L’Elèctrica Dharma ha tornat a l'estudi després de 10 anys sense fer nous temes i el resultat ha estat el seu 25è treball: Flamarada. El disc, que està a la venda des del 29 de març i que es presentarà oficialment en un concert al Festival Strenes de Girona el 12 d'abril, combina cançons instrumentals com Dharmali o Zaghareet, composades a parir del viatge del grup a Mali, amb altres com Busca’m on faci vent o Resisir és Vèncer, una cançó que sorgeix del poema que Jordi Cuixart va escriure expressament per al grup.

Els germans Joan, Maria i Lluís Fortuny han atès El Nacional.cat per parlar del seu treball i per deixar ben clar que mai s’autocensuraran a l’hora de fer música.

10 anys sense fer cançons noves! Què us ha fet tornar a l'estudi?

Joan Fortuny (JF): Hem tornat per les ganes i la il·lusió. Teníem moltes ganes de tornar a fer temes nous. Després d'haver fet una gira per celebrar els 40 anys del grup, que havíem començat a preparar amb en Josep però vam haver d'interrompre quan va morir, se'ns va tornar a  despertar el cuc dels escenaris. Vam decidir que per continuar havíem de fer un àlbum nou.

electrica dharma0577

25è disc i 47 anys de trajectòria musical. Què li queda per fer a la Dharma?

Maria Fortuny (MF): Per fer ens queden moltes coses, quan ens hi posem sempre surten coses noves. El pas dels anys no fa que deixem de tenir coses a dir.

I com es reinventa un grup, a nivell musical, quan ja ha fet 25 àlbums?

Lluís Fortuny (LF): La nostra il·lusió per la música és la nostra vida. Un músic mai deixa de fer música. Seguim pujant a l'escenari perquè tenim un públic. Fer-se gran es veu com una cosa despectiva però per a nosaltres no. Hem arribat a la seixantena i encara tenim les mateixes ganes que quan vam començar.

MF: El so Dharma sempre hi és. Ara bé, en aquest cas hem agafat un productor musical nou a qui hem donat via lliure perquè faci i desfaci.

I per què Flamarada? D’on ve aquest nom?

JF: Al Josep li agradava molt aquest nom i ell el tenia escrit. Pensant noms per aquest disc el vam recuperar, tot i que al principi només havia de ser el títol d’una cançó. Representa la nostra vida: la Dharma sempre du una flama a dins i cada cop que fem una actuació o traiem un nou disc fem una flamarada. Sempre tenim dins unes brases que no es moren mai, estan quietes però vives.

Aquest disc té una cançó molt especial amb la lletra de Jordi Cuixart. Com sorgeix la idea?

LF: La idea va sorgir fa un any quan els Jordis van entrar a la presó. Amb Cuixart som molt amics i de jove venia als nostres concerts. Alguna vegada fins i tot ens havia dit "per culpa vostra estic posat en aquest merder". "Quan escoltava cançons com La gent vol viure en pau se’m despertava una inquietud social que és la que va fer que m’impliqués", ens explicava el Jordi.

LF: Li vam escriure una carta i li vam proposar fer la lletra. Aquesta cançó la va escriure el febrer de 2018 i ens pensàvem que quan haguéssim de gravar el disc, a finals d'aquell mateix any, ell podria venir a l'estudi a recitar el seu poema. Malauradament vam haver de buscar una alternativa, posar la veu de la seva parella, Txell Bonet. Cuixart la va poder escoltar una vegada que vam tocar a la presó i es va emocionar molt.

La Dharma s’ha convertit en la banda sonora de les concentracions, festes i manifestacions independentistes?

JF: Nosaltres participem en aquests actes perquè ens hi sentim implicats. L’Elèctrica sempre ha cregut en la independència, ho fa des dels anys 80 quan ja vam treure un disc que es deia No volem ser. Amb tot el que passa ara ens hi hem d’implicar. El nostre compromís polític no només és amb Catalunya, és amb totes les coses que poden anar malament al món.

