En l'anterior article parlàvem d'expressions que tenen l'origen en activitats que es duien a terme antigament, i tals expressions continuen dient-se malgrat que aquelles activitats ja no es fan. Avui en veurem més. Per exemple, l'expressió arribar a misses dites. Significa 'arribar tard'. En el catolicisme cal anar a missa els diumenges i les festes de guardar. En tot cas, un feligrès pot arribar-hi tard, saltant-se les lectures; però forçosament ha de ser present, almenys, en el moment l'ofertori, és a dir, just abans que el capellà consagri el pa i el vi. Si el fidel arriba passat l'ofertori, és com si la missa ja fos dita i per tant no val per a aquell parroquià (no ha complert amb el seu deure religiós). Per cert que, per a referir-se al fet d'arribar tard, tenim una altra expressió: arribar a tres quarts de quinze. Aquesta frase feta sorgeix de la manera tradicional de dir les hores en la major part de Catalunya, basada en la partició (en quarts) de l'hora que ja ha començat (quan ja s'ha passat de les nou en punt, comença l'hora deu, i per això es diu un quart de deu, dos quarts de deu, tres quarts de deu). Si algú arriba molt tard és com si arribés a l'hora quinze, tan enllà que els rellotges no poden encabir-la...

Antigament, en algunes poblacions hi havia una mena de guardià nocturn, el sereno, que disposava d'un xiulet per a quan veia algú que intentava fer alguna malifeta aprofitant la foscor de la nit. Passa, però, que el sereno no tenia res més; no era com els policies, que solen anar armats. Per això, aquell xiulet era vist com una cosa innòcua per als que volien fer malifetes. A partir d'aquí, va crear-se l'expressió prendre algú pel pito del sereno, que significa que la gent no es pren seriosament algú altre. Que aquesta expressió es digui amb paraules castellanes (pito, sereno) no li lleva popularitat!

Elements lingüístics que ens relliguen amb el passat

Quan algú diu que una cosa es troba a la quinta forca vol dir que està molt lluny. Segons s'explica, això és perquè antigament a Barcelona hi havia quatre forques per a penjar els condemnats a mort, però van haver d'instal·lar una cinquena forca, i resulta que van col·locar-la als afores, una mica allunyada de la ciutat, i d'aquí que aquesta expressió signifiqui 'lluny'. Un altre cas és anar de gorra 'no pagar'. Segons s'explica, el cotxe de línia (un carruatge amb cavalls) que anava de Barcelona a Igualada parava a dinar a Martorell. La gent que hi viatjava duia barret (en aquella època tothom en portava), i lògicament pagaven pel que havien menjat. Però els conductors del carruatge no amollaven diners perquè el seu dinar era pagat per l'empresa del cotxe de línia; i els conductors portaven gorra, no pas barret. D'aquí que s'associés el fet de dur gorra amb no pagar. Si algú va inventar-se aquestes explicacions, respondrem amb una frase feta italiana: Si non è vero, è ben trovato!