El president de la Generalitat Quim Torra ha presidit aquest vespre l'entrega dels Premis Nacionals de Cultura acompanyat pel President del Parlament, Roger Torrent i la consellera de cultura Laura Borràs. Seguint la voluntat de descentralitzar el lliurament dels premis, aquest 2018 s'ha escollit un dels epicentres culturals de la ciutat de Badalona, el Teatre Zorrilla; coincidint amb l'inici de l’any dedicat a Pompeu Fabra, qui va ser veí de la ciutat. Els Premis Nacionals de Cultura, concedits pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), ja es van fer públics el passat 15 de març. La màxima distinció cultural del país vol reconèixer la important tasca de quatre entitats i sis creadors: les fundacions Pau Casals i Festa Major de Gràcia, el Centre de Titelles de Lleida, els escriptors Jordi Pàmias i Valentí Puig, els directors d’escena Josep Anton Codina i Albert Vidal, l’artista visual Fina Miralles, l’il·lusionista Hausson (Jesús Julve) i el digital Catorze.
Els assistents han esclatat en aplaudiments a l'entrada del president Torra, Roger Torrent i Laura Borràs; qui han entrat juntament amb Pasqual Maragall i Artur Mas, just abans de començar un acte que, evidentment, s'intuïa reivindicatiu des del principi. Tot seguit, Gemma Ruiz, acompanyada del seu pare, iniciava la gala reivindicant la importància de la cultura. El cor infantil amics de la Unió de Granollers i el Quartet Joan Vives van encetar les expressions artístiques del vespre amb una versió de Meravellós Regal, de Txarango.
Durant la gala, s'ha volgut fer esment també de la crisi dels refugiats i de la vergonya que ens desperta. Deixant però una escletxa oberta a l'esperança a partir de l'èxit d'Open Arms. També ha calgut fer un petit recordatori, a través de la música i les imatges, d'aquells dins el món de la cultura que ens han deixat aquest any.
El discurs del president Torra ha fet memòria del president Carles Puigdemont, qui continua lluitant per la llibertat del poble català; així com al vicepresident Oriol Junqueres i els consellers a la presó i a l'exili. Fins que no tornin a casa, res no serà normal, ni podrà ser normal l'entrega dels Premis Nacionals de Cultura. Ha fet memòria de la història dels premis i la força de la generació republicana en la qual van néixer. Els premis són un crit de cultura, llibertat i talent que segueix vigent en el nostre projecte actual.
Catorze
Catorze (catorze.cat) va néixer el 2014 impulsat per la periodista i escriptora Eva Piquer, qui actualment és la directora. Segons Piquer, el mitjà va néixer per ser i, fer i encomanar cultura. Catorze ha sigut premiat per la qualitat i l'originalitat del seu plantejament comunicatiu i pel tractament rigorós i innovador dels continguts culturals, aproximant la informació i l'opinió per fomentar l'esperit crític. Roger Torrent ha entregat el premi a Eva Piquer, directora i editora de la revista. Piquer creu que la cultura és allò que ens queda quan tota la resta es trenca, sense cultura no hi ha llibertat; és precisament la força de la cultura el que va empènyer-la a crear Catorze. Ha volgut expressar també el seu suport als presos polítics i defensa de la democràcia i la justícia.
Centre de Titelles de Lleida
El Centre de Titelless de Lleida ha sigut premiat per l'organització de la Fira de Titelles de Lleida, una plataforma única a Catalunya en el seu gènere. La Fira ofereix un mercat als professionals titellaires, programadors i productors i, al mateix temps, presenta espectacles al públic que facen valdre aquesta pràctica teatral, amb la participació de nombroses companyies de Catalunya, de l'estat espanyol i estrangeres. Creat per Joan-Andreu Vallvé i Julieta Agustí l'any 1986, és un referent cultural lleidatà de primera magnitud i amb una projecció fructífera sobre el conjunt del seu sector. Carles Duarte; president del CoNCA ha lliurat el premi als representants de la institució. Aquests, en nom del reduït però entregat equip del centre de titelles s'han sentit agraïts a tots els artistes, titellaires i públic han fet possible el seu somni.
Josep Anton Codina
S'ha volgut reconèixer la seva llarga trajectòria com a director escènic, gestor teatral i pedagog. A l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, al costat de Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Xavier Fàbregas o Jaume Vidal i Alcover, va contribuir a la renovació de l’escena dels anys seixanta, i amb la companyia Ca-Barret! va dirigir i produir els espectacles de cabaret de la Cova del Drac entre 1968 i 1975 i tot seguit va crear la companyia La Roda l'any 1975. Com a pedagog, va fundar l’Escola d’Actors de Barcelona i l’Escola Municipal d’Art Dramàtic de Tarragona, on ha deixat la seva empremta i experiència en les noves generacions d’actors. Cal assenyalar, a més, el seu pas per la direcció del Teatre Grec en els primers anys de normalització democràtica. Codina ha expressat el seu amor cap al seu poble i la seva gent, gran motor del seu treball, la tasca que a ell li agradava i volia fer.
