Una de les grans notícies de la setmana a casa nostra és l’aclaparador èxit dels concerts de comiat que el grup català Oques Grasses farà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys l'octubre del 2026, que han exhaurit les entrades en a penes uns minuts. El grup ha assolit una fita només reservada als grans grups del rock i el pop internacional, com Bruce Springsteen, Beyoncé, Coldplay o Harry Styles: omplir un estadi amb capacitat de prop de 60.000 persones, i no un cop, sinó dos, de moment, que poden ser quatre. La banda osonenca va anunciar que faria un concert de comiat el 10 d’octubre de l’any vinent i les entrades es van esgotar en 21 minuts, el que va originar l’anunci d’un segon concert, pel dia abans, que en 19 minuts també fa fer sold out. El grup va qualificar de “bogeria” el que estava succeint, els fans van demanar una tercera cita, i aquest divendres es va confirmar que Oques Grasses faria dos concerts més a l’Estadi Olímpic els dies 5 i 7 d’octubre, després que les cues virtuals van arribar a tenir més de 180.000 persones en espera. Aquest fenomen està en boca de tothom, i són moltes les teories que intenten explicar aquest èxit sense precedents. Entre elles, la del FOMO, acrònim de l’expressió anglesa Fear Of Missing Out (por de perdre’s alguna cosa), una síndrome que ha atacat a molts catalans, fans de la banda o no, que viuen una fal·lera per assistir o formar part d’aquests concerts únics que marquen el final de l’etapa musical d’una de les bandes històriques del pop català, la primera que omplirà l'Estadi Olímpic per un concert en aquesta llengua que farà història. I l’altre que també se’l relaciona, és el negoci de la revenda, que pot disparar els preus finals de les entrades, que oficialment s’han venut entre els 35 i els 60 euros.
La síndrome de l’era digital
Voler formar part de la història ha estat un dels arguments que explica el FOMO entre els seus seguidors. La rapidesa amb què es van esgotar les 112.000 entrades per als dos concerts de comiat l'octubre de 2026 (en només 19 i 21 minuts) evidencia que els fans temien perdre l’oportunitat única de presenciar aquest esdeveniment històric, que marca la fi d’una trajectòria de 14 anys de la banda. Aquest sentiment de voler formar part d’un moment irrepetible, celebrat com una fita generacional i cultural, ha provocat ansietat, una forta demanda i un comportament compulsiu per assegurar les entrades, característic de la síndrome FOMO. “A tu, que has estat sempre, venim a dir-te que això s’acaba. Les coses boniques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre així”, deia el grup en un missatge a Instagram on anunciava el primer concert de comiat del 10 d’octubre, convidant els seus fans a assistir a aquest últim ball que ha superat totes les expectatives. L’experiència de viure aquest moment únic encaixa amb el terme FOMO, que reflecteix un fenomen social i psicològic intensificat per l’expansió de les xarxes socials i l’exposició constant a la vida dels altres. Almenys, els tres concerts de més que s’han programat per poder donar resposta a aquesta altíssima demanda, s’han posat en dates anteriors a aquest dia 10, i no posteriors, respectant la decisió inicial de què aquest concert continuï sent oficialment el tancament final de la trajectòria de la banda, aquest “últim concert de la història”, com esperaven els compradors de les localitats, mantenint aquest valor simbòlic d’aquesta data.
Un desig irresistible per no perdre’s les experiències
El FOMO és una patologia o síndrome psicològica caracteritzada per l’ansietat i la preocupació constant que altres viuen experiències gratificants de les quals un està absent. Es manifesta com un desig irresistible d’estar contínuament connectat, especialment a través de les xarxes socials, per evitar perdre’s esdeveniments, interaccions socials o experiències considerades positives o satisfactòries. Aquest fenomen pot generar símptomes com ansietat, insomni, baixa autoestima, canvis d’humor, i pot derivar en un comportament compulsiu de revisar contínuament les xarxes socials o el telèfon mòbil. El FOMO sorgeix amb força en l’era digital a causa de l’exposició constant a les vides editades i exhibides a les xarxes socials, cosa que amplifica la percepció que els altres gaudeixen de millors experiències. A més, pot afectar la motivació en activitats acadèmiques o laborals i fomentar una comparació constant que impacta negativament en l’autopercepció. En casos extrems, el FOMO pot estar relacionat amb problemes de salut mental com depressió i aïllament social, convertint-se en un problema significatiu en joves i adults.
L'origen del FOMO
FOMO, l’acrònim de Fear Of Missing Out, té fins i tot una versió oficiosa en català, PANSA (por a no ser allà), va ser encunyat per primera vegada per l’empresari i acadèmic estatunidenc Patrick McGinnis el 2004, en un article per a la Harvard Business Review. McGinnis va descriure amb aquest terme la sensació d’ansietat que ell i els seus companys d’estudis experimentaven en intentar no perdre’s esdeveniments socials importants i el ritme frenètic d’activitats. Tot i que la paraula va guanyar popularitat a les xarxes socials i la cultura digital del segle XXI, el concepte té arrels psicològiques anteriors. A la dècada dels 1990, el psicòleg Daniel Herman ja descrivia un fenomen similar d’ansietat per sentir que altres gaudeixen d’experiències positives de les quals un està absent.
La revenda a l’ombra
Però la paraula FOMO no és l’única que s’ha associat amb aquests concerts d’Oques Grasses. L’altra paraula que ha originat aquesta altíssima demanda i la ràpida venda d’entrades és revenda. Aquesta forta demanda, juntament amb la incapacitat de satisfer tots els fans interessats, crea oportunitats perquè revenedors comprin entrades per després vendre-les a preus molt més alts, aprofitant aquest FOMO i la disposició dels seguidors a pagar més per no perdre’s aquest moment únic. La limitació de 20 entrades s’ha considerat excessiva per la demanda dels fans habituals i una invitació per als revenedors, que s’esperen fer el negoci amb aquest desig desfermat per assistir aquests últims concerts. De fet, la mitjana de les 4,6 entrades per comprador ja es considera molt alta, i a les xarxes socials ja s’estaven oferint a preus molt més alts que els oficials. També hi ha qui expressa els dubtes de què l’Estadi Olímpic s’ompli en tots els concerts. De moment, s’han venut els dos primers concerts (a 56.000 entrades cadascun), i si es venen totes les entrades dels concerts que es posen a la venda a partir de dilluns a les 12 del migdia, acabaran sent un total de 224.000 entrades venudes.