Carla Simón (Barcelona, 1986) partia, amb Estiu 1993, com una de les favorites en els Gaudí de 2018. Era la gran sorpresa de la temporada, ja que a desgrat de la seva joventut, i de que es tracta del seu primer llargmetratge, Simón competia amb veterans com Isabel Coixet o Agustí Villaronga en les categories de millor direcció, millor pel·lícula i millor guió. I s'ha imposat en aquestes categories, a més d'aconseguir set guardons més. De fet, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya ja la va seleccionar el passat setembre, per a la candidatura a l'Oscar a la millor pel·lícula de llengua no anglesa. Però no va haver-hi sort i l'Acadèmia de Hollywood no la va triar entre les finalistes.

A desgrat de tot, Estiu 1993 va guanyar el gran premi del jurat al Festival de Berlín, la Biznaga d'or al Festival de Màlaga i el Premi Feroz de la Crítica. I té vuit nominacions als Goya, entre els quals els de millor pel·lícula, millor guió original i millor actor de repartiment. La pel·lícula no només ha obtingut un gran èxit de públic, sinó que també s'ha endut els elogis de la crítica.

L'argument de la pel·lícula és la història d'una nena (Laia Artigas) que després de la mort dels seus pares, ha d'anar a viure amb els seus oncles (David Verdaguer i Bruna Cusí) i amb la seva cosina (Paula Robles). L'estiu de 1993, que passarà al camp, serà ben difícil per a la protagonista, que caldrà que s'adapti a la nova família. És una pel·lícula inspirada en la pròpia experiència de Carla Simón, que va quedar orfa de pares de ben petita, i que va trobar la seva nova família en els seus oncles.