Si algun català no coneix Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és probable que no l’interessi la vida pública, que visqui en clausura estricta o fora de Catalunya. Sanchis és periodista. Li encanta ser-ho i que es noti. Té kilómetres en premsa, ràdio i televisió, la majoria en mitjans fràgils i potser és aquesta experiència que el fa viure a altes temperatures i deixar-se de romanços: sempre saps si puja, baixa, si és a punt de saltar per la barana o de fer-t’hi saltar a tu.

Arriba a la direcció de Televisió de Catalunya-TV3 en un moment tens, tant pel que fa al seu pressupost (reduït), la seva organització (antiga), com per l’audiència (trontolla), la programació en general (vella) i perquè el Parlament ha reprovat el seu nomenament —i el consell de la CCMA l'ha ratificat. Es veu que Sanchis farà de Sanchis. Ja ha fet saber que si un programa no funciona, o canvia o va fora. És el que li ha passat al concurs Tot o res, que s’ha quedat en res. En aquesta entrevista li costa esperar que acabin les preguntes. Algunes les acaba ell, bé o malament, i respon espurnejant, espetegant, llampeguejant.

Vicent Sanchis  Sergi Alcàzar

Què és el que no pensa fer?

TV3 no pot ser excloent ni tampoc una televisió insignificant, que no importa a ningú i a la qual no se li fa cas. Aquest seria un dels pitjors pecats.

Els experts diuen que les televisions líders ho seran amb percentatges baixíssims de l’audiència, que està súper-fragmentada...

...i més que ho estarà...

...la gent veu els programes com i quan els hi dóna la gana, en mòbils i ordinadors i no en l’horari establert...

...i per tant els audímetres i el sistema de càlcul de l’audiència s’haurà de canviar com més aviat millor, perquè no està reflectint la realitat...

...de manera que la graella és un concepte que deixa de tenir sentit.

Sí.

Vicent Sanchis  Sergi Alcàzar

Però a TVC encara s’hi posa molt l’accent, a canviar la graella.

TVC, com totes les televisions del món civilitzat i incivilitzat, és productora de continguts, cada cop més. Nosaltres fem programes i els pengem en una graella convencional i també en format digital a la nostra pàgina web. La gent jove té tendència a consumir-ho digitalment. Trien un programa, a quina hora volen mirar-lo; fan una pausa i se’n van, no admeten publicitat, etcètera. Al mateix temps hi ha gent, els que tenen més de 45 anys, que continuen veient la tele convencional, que és la que reflecteix audiències i la que consideren les empreses de publicitat i els anunciants. Hem de conviure amb tot això. Tenim una televisió amb graelles fixes i al mateix temps cal anar fabricant continguts que s’han d’escampar amb totes les possibilitats que donen les noves tecnologies.

Però quina mena de continguts? Els que fan imbatible la tele (directes, sèries, informatius...) són tots cars. Com recupera TV3 el lideratge?

Amb talent. Els seus recursos humans poden fer que guanyi. En aquesta santa casa n’hi ha molt, de talent. S’han fet coses magnífiques i es continuaran fent coses magnífiques. En canvi, els recursos han anat minvant. Això explica alguns dels mals, només alguns, que ara pateix aquesta casa. Com que TVC ha de continuar, al costat del talent caldran recursos públics que garanteixin la nostra competitivitat davant de televisions que tenen un àmbit molt més gran, l’Estat, i que compten amb més publicitat.

En els últims cinc anys, Netflix i Amazon, que no són teles, s’han convertit en els dos primers productors de continguts dels EUA.

Com canvien les coses, eh?

Vicent Sanchis TV3 - Sergi Alcàzar

Per això. Què vol dir que TV3 ha de fer programes?

Val la pena fer programes. De aquí a deu o quinze anys serem individus completament estandarditzats, anglosaxons, o continuarem sent catalans? Doncs si encara som catalans, d’alguna manera haurem de tenir unes referències pròpies, una manera d’entendre el món pròpia. Si aquesta manera d’entendre el món ens ve només de Netflix o de Google, ens en quedarem sense. Ara hi ha una onada que és brutalment uniformitzadora i anglosaxona. Vindran altres moments. Per tant, convé fer programes. Les sèries, les fem nosaltres o les fan aquests senyors de Netflix?

No ho sé. També pot ser una productora local.

Ah. Vostè va complicant-ho tot cada vegada més. Resulta que nosaltres som el melic del món i ho lamento, perquè a sobre m’ha tocat a mi ser el remelic... Vull dir que tenim un paper important que altres operadors privats no compleixen bé: impulsar la producció audiovisual del país. Produir nosaltres i donar cabuda al que produeixen les empreses d’aquest país són dues funcions bàsiques que TV3 no pot perdre de cap manera.

Vicent Sanchis TV3 - Sergi Alcàzar

Agafi el cas del Hat Trick. Quin sentit té? Els futbolers ho tenen tot a les xarxes socials. Els gols, les jugades, molts bons comentaris... Una bona llista de futbolers del Twitter és difícil de superar.

