Ràdio (riu). Ho vaig fer. Això i llegir molt.
En aquells anys, tots els catalans que aterràvem a l'Alguer passàvem per la bugaderia del Pasqual Mel·lai.
Un home extraordinari. La bugaderia ja no existeix, ara és un restaurant. En Pasqual ha cultivat un amor infinit al llarg de la seva vida per la cultura catalana. Era el punt de referència per a tots els catalans que veníeu, cert. Era la vostra oficina de turisme oficiosa de l'Alguer (riu). Ho sabia tot de l'Alguer i ho volia saber tot de la nostra història i cultura comuna. Col·leccionava llibres, fotografies... Espero que tot aquest fons passi a una fundació o a la biblioteca comunal, perquè tots puguem consultar-lo, perquè hi ha documents i fotografies antiquíssimes de l'Alguer, documents importants. Era un home extremadament senzill que moria per tot el que fos català. Ell i la seva muller, Natalina. De fet, durant anys vaig ser veïna d'aquell mateix edifici. He tingut la sort de viure una algueresitat pròpia d'aquells altres temps. M'hi vaig instal·lar l'any 1997, en aquella casa, quan a la ciutat gairebé no hi havia restaurants per a turistes. Les dones sortien amb davantal al balcó i xerraven i discutien a crits. Era com un teatre a cel obert. I els minyonets tenien una plaça buida per jugar. Tot això ja no existeix més. Ara són centres comercials, restaurants i bars. El centre històric de l'Alguer ja no pot sostenir tot això, tot aquest soroll, tot aquest turisme. Ja no hi ha pisos pels algueresos, tot són apartaments turístics. A l'inici semblava que el creixement turístic seria positiu per a la ciutat, però no s'ha reglamentat ni regulat. És un fenomen que ens ha superat. A Barcelona teniu aquest problema, l'última vegada que hi vaig anar, no la vaig reconèixer, així que ja enteneu què vull dir.
L'Alguer és una font d'inspiració meravellosa, amb uns paisatges naturals aclaparadors. M'encanta sortir amb la barca i endinsar-me a les grutes. La mar sempre m'inspira. Viure al centre històric i tenir una finestra oberta al mar és impagable
La teva música ens transporta a aquell Alguer que ja no existeix?
A mi m'agrada cantar i sí, mantenir viu el record d'aquest microcosmos mariner de l'Alguer. Però, alhora, hi ha totes les cançons que he escrit jo, que parlen de mi, d'una dona moderna, dels meus sentiments, les meves experiències i les meves vivències. Amb tot, l'Alguer és una font d'inspiració meravellosa, amb uns paisatges naturals aclaparadors. M'encanta sortir amb la barca i endinsar-me a les grutes. La mar sempre m'inspira. Viure al centre històric i tenir una finestra oberta al mar és impagable.
Com és l'escena musical algueresa, hi ha artistes joves cantant en català?
Alguns joves ho estan intentant, però és molt complicat. Les coses han canviat molt des que jo vaig començar. Jo era professora i ho vaig deixar tot perquè volia ser la veu de l'Alguer. Però actualment, viure de la música és impossible. Fins i tot per a mi. Els joves que intenten acostar-se a l'alguerès, ho fan breument, perquè volen construir-se una carrera artística i si ja de per si és complicat, en la nostra llengua encara ho és una mica més. De nou, el món de l'espectacle ha canviat completament: si vas a buscar una agència de management, no la trobes. T'ho has de fer tu tot tota sola. Quan un promotor català em proposa venir a actuar a Catalunya, normalment em diu que o vingui sola o amb un únic músic d'acompanyament, perquè un concert amb tota la banda no és sostenible. Però el meu espectacle és molt diferent si el faig tota sola, que si el faig en format de trio. D'altres vegades em diuen que vingui a taquilla, que és un risc inassumible per a mi, que m'he de pagar el viatge, les nits d'hotel... Necessito un mínim de seguretat per sortir de l'illa.