En aquell espai impossible on conflueixen el Tradionàrius i el Sónar és on trobem a Joana Dark, el projecte amb què hem descobert a Ariadna Rulló. Va ser durant la pandèmia, aquella època en què, tancats a casa, les setmanes tenien 8 dies, i els dies 25 hores,. A través del seu pare, Ton Rulló, membre de Coses, grup de folk de culte dels anys setanta, l'Ariadna va endinsar-se en el Folklore de Catalunya (1950-1969), obra referencial de l’etnòleg i folklorista Joan Amades. Un cançoner d'arrel que es va proposar reformular aproximant-lo a la música electrònica. El resultat d'aquesta col·lisió de passat, present i futur, tradició i innovació que la situa en les mateixes coordenades sonores de companyes generacionals com Tarta Relena o Maria Arnal i Marcel Bagés, és La lireta, EP que aquest cap de setmana ha presentat a l'Eufònic, festival del qual s'ha destacat com una de les propostes més reveladores i estimulants del nostre cosmos polifònic.
Sempre m'ha costat separar la música d'algun tipus de revolució
D'on surt Joana Dark?
He tingut diversos projectes, sempre relacionats amb la música electrònica. M'agradava i m'agraden molt Fever Ray, HBOV, Grimes, CocoRosie, Moderat... La meva fixació des de petita sempre anava cap a fora: Europa, EUA... Grups principalment de parla anglesa. Ja fa uns anys, però, em vaig enamorar de noves propostes nacionals emergents que penso han donat un gir a la nova escena d'aquí.
En el teu cas, tot neix a partir d'un llibre de Joan Amades, oi?
Sí, de la forma més random possible, fullejant un dels seus llibres. Em va sorprendre molt veure tants refranys i cançons que parlaven específicament sobre la dona d'aleshores.
Em va sorprendre molt veure tants refranys i cançons que parlaven específicament sobre la dona d'aleshores
A La lireta, el teu primer EP, musiques alguns dels seus textos. Com vas fer-ne la tria?
Inicialment, sempre intentem de trobar una lletra que ens fes 'petar' una mica el cap. Cançons de treball que feien entreveure com era el paper de la dona dels segles passats. Vam haver de revisar molts textos, el més important per nosaltres era també el context amb el qual es cantaven i el que ens feia entendre la lletra sobre aquest. No hem d'oblidar que la majoria d'elles eren cançons de treball, es cantaven per fer la rutina de les feines menys feixuga. La majoria de cançons venien amb la seva partitura, el que ens vam trobar és amb melodies i cançons de to molt alegre, per ballar i repicar de peus. Ens va sorprendre moltíssim que la música fos tan festiva i les lletres tan dures, així que gairebé les vam adaptar totes a tons menors, respectant algunes estructures i melodies, però intentant trobar una música que acompanyés i fes justícia a què deien les lletres.
Quan van entrar en joc la Júdit Pi i l'Arnau Vallvé, bateria de Manel, que ha estat el responsable de la producció de l'EP?
La Júdit va ser un element clau pel que fa a la composició i el to que volíem donar als temes. Ella també té el seu projecte propi i ens vam trobar per treballar plegades aquest EP, donant-li forma al concepte. L'Arnau, amb la seva producció, penso que li ha donat un estil i un camí al projecte, que ningú de nosaltres s'esperava. Va entendre molt bé el que volíem amb les nostres composicions i on volíem arribar. Estem molt contentes.
La música electrònica dona molt marge d'experimentació i surten sinergies molt interessants si intentes unir-la amb el folk o la música d'arrel
Com va ser aquest procés d'assemblatge de música electrònica i sons tradicionals?
Molt enriquidor. La feina de recerca i d'intentar acostar les melodies i sons més tradicionals (dels que venim) al context actual ha sigut molt divertida i molt natural. La música electrònica dona molt marge d'experimentació i surten sinergies molt interessants si intentes unir-la amb el folk o la música d'arrel.
A La lireta la visió de la dona sorgeix a partir de treure a la llum la part més fosca de la nostra cultura. Una visió antiga però amb una presència encara rellevant a la nostra societat, oi?
Personalment, sempre m'ha costat separar la música d'algun tipus de revolució. Quan vaig veure per primer cop aquestes cançons en paper, el primer que vaig pensar és en què s'havien d'explicar. Totes en algun moment hem cantat alguna cançó tradicional, o bé hem vist les nostres mares o àvies com les cantaven sense parar-hi prou l'orella. Algunes són realment esgarrifoses, fins i tot hi podem trobar referències de violència de gènere normalitzada. D'alguna manera vaig sentir l'impuls de revisar el nostre passat, la nostra cultura, d'on venim i així poder entendre on som i per què.
Les nostres àvies són pous de saviesa de valor incalculable. Són la nostra memòria. Venim d'elles
Parlant de dones, al disc hi ha un sampler de la teva iaia. Ens hauríem d'escoltar molt més els nostres grans?
Després de tot aquest procés amb La Lireta penso que les nostres àvies són pous de saviesa de valor incalculable. Són la nostra memòria. Venim d'elles. El tracte que estan rebent actualment és un símptoma de com tenim la societat i els nostres valors. Que cadascú en tregui la seva pròpia conclusió.
Només a partir de redescobrir el passat podem entendre el present i intuir el futur?
Penso que és important revisar d'on venim de cara a veure com volem viure el nostre present i encarar el nostre futur. Escoltar i donar eines als més joves és igual d'important.
Sents que formes part de tota una nova escena que decodifica el present i el futur a partir de revisar el nostre passat, el nostre llegat, com podrien ser les Tarta Relena o l'Arnau Obiols?
Dos referents que admirem molt! Juntament amb la Maria Arnal i el Rodrigo Cuevas, entre d'altres són per nosaltres grans fonts d'inspiració. També creiem que està passant el mateix en altres disciplines artístiques, sobretot poesia.