Fàcil. Vostè s’ha fet un programa a la carta. Cada cop ho fa més gent. En aquest menú hi haurien de figurar uns prescriptors, els que marquen opinió, de TV3. Perquè nosaltres interpretem la realitat d’una manera sovint més honesta, més professional, més completa. TV3 hauria d’aspirar que el Hat Trick sigui dins el seu menú futboler. Si renunciem a això no anirà bé ni la mateixa societat. Perquè podria ser que vostè es trobi que qui interpreta la realitat consideri que el Reial Madrid és l’equip que ho de guanyar tot. És un exemple infantil però s’entén.

Què pensa fer al respecte?

Estem parlant d’un futur que ja és present i ens obligarà a desmuntar les coses i fer canvis brutals a tots els nivells. Jo tinc clara una cosa: tot serà molt més fugaç. També els càrrecs de responsabilitat. La gent s’haurà d’acostumar a canvis que a cada moment desbordaran a qui els estigui administrant. Podem preveure un període de mig any, d’un any... però d’aquí a un any segurament haurà passat alguna cosa que invalidarà aquella decisió que feia poc semblava encertada. Si les empreses públiques o privades volen continuar funcionant, hauran de ser molt àgils. Tot el que vull fer en aquest moment respon al meu perfil. D’aquí a dos anys hauran canviat tant les coses que caldrà un altre perfil per fer-ho millor. Jo m’he de preocupar de com serà la televisió d’aquí a cinc anys o de respondre als reptes que ara mateix té TV3? Puc prevenir, avançar, alertar del que pot passar d’aquí a dos o tres anys. Però hi haurà gent molt més preparada que jo per a resoldre-ho.

Vicent Sanchis TV3 - Sergi Alcàzar

Quanta gent de la plantilla de TV3 té menys de 30, 35 anys?

Molt pocs. Molt pocs. L’edat mitjana de la plantilla de TV3 és de 47 anys.

En el context que descrivia, ajuda, aquesta situació, a TV3?

No és qüestió només d’edat. Pot ser-ho en alguns càrrecs. El que deia abans no és que ha de venir una persona més jove per substituir-me, sinó que vindrà algú que s’haurà especialitzat en algun aspecte que en aquell moment serà clau. Però això no depèn tant de l’edat. No és veritat que només la gent jove entén la gent jove. Hi ha gent gran que està preparada per adaptar-se als canvis i n’hi ha que no. Els que estan preparats sumen una cosa que no té la gent jove, que és experiència. Doncs d’aquests és el regne del cel.

A l'últim contracte-programa signat amb el Govern es diu que el capítol de sous i salaris hauria de representar un màxim del 35% de les despeses de la CCMA i ara ja és el 53%.

Hi ha un problema amb això: els recursos que la Generalitat destina a TV3 van baixant i el capítol 1 [sous i salaris] és inamovible... S’ha mogut, ja s’ha mogut, però s’ha d’entendre que segons quins canvis i segons quines propostes... Una televisió és també un estat d’ànim. Totes les empreses ho són. S’ha de fer compatible un estat d’ànim adient per treballar els canvis necessaris i adequar-se a la realitat. Aquí s’ha patit tant els últims anys per a fer-ho... Ara estem en un moment en que està bé que l'estat d’ànim sigui de calma.

I en el futur?

En el futur caldrà posar l’estat de comptes al costat de l’estat d’ànim i prendre decisions pactades, sempre pactades. Si no es pacten ens passarà com a la Generalitat valenciana [es refereix al tancament de Canal 9 pel govern del PP], que va prendre una decisió que ara ha revertit perquè no era bona. Aleshores, s’haurà de trobar l’equilibri amb la gent que treballa a TV3 perquè el seu estat d’ànim doni per a produir bona televisió i adaptar-se als canvis que vindran... també al capítol 1. Ara, això ja és quadrar el cercle. Aquí si que potser caldrà altra gent que sigui més sàvia.

Vicent Sanchis  Sergi Alcàzar

No hi ha gaires alternatives per quadrar el cercle: menys treballadors, salaris menors o més ingressos, sigui per publicitat o via pressupostos.

Han baixat molt més les partides dels altres capítols que les del capítol 1 i, a més, ens cau la publicitat. Tot això portarà a un moment en que algú tornarà a posar sobre la taula [els sous i salaris]. Doncs que Nostre Senyor l’il·lumini perquè és molt complicat, molt complicat. Ja ho han vist els que ho han intentat a TVC i a Catalunya Ràdio. És molt, molt complicat administrar rebaixes, reajustos, minves. Molt complicat. A més a més ho has de fer pactant, no pots fer-ho d’una altra manera. Arribarà el dia que els comitès d’empresa i la mateixa empresa arribaran a acords que no hi haurà més remei que fer, acords que segurament avui són impensables. Deixi que passi un temps.

