La Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona ha publicat recentment tres volums de la seva col·lecció Noms de la Filosofia Catalana, dedicada als grans autors del pensament català. Els tres darrers volums de la col·lecció estan consagrats a Francesc Mirabent, a Raimon Panikkar i a Francesc Xavier Llorens i Barba. En ells es recullen textos acadèmics de diferents experts procedents dels simpòsiums dedicats a aquests rellevants personatges de la filosofia catalana organitzats per la Càtedra. Gràcies a aquestes trobades acadèmiques s'ha pogut saber molt més sobre aquests pensadors, alguns dels quals encara són molt desconeguts (com Francesc Xavier Llorens Barba, que Eugeni d'Ors definia com "un torbador enigma"). Les obres han estat editades per Joan Vergés Gifra, director de la Càtedra.
Tres perfils ben diversos
Dels tres autors estudiats, sens dubte Panikkar és el més conegut. Però també és el més inusual: algú que fins i tot rebutja ser considerat "pensador". Panikkar (1918-2010) va ser un home centrat en la vida religiosa, però que sense deixar de considerar-se cristià va transitar per l'hinduisme i el budisme (i fins i tot va passar per l'Opus Dei). Va deixar les universitats més prestigioses per recloure's a Tavertet i crear en aquest petit i espectacular poblet on va morir un centre d'estudis interculturals. En canvi Francesc Mirabent Vilaplana (1888-1952) va ser un personatge molt més discret, que va exercir com a professor d'estètica a mitjans segle XX. Va ser deixeble de Serra Hunter. Va fugir de l'Estat espanyol durant la guerra civil, però després va ser jutjat per "responsabilitats polítiques" tot i que va ser absolt. A partir d'aquell moment es concentraria en "fer escola", en mantenir la flama de la filosofia en temps difícils. Seria el mestre de molts filòsofs posteriors. Francesc Xaver Llorens i Barba (1820-1872), va ser un membre de l'escola de Barcelona que va començar a impartir Filosofia a la Universitat de Barcelona el 1846. Tenia fama de ser un excel·lent professor, però va escriure molt poc. Però a través dels apunts que van mantenir els seus alumnes sabem que va ser un pioner del catalanisme. La col·lecció "Noms de la Filosofia Catalana" ha dedicat diversos volums als membres de l'Escola de Barcelona: Ferrater Mora, Ramon Turró, Joaquim Xirau, Eugeni d'Ors, Eduard Nicol... Però també d'altres pensadors més fora de sèrie, com Salvador Dalí, Francesc Pujols, Joan Crexells, Joan Maragall...
Apropar Ferrater Mora al gran públic
Les novel·les gràfiques estan de moda. I la Càtedra Ferrater Mora ha llançat una novel·la gràfica per explicar la vida del filòsof que li dóna nom. Ferrater Mora, filòsof, d'Iván García i Josep Pastells, recrea la biografia del pensador en vinyetes. Un intent de popularització que potser no arribarà molt lluny: en primer lloc perquè la vida de Ferrater Mora no és trepitant i plena d'aventures; en segon lloc, perquè el més rellevant de Ferrater Mora és el seu pensament, i no la seva vida; i, finalment, perquè la novel·la gràfica ha deixat de ser el medi per apropar ningú al gran públic. La novel·la gràfica està vivint un boom, i es publiquen títols genials; però ja no arriba al gran gruix de públic lector, com ho feia quan es publicaven revistes il·lustrades, com el Pulgarcito, el TBO o el DDT. Potser caldrà anar pensant com divulgar la filosofia de Ferrater Mora a través de les xarxes socials.