L'escriptor Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) es fica a la pell d'una orangutan a la seva nova novel·la Una cançó de pluja, que arriba aquesta setmana a les llibreries de la mà de Club Editor. Es tracta d'un llibre que narra la història d'Ella-Calla, l'única de nou orangutans que aconsegueix fugir del vaixell on els han empresonat. A partir d'allà, la narració ressegueix el periple per tornar al seu bosc nadiu a l'illa de Borneo, acompanyada dels records dels companys d'espècie. L'autor assegura que tot i ser la seva novel·la més breu, s'ha convertit també en la que li ha portat "més feina", en bona part per la temàtica. "Va ser molt dur, però si m'hauria costat deixar-ho perquè m'hauria sentit una mica covard", reconeix.

Una novel·la molt animal

Joan-Lluís Lluís explica que feia temps que tenia ganes d'escriure una novel·la sobre animals i que Una cançó de pluja es va presentar com l'oportunitat per fer-ho. La història neix d'una visita al zoo, durant la qual l'autor va intercanviar una mirada amb un goril·la darrere d'un vindre. "Em vaig preguntar què estava veient ell i què li podia estar passant pel cap", afegeix. Aquest episodi es va ajuntar amb un segon moment impactant per l'escriptor, que va arribar amb el retall d'un article. "Explicava que havien trobat una orangutan esclavitzada i prostituïda en un bosc de Borneo", detalla, afegint que en saber-ho va deixar d'escriure immediatament. "Vaig pensar que allò que estava fent no tenia sentit, però tampoc volia fer un true crime basat en un fet real", detalla, "em va portar molt de temps rumiar com podia integrar una ficció total i un fet real". De fet, reconeix que les primeres versions eren molt més dures que la final, sobretot pel que fa al tros en què Ella-Calla topa amb l'horror de la crueltat humana al cor de la selva. "Hi ha un epíleg en forma de carta perquè realment sentia la necessitat d'explicar com havia anat la novel·la", relata. També subratlla que tot i que el mal apareix d'una forma "molt nítida" també s'hi pot trobar llum. "Per mi era una qüestió de supervivència", insisteix.

Crec que fer fotos dels animals hauria de ser la màxima interacció que tinguéssim amb ells en la mesura del possible, jo seria de promoure una indiferència mútua i un respecte allunyat

Pel que fa a la relació entre persones i animals, Joan-Lluís Lluís es mostra escèptic, tot i no considerar-se "animalista". "Crec que fer fotos dels animals hauria de ser la màxima interacció que tinguéssim amb ells en la mesura del possible, jo seria de promoure una indiferència mútua i un respecte allunyat", diu. La faula moderna que proposa l'escriptor arriba després d'un temps de pausa, avalat per l'èxit de Junil a les terres dels bàrbars, que va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la del 2021. En aquesta ocasió, l'autor és conscient que potser al nou llibre "li costarà una mica tenir una sortida comercial", però també deixa clar que la literatura no ha de ser "necessàriament agradable o amable". Pel que fa a nous projectes, apunta que la seva manera de fer, depèn de deixar que li vinguin històries al cap. "En tinc moltes d'apuntades i em porten a llocs diferents", relata, "per mi és un procés d'exploració d'uns personatges, d'uns mons i d'unes èpoques". També admet que en més d'una ocasió li han suggerit que hauria de fer un Junil 2. "Jo els dic que no puc, perquè ja ho he fet i no puc tornar-hi", conclou.