Arriba desembre i amb ell el fred, les llums de Nadal, el calendari d'advent i per descomptat, les estadístiques de Spotify Wrapped. Des de fa uns anys, s'ha convertit en ritual – a l'altura de posar l'arbre de Nadal, el pessebre o el tió - compartir amb tots els nostres seguidors quina ha estat la música i els artistes que més hem escoltat aquest any. Així doncs, només entrar desembre, Instagram i Twitter se'ns omplen d'aquestes imatges, com si als altres els hi generés algun tipus d'interès el que escoltem.

Una de les diverses estadístiques que ens proporciona Spotify són els gèneres musicals que més hem escoltat; reggaeton, indie, trap, pop i, com no podia ser d'altra manera, música catalana. Perquè tota la música en català sona exactament igual, i de fet, ja ens advertien això que el català ha deixat de ser una llengua per començar a ser un gènere musical quan ens deien "no m'agrada la música en català".

Aquest imaginari comú que ara també ha reafirmat Spotify – aplicació que per cert, no està disponible en català -, és un atac més a la cultura catalana, perquè ens limita i ens fa petits, perquè los catalanes hacemos cosas però en fem de molt diverses.

Volen que ens creiem que el que fa Manel és el mateix que fan Lildami o Kop

Ens trobem enfront un estat que cancel·la concerts per la llengua amb la que es canta - perquè utilitzar el nostre dret lingüístic resulta ser una provocació a l'extrema dreta -, amb una problemàtica lingüística molt preocupant i ara volen que, a més a més, ens creiem que el que fa Manel és el mateix que fan Lildami o Kop. I paral·lelament, els mitjans de comunicació tampoc ens fan cap favor delimitant-se a preguntar persuasivament a tots els artistes el perquè de la seva tria en fer música en català, com si fer música en la seva llengua no fos res més que normalització lingüística i no pas un fenomen extraordinari.

És veritat però, que fer música en català és molt necessari en aquest context d'opressió, però fins que no entenguem que ha de ser una cosa normal i deixem de fer servir l'etiqueta "català" o “defensa lingüística” en tot allò fet en la nostra llengua, no començarem a veure-la com el que realment és: una llengua d'ús comú. El català va molt més enllà de tot allò polititzat, institucional i burocràtic, per això és més important que mai crear i escoltar música que s'allunyi del català acadèmic que ja hem après a l'escola, un català políticament incorrecte que parli sobre sexe i drogues, i que es permeti el luxe d'existir en la quotidianitat i marginalitat de les nostres vides perquè fins ara li hem atorgant aquest privilegi al castellà.