És molt freqüent que la gent de les comarques més meridionals de Catalunya vagi a Núria, a l'hivern, a veure neu. Núria rep moltes visites perquè és un lloc de fàcil accés amb transport públic i amb una natura impressionant. És un lloc perfecte per practicar el muntanyisme i els esports d'aventura, però també per passar uns dies fresc en un ambient d'alta muntanya. L'excursió d'avui està pensada per a aquells que s'estimen la natura, però que no volen fer una gran marxa. Un destí ideal per anar-hi amb nens.

Cremallera de Núria. Fotografia: Alberto G. Rovi. Viquipèdia.

Una sola via

Núria és una vall molt tancada. Altes muntanyes l'envolten quasi per complet (per això als cims del voltant els anomenen l'Olla de Núria. Núria, doncs, és una porta d'accés a l'alta muntanya. Però no és possible accedir-hi en cotxe... L'única via per accedir a Núria és a peu o amb el cremallera, que permet superar el gran desnivell. Els de Núria i Montserrat són els darrers cremalleres que queden a Catalunya. El de Núria s'enfila per la muntanya i supera un desnivell de més de 1.000 metres en 12,5 km, que cobreix en 40 minuts. Si penseu passar la nit a Núria, val la pena mirar les tarifes integrades: és possible obtenir un millor preu si comprem conjuntament el transport, l'hotel i les activitats.

Núria. Cremallera i santuari. Fotografia: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Núria, el Pirineu amb marxa

A Núria, a l'estiu, es pot fer una mica de tot. És un espai pensat per a l'oci: es pot practicar el senderisme, l'hípica, el minigolf, el caiac, el tir amb arc... Moltes d'aquestes activitats estan pensades per realitzar en família, i hi ha una bona oferta per a l'esplai infantil. Fins i tot hi ha un espai, El Cau de la Marmota, pensat per donar a conèixer l'entorn als nens de 4 a 10 anys. Però la millor opció, a Núria, a l'estiu, és fer excursions: des de Núria podem arribar a cims, fer simples passejades, o anar a veure cabirols... Se'ns ofereix un ampli ventall de rutes guiades, però si coneixeu la muntanya, millor anar sense guia. Per als muntanyencs, hi ha la possibilitat de pujar el Puigmal, una muntanya de 2.900 metres, la més alta de la regió. Però molts muntanyencs prefereixen fer una ruta i, des de Núria, pugen el Puigmal: una travessa no gaire difícil, però que només està a l'abast dels muntanyencs entrenats. Els més agosarats, després d'arribar al cim del Puigmal, continuen amb el Petit Segre, el Segre, el Finestrelles, el Puig de Núria, el Pic d'Eina, el Noufonts i el Pic de la Fossa del Gegant. Una ruta que només és a l'abast dels muntanyencs realment preparats.

L'olla i la campana, per tenir fills

Aquesta petita vall del Pirineu és carregada d'història i de llegendes. La tradició afirma que Sant Gil, que venia de la Provença, buscava una vida retirada i va fundar un monestir a Núria. Vivia en una cova i amb les seves mans hauria tallat la imatge de la petita talla Mare de Déu de Núria, de 56 cm d'alt. Cuinava en una gran olla, ja que compartia el seu menjar amb els pastors, als que avisava mitjançant una campana. Va haver de fugir de la vall, perseguit pels arrians, però va amagar les relíquies, enterrant-les. Al segle XI uns pastors van adonar-se que un bou colpejava un tros de roca amb les peülles. Van investigar la roca i van trobar la imatge de la Verge, una creu, l'olla i la campana. Les autoritats van voler traslladar la figura, però la petita talla es feia tan pesada que era impossible moure-la. Finalment, van decidir que la Verge no volia sortir de Núria, i la van deixar allà, amb l'olla, la creu i la campana. Allà es va construir l'ermita de Sant Gil (més tard s'erigiria el gran santuari). Moltes catalanes, per tenir fills, anaven amb el seu marit a Núria. Ella ficava el cap a l'olla, i mentrestant el seu marit li donava la mà i tocava la campana. Es deia que les dones tindrien tants fills com tocs de campana s'havien fet.

Estada a Núria

Les millors dates per viatjar a Núria són l'1 de setembre, la Diada de Sant Gil, i el 8 de setembre, la festa de la Verge de Núria. A Núria només hi ha una opció per a allotjar-se: el santuari: és una gran estructura preparada per rebre als visitants, on fins i tot s'hi celebren grans casoris. Els que prefereixin un allotjament més discret, amb encant, tenen moltes opcions als pobles de l'entorn, com Queralbs o Ribes de Freser: hi ha una gran oferta de càmpings, cases rurals, hostals i hotels. És una zona famosa per la seva gastronomia, especialment pel xai i pels embotits. Una cuina tradicional, però de gran qualitat... I els més muntanyencs poden quedar-se a l'alberg del Pic de l'Àliga, a dalt de la muntanya: cal fer una llarga passejada des de Núria per arribar-hi, però les vistes són immillorables.

Sant Jaume de Queralbs. Fotografia: Till F. Teenck. Viquipèdia.

Una baixada alternativa

Si esteu una mica entrenats, i no aneu gaire carregats, hi ha la possibilitat de baixar fins a Queralbs caminant, en una excursió d'un parell d'hores passant pel GR-11. Sortiu de Núria per l'ermita de Sant Gil, passeu per la creu del terme i seguiu els senyals del GR: el camí no té pèrdua. Una part del camí circula per un espès bosc de pi negre. Passarem a tocar de la cascada de Cua de Cavall i també de diverses balmes. Més tard continuarem per l'antiga via del cremallera. I acabarem a Sant Jaume de Queralbs, una preciosa església del segle XII, amb una sola nau. Té un magnífic pòrtic, format per sis arcs de mig punt. Val la pena aturar-se a Queralbs, un bonic poble de muntanya, amb unes vistes fantàstiques i amb una arquitectura tradicional molt ben conservada. Des de Queralbs podeu agafar el cremallera cap a Ribes de Freser o, si ho preferiu, continuar la baixada tot passant per Batet: trigareu una mica més de dues hores per recórrer el trajecte.

Excursió a Núria. Fotografia: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.