Fundació Festa major de Gràcia
La preservació d’una festa que, superant reptes i adversitats, ha complert dos-cents anys. Un meravellós exemple de la supervivència de la cultura popular. Constitueix un veritable motor cultural de la Vila de Gràcia mitjançant l’impuls i el reforçament d’un vigorós teixit associatiu profundament arrelat que manté, amb un complet programa d’activitats, la tradició i el calendari festius. Amb el suport d’altres entitats col·laboradores, ha aconseguit que el barri de Gràcia de Barcelona sigui un dels indrets de més dinamisme i intensitat en la vida cultural i associativa de Catalunya. Carla Carbonell, presidenta de la fundació, ha volgut comunicar la seva estima cap a la vila de Gràcia i la importància de la seva festa dins de la història i cultura popular del país i la força del seu poble; la festa és una expressió de llibertat, cohesió i identitat.
Fundació Pau Casals
La Fundació Pau Casals va ser creada l'any 1972 pel mateix músic del Vendrell i la seva dona, Marta Casals Istomin. Es volen reconèixer els seus projectes i activitats culturals, de la gestió del Museu Pau Casals i de la tasca de projecció internacional del llegat musical i humanístic d'un dels noms més universals de la cultura catalana. Jordi Pardo, director general de la fundació, ha recollit el premi. Ha volgut recordar el nom de Pau Casals, un dels noms més internacionals de la cultura catalana, i la tasca de la fundació. Casals va crear la fundació per defensar els valors en els quals va creure durant la seva vida: la música, la justícia, la democràcia i l'estima per la nostra terra.
Hausson, Jesús Julve
Màgic amb una trajectòria excel·lent que ha renovat amb gran sensibilitat el món de la màgia a Catalunya des de la fi dels anys setanta de la mà de Joan Brossa fins a l'actualitat. S’ha caracteritzat per l’adopció d’un llenguatge pur i net, tant en la dimensió de màgia de taula, com en la d’escena i de grans aparells. Hausson ha esdevingut tot una renovació dins el món de la màgia i l'il·lusionisme. El president Quim Torra ha lliurat el premi a Hausson, qui ha ofert al públic un dels seus trucs. Tot seguit, ha agraït el premi a les autoritats i ha declarat el seu amor cap a l'art de la màgia.
Fina Miralles
L'artista conceptual va introduir als anys setanta les accions a la natura, va impulsar el land art i el body art al nostre país des d’un punt de vista de gènere i va relacionar la cultura popular del Costumari català amb les arts plàstiques. El seu pas a la pintura durant els anys vuitanta la va dur a participar d’una manera destacada en els nous corrents europeus de retorn a aquesta disciplina. La seva obra i els seus escrits són reivindicats per les noves generacions, que hi veuen un model i una actitud a seguir en la creació artística.
Jordi Pàmias
El poeta ha esdevingut una de les veus més representatives de la poesia de les Terres de Ponent. Ha establert un pont entre la vella i la nova generació d’autors lleidatans i n’ha enfortit la tradició. Tot i haver publicat també narrativa, teatre i assaig, destaca per la seva poesia estilitzada, de formes depurades i d’expressió clara i equilibrada, que reflecteix l’estreta relació de la poesia amb la naturalesa i el cicle de la vida. Des del poemari La meva casa el 1969, guardonat amb el premi Joan Salvat-Papasseit, ha rebut premis molt rellevants. L’edició en diversos volums de la seva obra poètica completa aplega una de les trajectòries més dignes i coherents de la nostra literatura. L'escriptor ha rebut el premi de mans de la consellera de cultura i ha recalcat la situació ambigua i imprevisible que vivim actualment. "No sabem si els somnis es faran realitat algun dia, cal estar a l'aguait i escoltar la veu del poeta; lluitar per la nostra llengua, sobretot en l'ensenyament; i la cultura catalana". Ha exclamat Pàmias.
Valentí Puig
Escriptor i articulista de llarga trajectòria, tant en català com en castellà, que ha contribuït a la construcció d’una prosa en català brillant i punyent, que honora la claredat de l’obra de Josep Pla i reivindica uns valors morals universals, un pensament polític moderat i la defensa d’un món imperfecte, humà. Escriptor fecund, durant l’any 2017 ha publicat els dietaris de la seva etapa londinenca, La bellesa del temps; la novel·la El bar de l’AVE, on reflexiona sobre la societat actual, i un llibre de poesia profundament colpidor, Oratges de la memòria. Ha rebut nombrosos reconeixements de la crítica i premis literaris prestigiosos. La seva obra ens ensenya que la cultura ens ensenya a comprendre, més que a saber. En nom de Valentí Puig, ha recollit el premi Àlex Susanna, qui ha agraït el premi en nom de l'escriptor.
Albert Vidal
El veterà actor mostra una vessant transgressora del teatre mitjançant una visió instintiva i essencial del teatre, que retorna als seus orígens rituals i a la cultura popular de valors mitològics o tel·lúrics. Amb el seu gran magnetisme, basat en el control del cos, la veu, la mirada i el moviment, omple l'escena i practica el transformisme des de la mímica. Qui el coneixen asseguren que es tracta d'un esperit lliure a l'exploració dels nous camins dins el món de la interpretació. Vidal ha volgut agrair la distinció al president Torra i reconèixer la força dels valors catalans que ens ha fet capdavanters tant en la ciència, com en la medicina, el món de l'art i tantes altres disciplines. "Un nou renaixement s'entreveu ple de saviesa i coneixement. Els que ens vulguin dividir no se'n sortiran, som un poble, una realitat". Ha declarat en recollir el premi.