LF: El millor que li pot passar a un artista és que tothom es pensi que la seva cançó és un tema popular però en realitat no ho és. La gent decideix quines són les cançons de les manifestacions i nosaltres encantats de tocar-ne una d’aquestes.

MF: El més curiós és que La presó del Rei de França no té lletra, no diu res. Això va començar al camp del Barça, la gent ho va començar a cantar esporàdicament a l’estadi cap als anys 80.

JF: Sempre hem apostat per defensar la música popular. No hem volgut fer una música amb influències anglosaxones. En el seu moment l’Elèctrica va fer una pròpia versió de la música popular del nostre país. Soc conscient que aquesta elecció dona la imatge de que defensem la nostra cultura i la nostra tradició.

Formar part d’aquests actes reivindicatius us pot portar complicacions professionals?

MF: Assumint les conseqüències, sí.

LF: Quan veus un Jordi Cuixart que assumeix unes conseqüències tan bèsties ens fa pensar que nosaltres no podem ser menys. Hi ha llocs on no et contractaran mai i això ho assumim. Nosaltres als anys 80 ja cridàvem independència! Pitjor era en aquell moment. Sempre hem tingut molt clar com són les nostres idees i qui les vulgui que les agafi. Nosaltres fem concerts, no fem mítings polítics.

JF: El nostre compromís ve des de l’inici. Considero que ja que tenim l’oportunitat de ser un altaveu, de comunicar-nos amb la gent, amb l’època que estem vivint per temes com el procés o la pujada de l’extrema dreta de Vox, ens surt de dins voler opinar i demostrar què ens sembla bé i què no.

LF: Moltes vegades ens ho han dit directament: "no us hem contractat per aquest motiu". Ens han vetat moltes vegades.

Quan veus un Jordi Cuixart que assumeix unes conseqüències tan bèsties, nosaltres no podem ser menys

Veig que no us preocupa

JF: No. Preferim viure feliços amb les nostres conviccions que no pas autocensurar-nos. No m’interessa posar-me una censura, jo vull arribar fins al final amb les meves conviccions.

Com creieu que acabaran el judici i el procés?

MF: (fent broma) Malament.

JF: Depèn de si es vol veure el got mig ple o mig buit. Els que portem 40 anys en la lluita, el veiem mig ple, abans no érem ni un 10% d’independentistes. El procés requereix molta paciència i molta persistència.

MF: Dic malament perquè el temps que porten a la presó ja és com per dir que tot va malament.

El procés requereix molta paciència i molta persistència

Seguireu posant música a aquest sentiment dels catalans?

LF: No ens plantegem fer música per aquest sentiment, ens surt sol.

electrica dharma0310

La barreja entre música tradicional catalana amb jazz i rock ha estat la clau de l’èxit de l’Elèctrica?

JF: No ens agraden les etiquetes, la música és com un riu que es contamina de tot el que es troba pel camí i l’Elèctrica està oberta a tot. Durant els nostres inicis la gran influència que teníem era el so d’una cobla de sardanes. Aquest so ens portava a la infància.

Heu creat un estil que han adoptat altres grups?

MF: Aparentment sembla que el nostre estil no ha tingut molta continuïtat.

J: Ara bé, jo crec que la manera de fer i la filosofia del grup sí que ha anat quallant.

LF: Nosaltres venim de la Nova Cançó i allà vam fer la reivindicació a nivell festiu i aquesta reivindicació sí que l’han adoptat moltes bandes. Ara bé, el so Dharma potser no ha tingut continuïtat.

Flamarada serà l’últim disc? O encara tindrem Elèctrica durant anys?

JF: Això no ho podem saber. De fet, quan vam fer la gira dels 40 anys tampoc sabíem si continuaríem i aquí estem!.

LF: Anirem d’any en any.