Edu Libra, Dani Vera Trusty i Toni Bello Taboo són Las Bajas Pasiones, un projecte que es mou entre l'experimentació electrònica: sintetitzadors, ritmes ballables i les guitarres. Tot això recolzat per unes lletres versades entre el flow del rap i la cadència de la cançó d'autor, submergides en la desconstrucció de gènere, el desamor i les drogues. El trio de Barcelona ja s'ha convertit en tot un referent de la música LGTBIQ+. La pandèmia va parar per complet la presentació del seu segon àlbum Bichx Rarx, però no les seves ganes de continuar creant. Després de diverses col·laboracions, aquesta tardor presenten nou disc. Coincidint amb la setmana de l'Orgull LGTBIQ+, parlem amb un dels seus integrants, Edu Libra, sobre 'Game Over', un dels avançaments del seu tercer àlbum que pretén alliberar-te, fer-te reflexionar i que gaudeixis.
Molts consideren que la vostra música i missatge són únics.
No ens queda una altra. Encaixem en algun sector més ideològicament o conceptual però després musicalment, no. Però en altres sectors, en l'àmbit musical com l'urban tampoc encaixem perquè el nostre discurs és diferent. No hi ha molts grups que mostrin la seva identitat. Si mires el que és el panorama rap, per exemple, no hi ha molts com nosaltres. O si mires en el panorama LGTBI, tampoc ens assemblem a ningú.
Encara que cada vegada hi ha més artistes que parlen de diversitat sexual, vosaltres sou referents a Barcelona.
En conèixer-nos, Dani ‘Trusty’ i jo comencem a connectar amb el fet que personalment volíem fer música per a parlar de la nostra identitat, això va ser el que ens va unir. Ens vam adonar que no hi ha projectes d'aquest tipus de música que parlin d'aquestes coses i ens venia de gust fer-ho. Sí que és cert que ens agrada parlar de tot i barrejar-nos amb artistes de tota mena, però hi ha un motor que és visibilitzar el que som i fer-ho a través d'aquesta proposta artística. Des del rap, l'electrònica i l'urban. La base del projecte no és tan ideològica, sinó més parlar del que vivim i amb qui ens ajuntem. No està tot tan pensat, com per exemple els vídeos, perquè al final acaben sent gent del nostre concepte o amigues.
El grup "Las Bajas Pensiones" en l'entrevista. / Foto: Delirics
La vostra proposta é sun aiguabarreig des sons, estils i ritmes.
Pensem molt en com aquestes cançons que ens surten es veuran després i, sobretot, si es ballaran. Per això igual estem utilitzant reggaeton o una mica més d'electrònica de ball. Últimament estem molt connectats amb això, portar la música al ball. Potser en altres moments pensàvem més que la cançó s'escoltés, però ara com ara estem més connectades amb què és ballable i ballar en directe. El disc nou està pensat per a la pista de ball. Hi ha reggaeton i molts altres gèneres per a moure l'esquelet. Al final és el que escoltem i agafem de tot. Ens agrada barrejar, l'electro amb electro pop i electro punk… Igual una cançó comença amb un ritme més reggaeton i després acaba amb una mica més d'electrònica.
Parlem d'un món que coneixem bé.
Els tres us sentiu identificats de la mateixa manera amb tots els vostres temes?
Sí. Hem coincidit tres persones que òbviament cadascuna té la seva sensibilitat, però les tres ens sentim molt identificades. Quan escrivim les lletres els tres som partícips. Aquest és el motor de la banda. Es nota molt quan sortim de gira perquè tenim inquietuds molt similars i estem molt connectades. Parlem d'un món que coneixem bé.
Sembla que ni la pandèmia us ha parat: aquesta tardor presenteu ja el vostre tercer àlbum.
Sí. Ens vam trobar que aquest any passat no teníem concerts i no volíem parar. Ens hem dedicat a compondre, a crear i a donar-li una volta al nostre so. Al final ens hem trobat que teníem un munt de cançons que encara estem component i acabant pel que serà el disc, però ja tenim bastant fet. Al final li veus la cara positiva a haver de parar. Nosaltres quan va començar la pandèmia ens trobàvem presentant el nostre anterior disc i vam haver de parar tot. Et quedes una mica frustrat i l'única manera d'equilibrar això és continuar construint, continuar fent.
Hi ha molts artistes que durant la pandèmia els costava crear, però per a vosaltres ha estat tot el contrari.