Sap allò del passatger d’United? Havia pagat el bitllet i el van treure de l’avió a la força per a fer lloc a un empleat de la casa.

Quina mala llet té vostè.

Li ho dic perquè s'ha d’explicar als ciutadans que aquesta tele es va fer fa 30 anys...

...i que els temps han canviat, oi? Doncs això ja ho faran vostès des de la premsa, perquè aquí dins les posicions i les opinions sempre seran de part. Aquesta és una empresa necessària per al país, al qual li cal una televisió pública forta. Quan arribi un moment de conflicte, la responsabilitat dels mitjans serà explicar les coses com són, però també evitar encrespar les posicions perquè es puguin arreglar.

Però els patrons de TVC són al Parlament, que va reprovar el seu nomenament com a director.

TV3 és un artefacte polític. Qualsevol mitjà de comunicació, i si és públic molt més, és un artefacte polític. Nosaltres hem de vetllar per coses que altres mitjans no. Per exemple, que hi hagi el mateix tracte als diferents representants de la sobirania popular que vénen a aquesta casa. No perquè hi hagi quotes, sinó perquè totes les sensibilitats apareguin en pantalla i siguin ben tractades. Tot plegat fa que les tensions a TV3 siguin tensions polítiques i parlamentàries. A més, ens passa en un moment polític complicadíssim. Total, que m’ha tocat rebre de tots costats. Bé, ja ho sabíem. A qui vingui darrere li tornarà a passar el mateix. És una bona notícia perquè diu que no deixem indiferents ningú. Enhorabona. Hi ha ofertes televisives en aquest país que, encara que siguin públiques, quan canvia el director no passa res ni es preocupa ningú.

Vicent Sanchis  Sergi Alcàzar

Per què TV3 no és capdavantera en tot el que és digital a Europa? Això no té més a veure amb el talent que amb els diners?

Ho lamento, però no. A Catalunya tenim unes infraestructures en investigació genètica o del càncer on hi ha molt de talent i el talent es compra. Una persona que tingui molt de talent pot treballar aquí com el senyor Mas-Colell, que un dia va pensar que la seva retribució ja li era igual. Però hi ha moltíssims Mas-Colell joves que volen més recursos i més satisfacció econòmica, que troben fora. Aquí a TV3 es podria fer un laboratori digital de novíssimes tecnologies si tinguéssim els recursos per fer-lo. El talent el trobaríem segur perquè dins n’hi ha moltíssim i el de fora el compraríem. Aquesta casa té ara una plantilla inamovible, que no es pot tocar, que no pot créixer, per imposicions del Govern i del Parlament, imposicions que han afectat tota l’Administració pública. Alguns poden i altres no poden fer això que diu vostè. S’hauria de crear una àrea diferent i només es pot fer amb més recursos.

Quanta gent treballa a TV3?

Entre 1.800 i 1.900 persones.

No són prous?

Aquesta és una tele pensada als anys 80. Però s’ha complicat. TV3 ha generat canals nous, dinàmiques noves, equips diferents... i això fa que hi hagi situacions rares que estem provant d’arreglar. Una situació rara és que, de vegades, en un concert o en un esdeveniment esportiu, et trobis fins a tres equips, que poden ser de TV3, del canal d’esports, del Canal 33 o del 3/24. La casa s’ha estès, s’ha complicat amb més oferta, més canals. Això fa que de vegades es creïn contradiccions, errors o saturacions. Les estem tractant.

Fuig d’estudi.

Si el que vostè em diu és que som molta gent per fer una televisió actual, jo li dic que qualsevol que faci una televisió actual la faria diferent, perquè si no seríem tontos. Ara hi ha el que hi ha. La meva funció és gestionar-ho de la millor manera possible, provocar l’ambient de creació i no complicar-ho més.

TV3 té els perfils professionals que demanen els temps actuals?

Per part de l’empresa i de la gent li puc dir que hi ha molt bona voluntat de reciclar-se i d’adquirir nous coneixements. Ho hem de fer millor. És clau. És obvi. Abans et formaves i anaves progressant d’una manera pausada i ara t’has de formar, reformar i contra-reformar cada any. Aquesta casa n’és conscient i ho fem dins les nostres possibilitats. És un bon aspecte a treballar. Podria ajudar a ressituar moltes persones de vàlua que ja no tenen lloc en el que feien i sí en noves feines que vénen i que vindran.

Un cas concret són els informatius de la ràdio i de la televisió. S’estan integrant?

Ho fan. Però hi ha resistències. En alguns casos són perfectament lògiques i en altres, no tant. Tots volem tenir periodistes que serveixin per a tot i de vegades els periodistes serveixen per a allò que fan. Si els poses en altres tasques, no les fan perquè no en saben i mates allò que fan, perquè deixen de fer-ho. Els canvis que vénen són enormes, rapidíssims, brutals i la gent que s’hi pot adaptar és més aviat escassa. Estem en això.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat