Una quarantena de litografies i aiguaforts de l'artista d'avantguarda Marc Chagall estableixen un diàleg interreligiós i intercultural amb obres de l'art gòtic al Museu Diocesà de Barcelona i a la sala capitular de la Catedral de Barcelona, en una exposició que es prolongarà fins a finals d'octubre.
L'exposició 'Chagall. Els estats de l'ànima' es reparteix en aquests dos espais propers i a través de dues sèries realitzades per l'artista en diferents èpoques: una que va produir entorn de la Bíblia, on la dona és la principal protagonista, i una altra sobre 'Els set pecats capitals', una de les primeres sèries de gravats que va fer, el 1926. L'amor com a motor de la vida, així com les passions que porten l'ésser humà a actuar en una o altra direcció, són els dos eixos clau que articulen el discurs de l'exposició.
L'alegria de viure
El missatge espiritual subjau des dels seus inicis en tota l'obra de Marc Chagall, artista d'origen jueu nascut a Vitebsk, actual Bielorússia, el 1887, i mort a Saint-Paul de Vence (França) el 1985, als 97 anys. Una vida centenària en la qual va conèixer en primera persona els horrors de les dues guerres mundials i la persecució i l'extermini per motius religiosos.
El Museu Diocesà de Barcelona dedica una exposició a l'artista d'avantguarda Marc Chagall. Foto: EFE
Segons la comissària de l'exposició, Helena Alonso, Chagall volia transmetre amb les seves obres "l'alegria de viure que està en la tradició del judaisme jasídic" i difondre "un missatge universal d'amor, que para ell és un motor de la seva vida i en el qual confia malgrat totes les vicissituds que va patir".
Chagall comprèn que a través de l'art pot i ha de transmetre el missatge de pau entre les nacions i entre les religions, sobretot entre la jueva i la cristiana, que conformen els fonaments de la cultura occidental, així com l'amor universal entre els homes i el seu acostament a Déu.
Les dones i la bíblia
Una part molt rellevant de la seva producció la va dedicar a la representació de temes bíblics, amb els quals va treballar en vitralls per a edificis religiosos com la Catedral de Reims i la Catedral de Metz, a França, o esglésies com la de Sant Esteve a Mainz, a Alemanya.
En una de les sales del Museu Diocesà, la Verge de la Humilitat, obra anònima del segle XV, se situa en contraposició a la supèrbia, pecat capital que porta l'home al seu enfrontament amb Déu des de la seva mateixa creació en un Gènesi interpretat per Chagall. En una segona sala, una escultura en alabastre del segle XIV que mostra la Verge amb el Nen Jesús dialoga amb altres maternitats representades per l'artista avantguardista.
Chagall va realitzar una sèrie específica dedicada a les dones que apareixen en els relats bíblics, amb el que va actualitzar tot un seguit de valors femenins universals, i en la qual també apareix el sant Job, admirat per l'artista, que al Museu Diocesà se situa al costat d'un retaule de Bernat Martorell del 1425.
En aquesta sèrie, que va realitzar a finals dels anys 50, Chagall vol representar a través de la seva pintura els valors de les dones que apareixen en relats mil·lenaris per poder-los actualitzar i exaltar "la fortalesa, la lleialtat, l'amistat o l'alegria de ser mare, uns valors universals que existeixen en tots els temps", ha destacat la comissària.
Chagall i el gòtic
Per la seva banda, la Sala Capitular de la Catedral ofereix 5 obres pertanyents a la sèrie dels pecats capitals de Chagall en diàleg amb obres del gòtic, entre elles un frontispici en el qual l'artista es representa a si mateix suportant un cúmul de pecats.
Per a Helena Alonso, l'exposició permet comprovar també "les diferències plàstiques de l'art gòtic, amb aquests colors tan intensos, amb uns gravats i aiguaforts dels anys 20".
"Chagall és un gran mestre del color però també sap utilitzar molt bé en els gravats el contrast de llum per crear una impressió en l'espectador que contempla les seves obres", assenyala la comissària, que indica que el públic de l'exposició podrà veure "un contrast d'èpoques i de missatges".
L'exposició ofereix a més l'accés a una 'playlist' a través de la plataforma Spotify que permet apropar-se a través de la música a una altra dimensió de Chagall. La selecció de peces musicals s'estructura en tres eixos: música tradicional jueva, aquelles composicions en les quals l'artista va treballar en la seva escenografia i les dels compositors que admirava, com va plasmar al plafó de l'Òpera de París.