No hem arribat a parar en realitat. Primer el que vam fer va ser fer col·laboracions. 'Sols el poble salva el poble' amb Tremenda Jauría, Adnan (Pinan 450f) i Roba Estesa. Després vam fer una cançó amb Slim Samurai en el seu disc. Amb Tribade també vam treure un tema. i un altre amb Maio… Gairebé cada mes trèiem tema i vídeo, i encara que fossin col·laboracions ens han vingut molt bé per a no parar. Per a sentir-nos actives i estar actives a les xarxes. No hi havia concerts, però hi havia moviment.
Com ha estat el procés de creació de l'àlbum?
Durant la quarantena sí que hem estat cadascun a casa seva, però va haver-hi un moment que teníem el permís de la discogràfica per a anar a l'estudi per crear i gravar junts. No ens ha parat la pandèmiani per gravar videoclips.
A 'Game Over', el vostre nou single, el segon avançament de l'àlbum que esperem aquesta tardor, dieu “Ahora soy más fuerte, me he cargao' a todos los malos de este juego”. Qui són els vostres dolents?
En el món de les relacions vas trobant gent i cada relació et va fent afinar més cap a on vols anar. Hi ha un moment en el qual hi ha unes certes relacions que són tòxiques o que no et generen gens bo. Aquest concepte l'hem volgut portar a l'extrem: gent que és dolenta per a la teva vida. Aquesta persona t'està fent passar-ho malament i al final “passar de pantalla” és com dir que acabes amb aquesta relació. Quan parlem de “dolents” ens referim a algú que no necessàriament ha de ser mala persona, però t'està afectant d'una manera que no és positiva i que necessites fer alguna cosa per a sortir d'allà.
Com “heu passat de pantalla”?
Cadascuna té els seus recursos a escala personal. A vegades caus en el mateix i has de fer creixement personal. En el sentit que igual estàs en un bucle atraient a la mateixa mena de persones i necessites sortir d'allà. Al final és intentar ser conscient del que et passa i dir “això ja ho he superat”.
Últimament i per desgràcia ens topem amb un munt d'agressions homòfobes cada vegada més violentes, sentirem alguna cosa d'això en el disc?
Tan específicament no. Sí que en l'altre disc tenim un tema, 'La matarón', que parla sobre una agressió trànsfoba. És cert que sembla que hi ha menys agressions, però, com dius, són més violentes. Hi ha gent més extremista que no vol permetre que hi hagi diversitat. Quanta més visibilitat hi ha, la gent s'empodera i surt com vol al carrer, hi ha un altre sector que es torna molt extremista i ocorren aquestes agressions. I a més molt fortes i et preguntes: “Què està passant?”. Suposo que també es denuncien més, potser fa uns anys també passava i es quedava com una agressió qualsevol o no es comptabilitzava. Ara s'està denunciant més, fins i tot a les xarxes, els col·lectius, les associacions estan donant-li molta visibilitat. Hem de posar fi a això (les agressions).
Las Bajas Pensiones mostrant la seva cara més provocativa / Foto: Delirics
A més de música amb Las Bajas Pasiones, també formeu part del projecte Fúria Queer.
És un projecte entre Trusty i jo, que va començar per casualitat a la sala Sidecar. Van veure que en el concert de presentació del disc vam liar una molt forta, entre performance i DJs, que no sols era el concert, sinó que era una experiència total. Ens van animar a muntar una festa perquè van veure que teníem un públic diferent del que solien tenir. Confluïen un munt de contingut diferent. Vam començar de casualitat i al final va ser tot un èxit. Era una festa en la qual confluïen moltes identitats amb una llibertat absoluta, on no predominava cap d'elles i es podia escoltar música urbana creada per gent LGTBIQ. Era un portal per a molta gent amb projectes a Barcelona i Madrid que han sorgit i s'han fet grans amb la festa i poden tenir el seu lloc per estrenar coses. Vam començar a fer-les també a Madrid i l'única cosa que ens va parar, això sí, va ser la pandèmia. En ser una festa amb una clara intenció que la gent fluís, vam haver de parar.
No és només música llavors, sinó que va molt més allà.
A la festa sempre combinàvem lives de música urbana. També hi havia dues dj’s dones o del col·lectiu LGTBIQ i finalment performance que anaven cap al drag. Un escenari molt guay.
Ara amb l'obertura oci nocturn quan us tornarem a veure?
Hem tingut invitacions per fer-la ara amb la gent asseguda i no ho vèiem. Perquè la idea de Fúria Queer és això, fúria, en el sentit efectiu. Estem esperant que torni una mica a permetre's que la gent pugui ballar en llibertat. Ja arribarà el moment que puguem tornar i fer-ho com abans.
Imatge principal: Retrat del grup "Las Bajas Pensiones" / Foto: Delirics