La plataforma activista sobre drets digitals i la democràcia en xarxa Xnet té una proposta per atacar la fabricació i difusió de fake news (desinformació): transparència en la feina informativa i collar les empreses i organitzacions que en fan negoci amb sancions que les desanimin a servir-se’n. Es tracta de desincentivar als “grans productors” de fake news —governs, partits polítics, mitjans de comunicació i grans corporacions, segons Xnet—, de manera que fabricar i/o viralitzar una informació falsa els perjudiqui econòmicament.

La raó de responsabilitzar aquests grans productors és que “són els únics que poden invertir prou per aconseguir una viralització que pot canviar el marc democràtic”, ha dit a l’ACN Simona Levi, cofundadora de Xnet i coordinadora de l’informe #FakeYou: Fake news i desinformació, en el marc del postgrau Tecnopolítica i Drets a l'Era Digital de la BSM-Universitat Pompeu Fabra.

Canviar la mentalitat

L’informe recomana canviar la mentalitat amb què s’aborda avui dia el combat a la desinformació. Segons l’informe, aquesta lluita acaba sovint en “retallada de drets fonamentals, límits a la llibertat d'expressió i criminalització de les noves tecnologies”. Aquest enfocament, a més, responsabilitza només les plataformes online i no els circuits tradicionals com la televisió. “El fet que lluitem només contra un tipus de desinformació (l'online) ja és indici de la influència dels lobis en la legislació”, assegura Levi.

A l’enfocament dissuasiu follow the money (segueix els diners) via multes, cal afegir-hi el preventiu, que ataca la desinformació des de la transparència, establint protocols de verificació a priori, abans de difondre la informació. “Molts mitjans ho fan, expliquen amb quantes fonts estan treballant, per exemple, però volem que no només siguin els periodistes que ho apliquin sinó tot l'àmbit de la comunicació”, ha apuntat.

En aquest sentit, la plataforma proposa incidir en la transparència sobretot en la comunicació institucional, de governs de partits o grans conglomerats. “Aquests grans emissors que canvien la narrativa general han de ser transparents en com fabriquen i creen la informació. Els hem d'exigir la mateixa veracitat que al periodisme”, ha afegit Levi.

Criteris d'actuació

Per avançar cap a aquest escenari, Xnet organitzarà aquest any taules de treball amb el sector de la comunicació, els verificadors i els gestors de contingut per consensuar uns protocols d'actuació que serveixin d'estàndard. Esperen tenir-los dibuixats el 2020.

L'informe repassa des de la tecnologia a la legislació comparada, des de la història de la manipulació informativa als nous i vells modes de verificació. Proporciona exemples de les enormes inversions de partits polítics i governs en la indústria de la desinformació massiva. O com funcionen les fàbriques de bots nacionals. Es tanca amb una bateria de recomanacions normatives “per tallar el problema de soca-rel sense perjudici per als drets a la llibertat d'expressió i l'accés a la informació”, segons Xnet. La seva intenció “és aconseguir normatives que no ataquin llibertats fonamentals ni la mateixa estructura d'una internet lliure i neutral”.

Xnet ha comptat amb la col·laboració de l'Oficina de Drets civils i polítics de la Generalitat per tal que les conclusions de l'estudi puguin traduir-se en polítiques reals. Els impulsors consideren que Catalunya és el lloc idoni crear un marc legislatiu que sigui referent a Europa perquè ha patit les “envestides” de la intoxicació informativa arran del conflicte polític amb l’estat espanyol. “Catalunya pot ser pionera en un àmbit que es parla molt però es va molt a les fosques”, ha dit el director de l'oficina, Adam Majó.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat