"Ara mateix estic vivint a Finlàndia", desvela Andrei Kureichik. "Hi vaig anar refugiat sota la protecció d'Artists at Risk, un programa que dóna cobertura de tota mena als artistes i gent de la cultura com jo que hem hagut de fugir dels nostres països". Cineasta, dramaturg i guionista bielorús, Kureichik va haver de marxar del seu país fugint de la repressió del dictador Lukaixenko. Autor de Veus de la nova Belarús (traduïda al català per Elisabet Ràfols), obra de teatre documental que recull testimonis reals de la persecució política viscudes al seu país, molt especialment a partir de les eleccions fraudulentes del 2020, aquest dilluns visitava Barcelona per participar del debat 'Veus per la llibertat' organitzat pel CCCB. No vam perdre l'oportunitat per trobar-nos amb Kureichik i parlar de l'art com a eina per defensar la democràcia i la llibertat.
Per què vas haver de fugir de Bielorússia?
Soc membre de Consell de Coordinació de Bielorússia, un grup que vam crear després de les eleccions de l'agost de 2020 per denunciar el frau electoral que va dur a Lukaixenko a ser reelegit. Molts de nosaltres, com Maria Kalèsnikava o Maxim Znak, vam ser detinguts. D'altres, com Svetlana Alexievich, o jo mateix, hem hagut de fugir del país i exiliar-nos.
Tota una premi Nobel exiliada.
És tot un referent. Una gran influència. Una persona amb uns ideals molt ferms, que s'oposa a qualsevol mena de dictadura. Alexievich va donar suport a la revolució bielorussa amb tota la seva ànima.
Vam arribar a creure que la revolució triomfaria a Bielorússia, però vam ignorar que Lukaixenko comptava amb el suport de Vladímir Putin
Però no vau triomfar.
Vam arribar a creure que la revolució triomfaria, però vam ignorar que Aleksandr Lukaixenko comptava amb el suport de Vladímir Putin. No érem conscients dels plans que tenia Putin per a Bielorússia en el seu camí per conquerir Ucraïna. Putin va donar un gran suport humà i material a Lukaixenko en l'esclafament de la revolució. A canvi hem estat els seus còmplices en la guerra a Ucraïna.
Per què aquesta guerra?
Rússia està intentant reconstruir alguna cosa semblant a un imperi. Bé, Rússia no sinó Putin i la gent que l'envolta. Gent molt rica, que ho té tot, tot i que l'únic que volen és passar a la història com els reconstructors d'un imperi rus que va col·lapsar amb la caiguda de l'antiga Unió Soviètica. Amb la desaparició de la URSS van perdre el control sobre les repúbliques que en formaven part. El seu objectiu és tornar a les fronteres del segle XIX. I això no és cap secret, ho hem pogut escoltar i llegir en molts dels discursos que Putin havia fet en els darrers anys.
Putin vol passar a la història com el reconstructor d'un imperi rus que va col·lapsar amb la caiguda de l'antiga Unió Soviètica
I que ara ha decidit dur a terme. Per què?
Ho venia anunciant de fa temps. Només havíem de saber quan i si seria un pla que comportaria el vessament de sang o seria una ocupació pacífica.
Quins són els plans expansionistes de Putin?
Putin vol conquerir Ucraïna, evidentment. Però també Bielorússia, Moldàvia i algunes parts dels països bàltics.
Què passa amb Finlàndia?
A Puntin no l'interessa Finlàndia.
Quins són els criteris que segueix Putin en el seu pla expansionista?
Molts senzills: territoris de majoria russa i religió ortodoxa. Putin és un home extremadament religiós. De fet, els seu conseller espiritual, el pare Tikhon Shevkunov, té una gran influència sobre ell. Bielorússia és un país ortodox, igual que Ucraïna i Moldàvia, com també ho són algunes zones de Letònia i Estònia. Per això no l'interessa Finlàndia.
Estem a les portes d'una Tercera Guerra Mundial?
Afortunadament ara veiem que no. Amb uns recursos infinitament menors, Ucraïna ha pogut fer front a l'embastida militar russa. Putin ha estat incapaç de fer-se amb el control de les principals ciutats ucraïneses, començant per la capital, Kíiv. Ara ha de fer propaganda de la conquesta de petites ciutats a l'est d'Ucraïna. Amb tot, el que està intentant perpetrar Putin, i això sí que és perillós, és lliurar una guerra psicològica amb la societat occidental, instaurant la por al cap dels europeus.
El que està intentant perpretar Putin és lliurar una guerra psicològica amb la societat occidental, instaurant la por al cap dels europeus
Aquesta és la seva arma principal, la guerra psicològica?
Totalment. El seu exèrcit és dèbil. Si no ha pogut amb l'exèrcit ucraïnès imagineu què passaria si hagués d'entrar en guerra amb l'OTAN. D'altra banda, hi ha tota una elit russa que no vol abocar-se a una guerra nuclear. Amos de fortunes bilionàries, nascudes a partir de robar durant dècades al poble rus, que no volen posar en risc el seu estil de vida. Amb tot, aquesta elit comparteix amb Putin la idea que Rússia necessita un enemic constant.
Quin és aquest enemic, actualment?
La societat occidental: Europa i els Estats Units. La idea d'un enemic de Rússia que posa en perill la pàtria és el que permet que la seva popularitat no decreixi. En èpoques de pau, la popularitat de Putin cau, i és aleshores que busca un enemic. Ho va fer quan va conquerir Crimea. Després va ser el nacionalisme ucraïnès. I ara és la societat occidental.
En èpoques de pau, la popularitat de Putin cau, i és aleshores que busca un enemic
Quin és el paper de Lukaixenko en aquest escenari?
Aleksandr Lukaixenko és un expert en la supervivència política. Dels hereus de l'antiga Unió Soviètica, és el dictador més longeu de tots. Porta més temps al poder que qualsevol altre dictador de les antigues repúbliques. És una bèstia política que pot sobreviure en qualsevol circumstància. Una vegada la seva popularitat va caure pel terra després del frau evident de les eleccions de 2020, va decidir deixar de jugar a ser un dictador benèvol, que és el que havia estat fent totes aquestes dècades, per reinventar-se com un coronel al servei de Putin. Com a contrapartida, Putin l'ajuda a mantenir-se en el poder.
Bielorússia ha estat el laboratori per experimentar amb el totalitarisme que vol instaurar Putin
Una marioneta en mans de Putin.
No afirmaria que és una marioneta, però sí un vassall. Té un punt còmic, perquè vol mostrar-se com un conseller de Putin. Un home de llarga experiència en el poder que pot assessorar Putin. I en algunes coses, així ha estat. En temes de repressió, Rússia ha copiat moltes coses de Lukaixenko. Bielorússia ha estat el laboratori per experimentar amb el totalitarisme que vol implantar Putin.
Repressió de què tu has estat víctima.
Sent membre del Consell de Coordinació de Bielorússia era inevitable. Molts dels meus companys van ser empresonats. Davant d'aquest escenari, el meu advocat em va recomanar exiliar-me si no volia acabar a la presó.
Per què els dictadors tenen por de la gent de la cultura?
És molt fàcil: els dictadors volen que la gent pensin i actuïn d'una manera molt determinada. Volen que odiïs Amèrica i Europa i que pensis que Ucraïna està plena de nazis. Una cosa del tot ridícula si tenim en compte que Zelenski és jueu. El conec i puc dir que no només no és nazi, evidentment, sinó que el seu ideari no és per a res nacionalista. Ell creu en la pluralitat d'Ucraïna. El fet, però, és que l'art et fa ser una persona lliure de pensament i acció, i això et converteix en enemic directe dels dictadors.
L'art pot canviar el món?
Totalment. En l'art tot depén de la inspiració. I una obra que inspiri pot canviar el devenir de la gent que la gaudeix. Tinc molts amics artistes a Ucraïna, el primer país, per cert, que em va acollir quan vaig exiliar-me, i el primer país en què es va representar la meva obra de teatre sobre la revolució bielorussa de 2020. Molts d'aquests amics artistes s'han fet soldats i ara estan a primera línia de foc. Escriptors, guionistes... que han mostrat un gran esperit de solidaritat en temps complicats com els actuals allistant-se a l'exèrcit com qualsevol persona normal. De fet, tot i estar en guerra, o potser perquè estan en guerra, a Ucraïna s'estan creant grans obres d'art.
No puc veure'm a mi mateix matant altres persones per molt justa que sigui la causa
T'uniries a l'exèrcit per defensar la llibertat de Bielorússia?
Una pregunta difícil de respondre. Però he de ser sincer i admetre que jo no ho faria. No puc veure'm a mi mateix matant altres persones per molt justa que sigui la causa.
Quan ha estat l'última vegada que has parlat amb Zelenski?
Ara ja fa molt. Ens coneixem però no som amics. Zelenski va ser el protagonista de la meva pel·lícula Office Romance. Present Times, una comèdia de 2011. És un gran actor però, encara més important, una persona de grans conviccions. De totes maneres, deu anys enrere mai hauria imaginat que seria un dels principals líders del món lliure. A Bielorússia tothom opinava que fugiria el segon dia de guerra. No ho va fer. Quan els russos van arribar a les portes de Kíiv, tot el món pensava que fugiria. No ho va fer. Cap altre president hauria defensat millor Ucraïna que Zelenski.