“Avui tinc una mica de mal de coll”, alerta Lluís Llach. “Però això és bo. Vol dir que vaig bé. Quan estava en actiu, sempre abans d’un concert patia de mal de coll. Una mania que sembla que no he perdut”. Són les 10 del matí de dimecres i de mica en mica la sala Luz de Gas es va omplint de músics: Joan Reig, el bateria dels Pets, Suu, Montse Castellà, Natxo Tarrés... I finalment arriba ell, una de les figures més rellevants de la història de la nostra música popular. Retirat dels escenaris i la composició des del 2007, l'autor de "L'estaca" ha decidit retornar a l'activitat per una sola nit. Serà aquest pròxim dissabte 18 de desembre al Palau Sant Jordi acompanyat d'amics i col·legues de gremi a qui admira en una vetllada de suport a Debat Constituent, col·lectiu que promou un procés participatiu transversal, inclusiu i plural amb què establir les bases del futur polític de Catalunya. Llach apareix per l'escenari de la sala del carrer Muntaner i a dos veus amb Montse Castellà enfila els primers versos de "La gallineta". Quan acaba, assegura que està perfecte de veu, però fatal de memòria. La cantautora ebrenca se'l mira i admet que "això del teleprompter és un gran invent".
El de dissabte és un acte cultural o polític?
És un acte eminentment artístic. Les cançons estan pensades molt en el subjecte del que és el Debat Constituent, i això implica el qüestionament de moltes coses: des del mateix país i la seva identitat fins a les diverses crisis que estem sofrint: educació, cultura, energia, habitatge, el sistema econòmic... Justament això és el Debat Constituent, un espai en què la gent pugui dir, opinar i desfogar-se. Però, novament, el concert serà un acte estrictament artístic. Un acte de sensibilitat, d’estètica... La semàntica ha d’estar en el contingut del missatge. No ens cal fer un pamflet.
Lluís Llach torna aquest dissabte a l'escenari en un concert de suport a Debat Constituent / Foto: Carlos Baglietto
Aquest concert és un acte artístic. La semàntica ha d’estar en el contingut del missatge. No ens cal fer un pamflet
Enyoraves els escenaris?
No! (riures). Sempre havia pensat que enyoraria la composició, perquè és un acte íntim de desfogament de fantasmes interiors. Però ha resultat que, cert, he acabat enyorant més el públic que la composició. I això ha estat una sorpresa. Però aquest no ha estat el motiu pel qual he tornat, sinó que ho he fet perquè crec en el que proposa Debat Constituent, un col·lectiu de gent que conec i del qual formo part des del primer moment. Passa que em sento massa conspicu, massa visible. Però em sembla una iniciativa meravellosa, fins i tot si fracassem amb els nostres propòsits. I si no volem demanar ajuda a ningú, si no volem dependre de ningú, si volem ser absolutament lliures, havíem de tenir un finançament propi.
Així va sorgir la idea del concert?
Sí. Un recital que havia de ser diferent de com acabarà sent, però del qual estic molt content de com ha acabat sortint.
El concert ha estat convocat en poc més d’un mes. Hi ha certa sensació d’urgència.
Debat Constituent no és un grup empresarial. Som un grup assembleari amb una coordinadora nacional de vint i escaig membres. Un acte com aquest s’ha de consensuar en grup, tenint en compte, a més a més, previsions de covid. I just quan ens posem d’acord, comencen a sorgir els problemes. Cada dia hi ha més contagis, i a mesura que augmenten les xifres, la venda d’entrades flaqueja. Potser jo no he estat capaç de seduir la gent com tocava.
Amb més temps...
Som el que som i arribem on arribem i assumim el que assumim. Amb tot, encara queden dies i només queden 3.000 entrades a la venda. El Palau Sant Jordi estarà ple.
La música pot canviar el món?
No he cregut mai que la música pugui canviar el món. La música pot acompanyar la gent que vol canviar el món i donar-li motivacions. És el que va fer Víctor Jara a Xile, el que he fet jo aquí. És el que ha fet moltíssima gent: en Raimon, l’Ovidi... Nosaltres acompanyem la gent i els diem que no estan sols en la seva lluita. Perquè en aquesta societat, la gent que vol canviar o recanviar un sistema se sent molt abandonada perquè no té micros. Que de cop i volta hi hagi un mitjà de comunicació amb la força de la cançó, que digui que no volem les molles sinó el pa sencer, és molt important. Per això som tan perillosos i per això el franquisme ens perseguia. I per això els grans mitjans ens aparten. Però jo estic molt content d’estar apartat.
Lluís Llach actuarà acompanyat d'amigues i col·legues de gremi a qui admira / Foto: Carlos Baglietto
La música pot acompanyar a la gent que vol canviar el món i donar-li motivacions
Ser altaveu dels que no tenen micròfon és una gran responsabilitat.
Sí. I és una responsabilitat que a vegades un no se sent preparat per assumir. Però com que el desert és tan immens, encara que siguis un cactus, paga la pena ser-hi. De la mateixa manera, soc conscient que la cançó, com ara els videojocs, han passat a formar part de la maquinària d’alienació de la joventut. No només això, sinó que imposen un altre sistema de valors: possessió, masclisme, violència...
El sistema ha engolit i manipulat el poder de la música.
I censura... Tot el que vulguis i més.
Quan et vas acomiadar de la música l’any 2007, vas escriure d’urgència el tema "Verges 2007". Has compost res especial per a, tot i que efímer, aquest retorn?
No. Res de res. No, no.
I al llarg d’aquests 14 anys no has escrit, no has compost res?
No. Tinc alguna melodia inacabada que encara em volta pel cap i que algun dia m’agradaria aprofitar. Però ja no em sento amb l’esma de fer-ho.
Ja has pensat el repertori?
Encara no del tot. Estic fent l’ordre i les presentacions. Però si canto “no és això companys, no és això”, el contingut polític és claríssim: “cap a on anem, no anem bé”. Aquesta és una apreciació personal no vinculada a Debat Constituent, però crec que estem en una etapa errònia del post 155. I si canto "Silenci" o "La gallineta" ja hi ha un missatge implícit. Tot el recital està pensat a partir de tot això. Hi ha una cançó que cantaré acompanyat que parla de la situació de la gent sexualment marginada i abusada.
Tocaràs "L’estaca"?
Aquesta vegada sí. No la cantava perquè és una cançó que ja no és meva, és de la gent. I així ho demostrarem dissabte.
Natxo Tarrés, de Gossos, és un altre dels convidats del concert de dissabte / Foto: Carlos Baglietto
Estem en una etapa errònia del post 155
Al teu costat estaran noms destacats de l’escena musical del país com Els Catarres, Joan Dausà, Montse Castellà, Suu, Joan Reig...
Artistes que he triat per estima i admiració. I el Natxo Tarrés de Gossos vull que hi sigui per un motiu concret, la Suu per un altre i la Montse Castellà per un altre. En el seu cas concret, per la territorialitat, que és un dels debats interns més importants que tenim a Debat Constituent: què fem amb el territori. El país pateix un equilibri bestial i molt probablement el territori ha de tenir un altre tipus de veu. Hem de ser una república federal?
Fa molts anys que no puges a l’escenari. Com està la veu?
La veu, bé. La memòria, fatal.