Xesco Reverter. TV3. Washington... En l'imaginari periodístic, poques feines tenen el pedigrí de la del corresponsal en un país estranger. Més encara si la teva missió és cobrir informativament allò que passa a la primera potència mundial. És el que Xesco Reverter ha estat fent aquests darrers cinc anys, del 2017 al 2022, des de Washington. Periple nord-americà que ha coincidit amb la presidència de  l'inefable Donald Trump. "Han estat els anys més convulsos als Estats Units des de la dècada dels seixanta", confessa ara ja de nou a Barcelona. "Vam sumar tota la convulsió social per la mort de George Floyd amb l'arribada d'un president molt caòtic i erràtic, més un assalt al Congrès que no havia passat mai abans a la història. Tota la presidència de Donald Trump va ser d'una efervescència en creixement constant, per acabar d'explotar tot plegat en els seus últims sis mesos de mandat". Mitja dècada que ara ha quedat recollida a Estats Units, el país de les contradiccions, un magnífic exercici de literatura periodística amb què ens decodifica les les interioritats del país de la terra dels lliures i la llar dels valent.

He viscut els anys més convulsos dels Estats Units des de la dècada dels seixanta

Tot això amb una pandèmia mundial pel mig.
Exacte. He tingut la sort de viure als Estats Units en un moment clau de la seva història. Tots els moments són inèdits, però que se'n produïssin tants en un espai de temps tant petit és excepcional. Ha estat com haver viscut la caiguda del Mur de Berlín o ser a Moscou l'any 1991 quan va esfondrar-se la Unió Soviètica. 

Què és l'últim que vas fer el teu últim dia als Estats Units?
Va ser l'endemà de la sentència del Tribunal Suprem en què es derogava el dret a l'avortament. El país estava en estat de xoc. Vaig fer un parell de cròniques davant del Tribunal Suprem, on van coincidir tot de manifestacions a favor i en contra de la sentència. Va ser... simbòlic. Aquella sentència reblava el clau d'una tendència que portava el país des de feia temps: l'Amèrica conservadora imposant-se sobre la resta. I aquest va ser el gran èxit per a ells.

XESCO REVERTER portada / Foto: Montse Giralt
Xesco Reverter acaba de publicar Estats Units, el país de les contradiccions / Foto: Montse Giralt

Eres conscient d'aquesta extraordinarietat quan eres allà?
A mi les cròniques m'agrada fer-les afegint un context i una perspectiva històrica. Per això era conscient de la magnitud del que estàvem vivint. Recordo, per exemple, les protestes per la mort de George Floyd. El centre de Washington estava tapiat i l'exèrcit era al carrer. La mateixa realitat et feia obrir els ulls. Una sensació que he reforçat escrivint el llibre. Ara rememoro l'assalt al Capitoli i encara me'n faig creus.

Els Estats Units, un país de què, per la influència de la cultura popular: cinema, música, literatura, creiem que ho sabem tot, però si grates, les seves dinàmiques com a societat ens són totalment desconegudes. 
I aquest és l'objectiu del llibre. Tots hem consumit molta cultura americana, però és un país amb milers de capes i problemàtiques. Des d'aquí ens podem imaginar que la comunitat afroamericana encara pateix discriminació per raó de raça, però quan ets allà t'adones que la problemàtica de la discriminació és molt greu a tots els nivells. Ser corresponsal als Estats Units m'ha permès entrar a casa de tothom i escoltar totes les versions de problemes com aquest, però també el de les armes o el de l'auge del trumpisme. Cada vegada estem més polaritzats amb les nostres idees i també és important escoltar els altres encara que no t'agradi el que diguin. Amb l'intercanvi de parers també aprenem.

Tots hem consumit molta cultura americana, però és un país amb milers de capes i problemàtiques

Recordo una conversa amb un músic que em deia que existien uns Estats Units formats per les grans ciutats de la Costa Est i l'Oest: Boston, Nova York, Filadèlfia, Washington, Los Angeles, San Francisco, Seattle, Portland i Chicago i un altre país que és tot el que queda al mig. 
Aquesta és la visió que tenim, però s'han d'afegir molts matisos. Per exemple, Texas és un dels estats més conservadors dels Estats Units, però alhora hi ha una ciutat com Austin que és de les més obertes i tolerants del país. Tot un oasi. En l'altre extrem tenim l'estat de Nova York. La ciutat és altament progressista, però els comtats més rurals són superconservadors. I el mateix Washington i Maryland o Virgina. 

O Califòrnia. 
Un altre bon exemple. És té la idea que és un estat altament progressista, però la realitat diu que també hi ha àries que són ultraconservadores. De fet, les idees més boges dels conspiranoics conservadors provenen de Califòrnia. 

Un país, els Estats Units, que ven la idea de ser el més modern del planeta, però que alhora també és dels més retrògrads i conservadors, mantenint molts dels idearis dels primers colons. 
M'ha sorprès com l'esperit d'aquells primers colons perdura. El caràcter d'aquella gent encara impregna la societat nord-americana. Una gent que fugia de l'opressió de la vella Europa per començar un nou món on poder resar a qui volguessin i expressar el que volguessin expressar. Una idea que ha anat perdurant de generació en generació.

XESCO REVERTER segona / Foto: Montse Giralt
Xesco Reverter ha estat el corresponsal de TV3 durant cinc anys a Washington / Foto: Montse Giralt

Una idea aparentment atractiva.
Una de les coses bones dels Estats Units és que realment pots ser lliure. Tolerància no és la paraula perquè poden ser molt intolerants, però sí que et respecten tal com ets. La llibertat d'expressió és un dret irrenunciable als Estats Units. I l'extrema dreta, que són els que ara tenen el poder, tot i que actualment no manen, són els primers que la defensen. El fenomen de les fake news justament neix d'aquesta llibertat per dir el que vulguin sense límits. I tot ve de l'herència d'aquells primers colons. 

Als Estats Units i a tot el món, l'extrema dreta per propagar els seus missatges nocius s'està apropiant d'uns formes radicals teòricament i fins ara més pròpies de l'anarquisme i l'extrema esquerra. 
Són uns experts en atiar la por insistint que aquesta llibertat està en perill. És el missatge de la por: fer-te creure que l'Amèrica en què creies que vivies i tenies idealitzada està en perill d'extinció perquè estan atemptant contra els teus drets més fonamentals. I funciona, perquè hi ha una part d'Amèrica que viu atemorida. I quan Trump diu que han d'estar alerta perquè amb Joe Biden arribarà un govern comunista, s'ho creuen. I Biden té de comunista el mateix que jo de capellà.

En el fons és el mateix que està predicant Vladimir Putin. 
Amb la diferència que l'enemic de Putin és exterior i per als Estats Units més conservadors, l'enemic és interior. Per a ells hi ha una Amèrica que es vol menjar l'altra Amèrica. I el problema real és que no saben reconéixer una realitat: el país està canviant i cada vegada és més divers. Però l'actual majoria blanca que acabarà sent minoria està intentant endarrerir aquest moment.   

El problema real és que no saben reconéixer una realitat: el país està canviant i cada vegada és més divers. Però l'actual majoria blanca que acabarà sent minoria està intentant endarrerir aquest moment

Un discurs de l'elit. 
No, hi ha molt base a la classe treballadora que abans votava democrata i s'han passat a les teories republicanes. 

Elit en tant que població blanca que mai ha vist perillar els seus drets civils. 
I ara se senten amenaçats, cert. I davant d'aquesta situació podrien haver abraçat la diversitat i enriquir-se culturalment i socialment. O atrinxerar-se en els seus privilegis, que és el que estan fent. 

El diferent, la minoria, sempre és el blanc més fàcil per atiar la por.
I Trump és excels polaritzant la tensió. 

No va ser el primer. Abans de l'aparició de Trump ja havia entrat en escena el Tea Party.
Una corrent dins del Partit Republicà molt conservadora, liberal i racista. Perquè el Tea Party va néixer com a resposta a l'elecció d'Obama com a president. Va ser una reacció a l'investidura d'un president negre. I això que Obama no era un home d'esquerres, però la seva figura va generar molt rebuig entre les bases conservadores. 

XESCO REVERTER quarta / Foto: Montse Giralt
Xesco Reverter ens descobreix les contradiccions dels Estats Units en el seu primer llibre / Foto: Montse Giralt

Trump es tornarà a presentar a les eleccions presidencials.
Això diuen. Tot apunta que el dia 14 ho anunciarà oficialment. 

Guanyarà?
Ho té tot de cara per ser el candidat republicà, tot i que tindrà algun rival com el Governador de Florida, Ron Desantis, que és alguna cosa així com un Trump en miniatura. Això i que té diversos processos judicials oberts. I si el condemnen ja no es podria presentar. Però Trump ho intentarà i, a les primàries republicanes parteix com a favorit.

És una bomba de fum: ven una història d'èxit però la seva vida va plena de fallides i fracassos. 
Però la gent compra el seu relat perquè pensen que és el primer polític que parla com ells i diu el que volen escoltar.

La ideologia de Trump és el mateix Trump. 
Ell mira per ell. I si es torna a presentar no és pel país sinó perquè té l'ego ferit per haver perdut les últimes eleccions. Trump és un home que mai reconeix derrotes. I si vol tornar és per venjança. És un tema personal. 

Si Donald Trump es torna a presentar no és pel país sinó perquè té l'ego ferit per haver perdut les últimes eleccions

Però els americans també porten aquest caràcter a l'ADN, ells no vénen a participar sinó a guanyar. 
Sí! I per això Trump també agrada. Per aquesta idea que ven de triomfador. Ven optimisme: som la hòstia i si em voteu ho seguirem sent. 

Respostes fàcils a preguntes complicades. 
Exacte. És un populista de manual. 

Una d'aquestes preguntes és com acabar amb el racisme a la societat nord-americana.
Hi ha una dada demolidora: un de cada tres homes negres passarà per la presó alguna vegada al llarg de la seva vida. La xifra entre els blancs és un de cada catorze o quinze, que ja em sembla una barbaritat, però res comparat amb la població afroamericana. La injustícia en l'escala és flagrant. I això que hi ha una llei de 1965 que dictava la fi de la segregació. Però des d'aleshores han canviat molt poques coses. 

Amb tot el que això implica: en molts estats no pots votar si has tingut causes penals. 
Pel que un de cada tres negres no podrà votar. Els republicans ho defensen argumentant que la llei és la mateixa per a tothom. És la facilitat que tenen els conservadors per vestir causes objectivament inapel·lables. Però la realitat és una altra.

Parlant de racisme... Ja no ho recordem però Trump va promoure el mur que separa Estats Units de Mèxic... I el va fer pagar als mexicans!
Però, vist des de la seva perspectiva, el mur ha estat molt efectiu. Gràcies al mur l'entrada d'immigrants il·legals ha disminuït moltíssim. Un problema real que els demòcrates mai han volgut encarar com cal.

Però un mur no pot ser la solució.
No sé quina és, perquè és un problema molt complex. Més quan hi ha una manca de mà d'obra enorme. Estats Units, amb un 3% d'atur, necessita milions de treballadors. El dia que els llatins facin un vaga, el país es paralitzarà. 

Quina és la situació de la comunitat llatina en qüestió de drets civils?
Primer destacar que la comunitat llatina ja representa un 18% de la societat americana davant del 13% de la comunitat negra. La seva situació és diferent, perquè malgrat que la gran majoria són immigrants no vénen de tan avall. Crec, i és una impressió personal, quan arriben, tenen més facilitat per integrar-se, i al cap d'una generació, aconsegueixen pujar un esglaó a l'escala social. El negre neix pobre i mor pobre. Els llatins progressen a cop de treballar molt. I als Estats Units, si tens diners, les coses canvien. 

Una de les altres grans preguntes a trobar resposta és el problema de les armes. 
Però per als partidaris, el problema no és la possessió d'armes sinó el mal ús que se'n fa. La segona esmena de la constitució americana parla justament del dret a tenir armes. Una esmena, però, del segle XVIII en un context completament diferent. 

I aleshores proposen solucions que no passen per polítiques educatives sinó, ben al contrari, armar els professors dels col·legis. 
Ara per ara encara no han armat els professors però sí que hi ha molta més seguretat a les escoles: arcs detectors de metalls, membres de seguretat armats vigilant les aules... Això fins i tot en els districtes més progressistes. 

I l'altra pregunta és la de les drogues, però les drogues legals, la dels medicaments que cada any maten centenars de milers d'americans. 
És una veritable pandèmia provocada per l'avarícia d'una família de farmacèutics. Cada any moren cent mil persones per l'abús d'opioides i el sistema ho permet.